El sector de la discapacitat denuncia directrius mèdiques discriminatòries

El Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI), principal plataforma de defensa del col·lectiu a Catalunya, denuncia l'aplicació de directrius ètiques mèdiques que discriminen les persones amb discapacitat en l'atenció sanitària.

La pandèmia de la COVID19 està posant a prova la nostra societat, ja que la seva virulència està generant desequilibris entre necessitats i recursos assistencials, malgrat els grans esforços que s’han fet per augmentar la capacitat del nostre sistema sanitari. Això obliga, de forma inevitable, a establir criteris que permetin als professionals prendre decisions ràpides davant situacions complexes.

 

En aquest sentit, tot i la previsibilitat d'aquesta situació, ni la comunitat científica ni les autoritats responsables de les polítiques sanitàries del nostre país han estat capaces de consensuar i harmonitzar una guia de criteris per acompanyar els professionals sanitaris en la seva pràctica en la priorització, no per denegar o limitar l'assistència sanitària. Aquesta circumstància ha fet que, en els darrers dies, hàgim  assistit a la publicació de diferents guies de recomanacions, algunes d'elles elaborades per la pròpia administració pública, en què es fa referència a criteris de dependència, fragilitat i edat i, per tant, que valoren la situació personal enlloc de l'estat de salut de la persona malalta i que, en conseqüència, poden ser discriminatòries.

 

“No estem davant una situació que només té lloc a Catalunya, sinó que també s'estan aplicant els mateixos criteris a països com el Regne Unit o Itàlia”, afirma Antonio Guillén, president del Comitè, qui afegeix: “som conscients de l'escassetat de recursos i l'elevada pressió assistencial al sistema sanitari, però això no pot dur a pràctiques discriminatòries de priorització emparades en la suposada menor esperança de vida de les persones i que són contràries a la seva dignitat”.

 

En aquest sentit, el Comitè de Bioètica d’Espanya es va pronunciar fa uns dies en un informe sobre priorització de recursos en l’actual crisi de salut pública i va advertir que la presa de decisions s’ha de fer tenint en compte els criteris d’equitat i de protecció davant la vulnerabilitat: “la discapacitat no pot ser mai per sí mateixa un motiu que prioritzi l'atenció d’aquells que no tenen discapacitat”. Aquest comitè recorda en l’informe que les persones amb discapacitat són encara a casa nostra un collectiu social sotmès a “discriminació estructural i sistemàtica”.

 

En aquest mateix sentit també s’ha pronunciat el Director General de l’Organització Mundial de la Salut, Tedros Adhanom Ghebreyesus, qui ha destacat que la COVID19 representa una amenaça global i les persones amb discapacitat no es poden deixar de banda, sinó que cal protegir totes les persones, independentment de si tenen o no discapacitat.

 

“Les administracions públiques i els professionals de la salut, tant de la xarxa pública com privada, han de garantir una atenció sanitària equitativa i sense discriminacions en situacions extraordinàries d’emergència pandèmica, i garantir la protecció al dret a la vida sense excepcions”, afirma Guillén, qui continua: “els prejudicis i estigmes contra les persones amb discapacitat encara estan molt arrelats en la nostra societat, també en la pràctica mèdica i científica. Per això, ara més que mai, hem de garantir la diversitat en la nostra societat i el valor que totes les vides enriqueixen la nostra comunitat”.

 

Per tot això, el COCARMI exigeix la unitat de criteri dels comitès d’ètica assistencial dels diferents centres hospitalaris per assegurar la no discriminació per raó d’edat o de discapacitat, així com garantir la formació i capacitació del personal sanitari involucrat en la resposta a la crisi de la pandèmia sobre els drets de les persones amb discapacitat.