'Es busca': polítics desapareguts durant la pandèmia del Covid-19

 

Estaven a primera línia de la política, però a l'arribar la pandèmia del coronavirus han desaparegut. Tothom recorda el crit de "Pedro" de Miquel Iceta, una de les figures amb més pes dins del PSOE de Pedro Sánchez. El líder dels socialistes catalans ha estat un dels aliats més fidels del president de Govern. Fins i tot en els temps més difícils, quan Sánchez va ser defenestrat pel seu propi partit, Iceta seguia al seu costat.

Avui, però, quan el país travessa la major crisi des que estem en democràcia, Miquel Iceta ha reduït la seva presència als mitjans a la mínima expressió. Algunes fonts apunten que el nou perfil del líder dels socialistes catalans pot respondre a una estratègia de Govern central, que busca rebaixar el to contra el Govern de Catalunya per a aconseguir mantenir a flotació la legislatura.

L'altra teoria és que el PSOE pot estar abonant el terreny per a la seva substitució en els propers mesos. Si les eleccions catalanes tinguessin lloc el 2020, l'Executiva dels socialistes no tindria temps de col·locar un altre candidat que no fos Iceta. Però, si són per a 2021, hi ha un nom que, pel protagonisme que ha tingut durant aquesta pandèmia, pot acabar liderant els socialistes catalans: Salvador Illa. El que va ser la mà dreta de Miquel Iceta durant molts anys, pot acabar prenent-li el tron. 

Un altre exemple de "desaparició" és el de Lorena Roldán. La líder de Ciutadans a Catalunya mai ha aconseguit tenir el pes de la seva antecessora, Inés Arrimadas, i durant la pandèmia del Covid-19 encara menys. La seva poca presència en els mitjans es pot explicar pel canvi d'estratègia que ha imposat Acostades sobre el partit taronja: ara busquen oferir un perfil més dialogant, allunyant-se de Ciutadans i Vox.

El president de Catalunya, Quim Torra, també ha perdut protagonisme en els mitjans durant els últims mesos. Durant l'inici de la pandèmia va haver de desaparèixer per haver contret el virus, i durant la resta del temps ha cedit el protagonisme a la consellera de Salut, Alba Vergés; al conseller d'Interior, Miquel Buch;  i a la consellera de Presidència i portaveu, Meritxell Budó.

Torra també ha vist reduït el seu poder a l'ésser ERC qui està conduint les negociacions entre el Govern espanyol i l'independentisme per desencallar el Procés. Els republicans saben que lideren les enquestes a Catalunya i que possiblement siguin els següents a dirigir la Generalitat, pel que han aïllat a Torra i en conseqüència, a Carles Puigdemont, que cada vegada és més invisible en el panorama polític català.

Toni Comín, exconseller de Salut i actual mà dreta de Puigdemont, tampoc ha aparegut en els mitjans durant els últims mesos malgrat haver tingut un paper central en la sanitat catalana. De la mateixa manera que anteriors consellers de Salut, com Marina Geli.

De la mateixa manera, grans alcaldes com els de Girona, Sabadell, Terrassa, Lleida, Tarragona o Girona han estat pràcticament irrellevants en la gestió de la pandèmia. La centralització de les cometencias sanitàries, tant per part de l'Estat com de la Generalitat, els ha fet desistir, mentre que alcaldes de poblacions més petites sí han tingut una participació activa. 

MINISTRES INVISIBLES DURANT LA PANDÈMIA

La pandèmia del Covid-19 ha posat en primera línia a membres de Govern com Salvador Illa, que a priori era titular d'una cartera totalment irrellevant per tenir totes les competències cedides a les comunitats autònomes, però, altres que semblaven més útils, han desaparegut.

És el cas de la vicepresidenta quarta Teresa Ribera; el ministre de Cultura, José Manuel Rodríguez Uribes; el ministre d'Universitats, Manuel Castells; o el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo. Tots ells han mantingut un perfil polític molt discret durant la pandèmia. Tot i tenir carteres importants per afrontar la crisi del Covid-19, el Govern els ha amagat.

Una altra desaparició que crida molt l'atenció és la d'Iván Redondo. El director de gabinet de Pedro Sánchez i la seva mà dreta durant molt de temps porta un temps sense aparèixer a les rodes de premsa del president.

En alguns cercles s'explica que al president del Govern no li ha agradat gens com Redondo ha gestionat la comunicació de la crisi. Enmig de la crisi sanitària, Moncloa ha patit per poder aprovar els successius estats d'alarma, un fet que el mateix Govern considera com un gran error.