L'Irán emet una ordre d'arrest internacional contra Donald Trump

|

La Fiscalia d'Iran ha emès aquest dilluns una ordre d'arrest contra el president dels Estats Units, Donald Trump, per la mort de Qasem Soleimani, cap de la Força Quds de la Guàrdia Revolucionària, en un bombardeig executat al gener a l'aeroport de la capital de l'Iraq, Bagdad.


El president dels Estats Units, Donald Trump.


El fiscal de Teheran, Alí Qasimehr, ha detallat que han estat emeses ordres d'arrest contra 36 persones, entre elles Trump, pel seu paper en la mort de Soleimani. Així, ha assenyalat que entre les persones que es busquen figuren "càrrecs polítics i militars dels Estats Units i altres governs".


Qasimehr ha destacat que les ordres d'arrest han estat enviades a Interpol i ha afegit que entre els càrrecs que pesen contra els afectats figuren "assassinat" i "acte terrorista", segons ha informat l'agencia iranià de notícies Mehr.


"El president Donald Trump és el primer de la llista i se cercarà que sigui jutjat fins i tot després que finalitzi el seu mandat", ha subratllat, i ha afirmat que les ordres d'arrest han estat emeses en el marc de les investigacions relatives a la mort de Soleimani.


L'anunci de Qasimehr ha arribat al voltant de dues setmanes després que el viceministre per a Assumptes Internacionals i Legals, Mohsen Baharvand, desvetllés que Iran planeja portar davant els tribunals internacionals la mort de Soleimani.


Soleimani va ser una de les víctimes d'un atac amb dron perpetrat pels Estats Units, entre les quals va figurar també el llavors 'número dos' de les Forces de Mobilització Popular (FMP) --una coalició de milícies progubernamentales recolzades per Iran--, Abú Mahdi al Muhandis.


Washington va argumentar que va dur a terme l'atac "per protegir al personal nord-americà a l'estranger", arran de les protestes contra la seva Ambaixada a Bagdad en protesta per un altre bombardeig en el qual van morir 25 membres de les FMP.


Els bombardejos contra les FMP van ser executats en resposta a la mort d'un contractista nord-americà en un atac amb projectils contra una base militar situada prop de Kirkuk.


L'incident va portar a Iran dies més tard a atacar diverses bases militars també en territori iraquià, mentre que el Parlament iraquià va aprovar una moció exigint la retirada de les tropes nord-americanes del país.



Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH