La Fiscalia demana 10 anys per Trapero per sedició però obre la porta a una condemna sense presó per desobediència

 

La Fiscalia de l'Audiència Nacional rebaixa la seva acusació contra el major dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero d'un delicte inicial de rebel·lió a un sedició pel qual demana una condemna de 10 anys de presó. Fins i tot, planteja com a alternativa una condemna per desobediència, delicte que comporta penes de multa i inhabilitació, però no de presó.

Aquesta és la qualificació definitiva dels fets que ha fet el fiscal Miguel Ángel Carballo en les últimes sessions de la vista oral que ha jutjat a Drapaire i a la cúpula dels Mossos durant el procés independentista català. El Ministeri Públic, per tant, ha seguit el criteri marcat en la sentència del Tribunal Suprem que va condemnar la tardor passada als líders independentistes per sedició.

D'aquesta manera, la Fiscalia demana per a Drapaire 10 anys de presó i 10 d'inhabilitació absoluta, "amb la consegüent privació definitiva de tots els honors, ocupacions i càrrecs públics que tingui el penat, encara que siguin electius, i incapacitat per a obtenir els mateixos o qualssevol altres honors, càrrecs o ocupacions públiques i la de ser elegit per a càrrec públic durant el temps de la condemna".

Sol·licita la mateixa pena per a l'ex secretari general d'Interior de la Generalitat de Catalunya César Puig i el exdirector dels Mossos Pere Soler. Als tres, el fiscal els considera "autoritat", en virtut de l'article 545 del Codi Penal, pels càrrecs que van exercir durant el 'procés'.

Quant a la quarta acusada en aquest judici, la intendent dels Mossos Teresa Laplana, qui ha estat acusada tot el procés d'un delicte de sedició i s'enfrontava a 4 anys de presó, el fiscal manté aquesta mateixa petició de condemna, a més de "4 anys d'inhabilitació especial per a l'exercici de càrrecs públics, en concret el càrrec i la funció de policia, així com aquells que siguin electius, ja siguin d'àmbit estatal, autonòmic o local, així com per a l'exercici de funcions de govern en l'àmbit estatal, autonòmic o local".

No obstant això, el Ministeri Públic introdueix en les seves conclusions definitives una alternativa en cas que el tribunal no trobi provat el delicte de sedició. Així, per a Drapaire, Puig i Soler planteja una condemna per un delicte de desobediència, amb multa de 60.000 euros i "inhabilitació especial per a l'exercici de càrrecs públics --en el cas del major per a la funció de policia-- així com aquells que siguin electius, ja siguin d'àmbit estatal, autonòmic o local, així com per a l'exercici de funcions de govern en l'àmbit estatal, autonòmic o local, per temps d'1 any i 8 mesos".

L'alternativa que el fiscal proposa per a Laplana és condemna per desobediència amb multa de 30.000 euros i "inhabilitació especial per a l'exercici de càrrecs públics, en concret el càrrec i la funció de policia, així com aquells que siguin electius, ja siguin d'àmbit estatal, autonòmic o local, així com per a l'exercici de funcions de govern en l'àmbit estatal, autonòmic o local, parell temps d'1 any".

Així ho ha comunicat aquest dilluns el fiscal Carballo al tribunal que ha jutjat a Drapaire, *Laplana, Puig i Soler, presidit per la magistrada Concepción Espejel, una vegada represa plenament l'activitat en l'Audiència Nacional després de la crisi sanitària per la pandèmia de coronavirus.

El tribunal i fiscals de la causa han acudit presencialment a la seu de l'Audiència Nacional al carrer Gènova de Madrid, on s'ha pogut veure que la sala de vistes ha estat ja preparada per a l'etapa post-coronavirus, amb mesures de seguretat com a mampares en les taules de les parts. A més, tant magistrats com fiscals anaven abillats amb màscares i s'han col·locat de manera que poguessin mantenir distància de seguretat.

Per part seva, els acusats i els seus lletrats han seguit la lectura de les conclusions definitives per videoconferència des d'un òrgan judicial a Barcelona, on tots els presents també han mantingut una mínima distància de seguretat i han portat posada la màscara en tot moment.

Les defenses han comunicat al tribunal que anunciaran les seves conclusions definitives dilluns que ve, 15 de juny, quan estava previst, per a estudiar els canvis introduïts pel fiscal, si bé l'advocada de Drapaire i *Laplana, Olga Tubau, ja ha avançat que elevarà a definitives les seves conclusions i, per tant, sol·licitarà la lliure absolució dels seus defensats.

Donada la modificació de les conclusions, la Fiscalia de l'Audiència Nacional ha canviat lleument el seu escrit d'acusació per a fer referència en ell a la sentència dictada pel Tribunal Suprem el 14 d'octubre de 2019, en la qual va condemnar a nou dels 12 líders independentistes jutjats pel delicte de sedició.

Així, en el seu escrit de qualificació definitiu modifica la primera conclusió per a incloure els fets provats de la resolució de l'alt tribunal, que comencen recordant que el 8 de setembre de 2017 van ser publicats en el Diari Oficial de la Generalitat les conegudes com a 'lleis de desconnexió' que s'havien aprovat en el Parlament de Catalunya.

El fiscal subratlla en el seu escrit que la sentència del Suprem també fa "esment especial" a la "activitat desenvolupada per les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat el dia 1 d'octubre" i que expressa que les meses electorals es van constituir "amb aquells ciutadans que en hora més primerenca van acudir al centre de votació", gràcies a la inexistència de cens electoral i la labor dels agents policials.

Així mateix, també recorda que el tribunal del 'procés' va reflectir en els seus fets provats que a mitjan juliol de 2017, l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont "va procedir a la substitució" del llavors conseller d'Interior Jordi Jané per Joaquim Forn (condemnat per sedició) i que uns dies abans també va dimitir el director general de la Policia de la Generalitat Albert Batlle i altres consellers.

Tot això per a "que assegurar que la Policia autonòmica --dependent orgànica i funcionalment de la Conselleria d'Interior de la Generalitat--, en cas de complir amb la legalitat constitucional vigent, no frustrés la realització del referèndum", explica la resolució.

Finalment, l'escrit del fiscal també apunta que "l'estratègia per a aconseguir la celebració del referèndum implicava aprovar tota una base normativa declarada il·legal pel Tribunal Constitucional" i que els acusats Trapero, Puig i Soler van ser notificats i advertits personalment sobre les responsabilitats, incloses la penal, que comportaria eludir el requeriment del tribunal de garanties de no dur a terme cap iniciativa relacionada amb el referèndum.