dijous, 23 de setembre de 2021

El Banc d'Espanya preveu una caiguda del PIB d'entre un 9% i un 11,6% per al 2020

|

El Banc d'Espanya estima una "caiguda sense precedents" d'entre el 16% i el 21,8% de l'economia espanyola en el segon trimestre pel Covid-19, i s'estima que en un escenari de recuperació primerenca el PIB espanyol cauria un 9% aquest any, i repuntaria un 7,7% i un 2,4% en 2021 i 2022, mentre que sota un escenari de recuperació gradual la reactivació seria més lenta i l'economia retrocediria un 11,6% aquest any, passa passar a créixer un 9,1% i un 2,1% els dos exercicis següents.


Seu de Banc d'Espanya



D'acord amb els diferents escenaris, calcula que la taxa d'atur se situarà entre un 18,1% i un 19,6% aquest any i entre un 18,4% i un 18,8% en 2021, mentre que el dèficit públic escalarà a una forquilla d'entre el 9,5% i el 11,2% aquest exercici i entre el 5,8% i el 6,8% el pròxim. El deute públic oscil·larà aquest any entre el 114,5% i el 119,3% del PIB, per situar-se entre el 11,7% i el 115,9% el 2021.



Així figura en les últimes projeccions macroeconòmiques realitzades per l'organisme supervisor per al període 2020-2022, en què explica que donat el "extraordinari nivell d'incertesa" actual ha optat per confeccionar diversos escenaris alternatius, de manera que s i preveu un escenari denominat de "recuperació primerenca" i un altre de "recuperació gradual", així com també un risc. En aquest últim el PIB podria caure un 15,1% aquest any.


MILLORA LLEUGERAMENT ESCENARIS

Les estimacions recollides en els dos principals escenaris, de recuperació primerenca i gradual, suposen una millora respecte als últims pronòstics presentats el 18 de maig pel governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, al Congrés, que apuntaven a una minva del PIB d'entre el 9,5% i el 12,4% aquest any, amb una recuperació en 2021 insuficient per assolir el nivell previ, registrant un avanç econòmic d'entre el 6,1% i el 8,5%, si bé el Banc d'Espanya afirma que la comparativa és "limitada" a l'haver variat l'aproximació metodològica.


El Banc d'Espanya estima una forta disminució del PIB en el segon trimestre, amb una caiguda (sense precedents) d'entre el 16% i el 21,8%, a causa d'una incidència del confinament més elevada que en el primer trimestre (-5 , 3%), si bé es preveu un repunt de l'activitat en la segona meitat de l'any i una recuperació gradual a posteriori. Parell el tercer trimestre vaticina un repunt d'entre el 16% i el 19,3%, que es moderaria a entre el 3% i el 6,3% en el quart trimestre.


L'autoritat monetària afirma que a Espanya, on el contagi ha arribat a una magnitud "molt elevada", la reducció del PIB el 2020 superaria, en tots dos escenaris, a la de l'àrea de l'euro en uns 3 punts percentuals, si bé la recuperació posterior a l'economia espanyola seria "més intensa" que l'Eurozona.


L'organisme supervisor basa les seves previsions en dos principals escenaris, de recuperació primerenca i gradual en funció de possibles rebrots i de l'efectivitat de les mesures, si bé apunta que en ambdós la incertesa sobre el desenvolupament de la malaltia, que es mantindrà previsiblement fins entrat l'any que ve, actuarà com a fre de la despesa de llars i empreses.


Sota l'escenari de recuperació primerenca, el Banc d'Espanya assumeix que la millora de l'activitat observada des del tram final del segon trimestre prossegueix amb posterioritat sense que es registrin nous obstacles (de naturalesa sanitària, econòmica o financera) d'envergadura rellevant.


D'aquesta manera, es pressuposa que els agents econòmics han adaptat la seva forma de prestació de serveis a les restriccions per les mesures de confinament, sent les pèrdues d'activitat menors que a l'inici, s'eviten rebrots significatius i les mesures econòmiques aconsegueixen evitar la destrucció de empreses i de l'estoc de capital, de manera que hi ha un deteriorament laboral transitori, sense augment de l'atur de llarga durada.


