El Banc d'Espanya pronostica una caiguda de fins al 14% per la crisi del Covid-19

L'economia espanyola registrarà en 2020 una contracció "sense precedents en la història recent", que superarà "de sobres" la que es va produir en qualsevol dels anys de la crisi financera global, segons càlculs preliminars del Banc d'Espanya recollits en l'article 'Escenaris macroeconòmics de referència per a l'economia espanyola després del Covid-19 'publicat aquest dilluns a la institució.

El Banc d'Espanya, utilitzant dues metodologies diferents, calcula que el PIB caurà aquest any, de mitjana, entre un 6,6% i un 8,7% en el cas que el confinament de la població duri vuit setmanes (el cas més probable, segons ell) i del grau en què persisteixi la pertorbació després de finalitzar l'estat d'alarma.

Així, si es produís una normalització de l'activitat gairebé completa després de l'estat d'alarma, el retrocés del PIB seria del 6,6%, però si la normalització no arriba fins al quart trimestre, la caiguda seria del 8,7%. En el cas que l'estat d'alarma s'allargués fins a les 12 setmanes i no s'hagués arribat a la normalització de l'activitat a cap d'any, particularment en les branques lligades a hostaleria, restauració i oci, l'economia espanyola podria caure fins a un 13,6% el 2020.

Aquest seria l'escenari que contempla la institució a partir d'una metodologia basada en l'oferta, amb una naturalesa "eminentment comptable", però que, al seu parer, és útil per a poder disposar d'una estimació versemblant de la magnitud de la crisi.

Utilitzant una altra metodologia diferent, la del Model Trimestral del Banc d'Espanya (MTBE), el que utilitza habitualment la institució per a la realització de les seves projeccions macroeconòmiques i que considera més efectiu en horitzons temporals amplis, la caiguda del PIB podria situar-se aquest any entre el 6,8% i el 9,5% de mitjana si el confinament dura vuit setmanes i arribar fins al 12,4% si l'estat d'alarma s'estén a 12 setmanes.

En concret, amb aquesta metodologia, el PIB retrocediria un 6,8% amb un confinament de vuit setmanes i suposant que les mesures posades en marxa evitin la pèrdua duradora de llocs de treball i el tancament d'empreses, i aprofundiria la seva caiguda fins al 9 , 5% si, durant l'estat d'alarma vuit setmanes, una certa proporció d'empreses no aconsegueixen evitar que els seus problemes de liquiditat es converteixin en problemes de solvència.

En el cas que el confinament fora de 12 setmanes i hi hagués una proporció més gran d'empreses que no aconseguissin evitar dificultats de solvència, el PIB podria contreure fins a un 12,4% aquest any.

En cada un dels tres escenaris el nivell del PIB de la fi de 2020 seria inferior a què es preveia en les projeccions de desembre de 2019 a 8,5 punts, 10,4 punts i 12,5 punts, respectivament.

CONTRACCIÓ DEL 4,7% EN EL PRIMER TRIMESTRE

El Banc d'Espanya fa més una projecció sobre el PIB del primer trimestre, que es va veure afectat només durant l'última quinzena per la declaració de l'estat d'alarma. La institució estima que l'economia espanyola va retrocedir un 4,7% entre gener i març, encara que subratlla que aquesta xifra s'ha d'interpretar "amb grans dosis de cautela", ja que s'ha calculat a partir de suposar una proporció determinada de descens d'activitat en cada branca.

L'augment del nombre de setmanes de confinament en el segon trimestre portaria a una intensificació del ritme de caiguda intertrimestral del PIB en aquest període, la magnitud de la qual variaria segons l'escenari considerat.

Seu del Banc d'Espanya

RECUPERACIÓ EL 2021

El Banc d'Espanya insisteix, en qualsevol cas, en la naturalesa provisional d'aquests càlculs, que seran sotmesos a una revisió continuada en els propers mesos, a mesura que es vagi disposant de nova informació.

"La pertorbació soferta per l'economia espanyola és, com en el cas d'altres països, d'una notable severitat, encara subsisteix una gran incertesa sobre l'impacte concret sobre el creixement del PIB el 2020, que depèn de factors com la durada del confinament, les característiques de la transició cap a la normalitat i l'èxit de les polítiques econòmiques a limitar la persistència dels efectes sobre l'activitat i l'ocupació, esperant-en tot cas un repunt des de la segona meitat de l'any, donant peu a una recuperació notable en 2021", apunta el Banc d'Espanya.

De fet, amb el model de simulació del MTBE, la institució que governa Pablo Hernández de Cos calcula que el PIB creixerà el 2021 entre un 5,5% i un 8,5%, depenent de la durada final del confinament i de si les mesures adoptades van aconseguir contenir la pèrdua de llocs de treball i empreses i els problemes de solvència d'aquestes.

En tot cas, la institució necessita que, de cara a 2021, cal esperar que l'economia espanyola recuperi una part significativa, però no completa, del cicle de treball i ocupació que s'esperava abans de la pandèmia.

EL DÈFICIT PODRIA ARRIBAR AL 11% DEL PIB

Amb independència dels diferents escenaris construïts, el Banc d'Espanya reconeix que el cost pressupostari de l'episodi recessiu causat pel Covid-19 serà "molt elevat", com a conseqüència tant de les mesures adoptades com, sobretot, de l'actuació dels estabilitzadors automàtics.

Segons els diferents escenaris considerats, la institució calcula que dèficit públic del 2020 podria situar en una forquilla compresa, aproximadament, entre el 7% i el 11% del PIB.

Per 2021, estima que el dèficit estarà entre el 5,2% i el 7,4%. Per la seva banda, el deute públic se situaria aquest any i el pròxim a nivells compresos entre el 110% i més del 120% del PIB, aproximadament.

En totes aquestes estimacions el Banc d'Espanya ha tingut en compte el cost de les mesures posades en marxa pel Govern per limitar l'impacte econòmic i social de la pandèmia, però no les anunciades ni delimitades amb precisió, com és el cas de l'ingrés mínim vital.

En funció dels diferents escenaris considerats, la institució monetària calcula que la taxa d'atur podria escalar el 2020, en mitjana anual, a percentatges d'entre el 18,3% i el 21,7% de la població activa i baixar a 2021 a taxes d'entre el 17,5% i el 19,9%.

"El repunt de l'activitat econòmica es traduiria en una reversió parcial de la davallada de l'atur el 2021, que, tot i això, encara es mantindria en nivells notablement superiors als que es pronosticaven abans de la irrupció de la crisi sanitària", afirma.