L'Eurogrup segueix enfrontat pels eurobons i el fons de rescats

Els ministres d'Economia i Finances de l'eurozona (Eurogrup) segueixen debatent el paquet de mesures per mitigar l'impacte del coronavirus, dividits en qüestions com l'emissió de deute comú que reclamen Espanya, França o Itàlia o les condicions que s'imposaran als països que sol·licitin una línia de crèdit del fons de rescats.

La reunió per videoconferència, prevista en un principi per a les 15.00 hores, va començar finalment passades les 16.00 hores i es va allargar durant dues hores i mitja, temps en el qual els responsables econòmics del bloc (també estan convidats els països que no tenen l'euro) van intercanviar una primera ronda d'impressions.

Sobre les 19.00 hores va ser anunciat un recés per donar temps a que les converses a nivell tècnic i les diferents trobades bilaterals puguin reconduir el debat i reduir les diferències entre les capitals. Els contactes a nivell de ministres no es reprendran fins al menys les 21.00 hores.

Són diversos els esculls que provoquen el bloc. El primer d'ells és, com és costum en les últimes setmanes, l'emissió de deute conjunt que demanen una desena de països, entre ells Espanya, França i Itàlia. La idea d'aquests socis és incorporar una emissió d'eurobons temporal i limitada en el temps per finançar la recuperació econòmica després de la pandèmia.

París fins i tot ha proposat la creació d'un fons que estaria finançat d'aquesta manera, l'emissió de deute conjunt és una cosa que rebutgen frontalment els governs de Països Baixos, Alemanya, Àustria o Finlàndia.

La vicepresidenta d'Afers Econòmics de l'executiu espanyol, Nadia Calviño, ha defensat abans de la reunió la importància que l'acord que assoleixi l'Eurogrup aquest dimarts no ignori aquesta visió a mig termini i es limiti a recollir el paquet de mesures d'emergència.

Però a més, hi ha discrepàncies sobre una d'aquestes iniciatives per garantir liquiditat a curt termini. El fons europeu de rescats (MEDE) ha ofert 240.000 milions en línies de crèdit per als països que ho sol·licitin, però el debat entre les capitals se centra en la condicionalitat que portaran aparellades.

Itàlia rebutja que el MEDE sigui la primera línia de defensa i Espanya accepta que aquests préstecs estiguin només vinculats a adoptar mesures per respondre a la pandèmia, però alguns països del Nord advoquen per una major condicionalitat per garantir l'estabilitat financera dels estats membres que tinguin de recórrer a aquesta eina.

A més, també sorgeixen dubtes sobre la proposta de la Comissió Europea per crear un fons temporal de 100.000 milions comú contra la desocupació. Un grup d'Estats, liderats per Països Baixos, vol definir amb claredat quina serà la durada d'aquest instrument i, a més, ampliar el seu abast perquè no només serveixi per evitar acomiadaments.