TAXA D'ATUR D'ENTRE EL 18% I EL 19%

Amb aquesta recuperació primerenca el PIB espanyol cauria un 9% aquest any, i repuntaria un 7,7% i un 2,4%, respectivament, en 2021 i 2022, al temps que es produiria un augment de la taxa d'atur des del 14 , 1% de l'any passat al 18,1% aquest any, parell a pujar al 18,4% el 2021 i baixar a l'17,1% el 2021.


Al seu torn, el dèficit públic pujaria al 9,5% aquest any, escalaria al 5,8% el pròxim exercici i baixaria al 4,8% el 2022, mentre que el deute públic aconseguiria el màxim del 114,5% de l' PIB aquest any, per baixar al 11,7% el 2021 i pujar de nou al 112,5% en 2021, molt allunyats del 95,5% amb què va tancar el 2019.


Per la seva banda, a l'escenari de recuperació gradual, s'assumeix una incidència sobre l'activitat una mica més gran de les mesures adoptades per contenir la pandèmia en el segon trimestre; a més, no es descarten ni la possible aparició de nous brots de l'epidèmia que, encara que de menor virulència que l'episodi original, poguessin dur a la reintroducció de certes mesures de contenció, ni el sorgiment de danys més persistents en el teixit productiu.


En aquest escenari el PIB retrocediria el 2020 un 11,6%, i passaria a créixer un 9,1% i un 2,1% en cadascun dels dos anys següents, al temps que la taxa d'atur pujaria fins a un 19, 6% de la població activa aquest any, per baixar al 18,8% i al 7,4% els dos exercicis següents.


DÈFICIT D'ENTRE EL 9,5% I EL 11,2%

En paral·lel, el dèficit públic arribaria a situar-se al 11,2% aquest exercici, baixant al 6,8% i al 6,1% els dos següents, mentre que el deute públic podria arribar fins i tot el 119,3% el 2020, disminuint al 115,9% en 2021 i tornant a pujar a 118,7% en 2022.


De qualsevol manera, a la fi del període de projecció, el nivell del PIB se situaria uns 0,5 punts percentuals per sobre dels seus registres previs a la crisi en l'escenari de recuperació primerenca, mentre que seria encara inferior, en 1,6 punts percentuals, en el de recuperació gradual, amb unes xifres d'atur, dèficit i deute superiors a les anteriors a la pandèmia.


CAIGUDA DEL PIB DEL 15,1% EN EL PITJOR ESCENARI

El Banc d'Espanya assenyala que la situació d'"enorme incertesa" actual no permet descartar escenaris de risc més desfavorables. Per això, ha construït un escenari "de recuperació molt lenta", que implícitament inclou la possibilitat d'episodis amb repunts substancials en el nombre de noves infeccions, que requeririen confinaments estrictes addicionals. En aquest escenari de risc, la reculada del PIB el 2020 arribaria al 15,1%, per créixer un 6,9% el 2021 i un 4% el 2022.


En l'àmbit dels preus, el IHPC general continuaria mostrant ritmes d'avanç negatius fins a principis de 2021. En termes de les taxes mitjanes anuals, s'espera que el IHPC general augmenti des del -0,1% el 2020, al 1,3% en 2021 i al 1,6% el 2022, a l'escenari de recuperació primerenca, i des del -0,2% fins al 1,2% i el 1,5% en el de recuperació gradual.


RISCOS A LA BAIXA

L'autoritat monetària indica que els escenaris descrits es troben sotmesos "a importants riscos a la baixa" per la possibilitat de rebrots de la malaltia de certa intensitat, que requerissin la reintroducció de mesures de contenció, amb el consegüent impacte negatiu sobre l'activitat i el augment de les tensions de liquiditat que derivin en problemes de solvència, que serien més pronunciades en les empreses més endeutades.


Aquestes fallides empresarials donarien lloc a un augment de la morositat creditícia i a una destrucció de l'estoc de capital i faria augmentar la probabilitat "de fenòmens d'histèresi" al mercat de treball, és a dir, la persistència d'una taxa d'atur elevada durant un llarg temps.



Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH