El Covid-19 arrasa Amèrica Llatina: es destruiran 2,7 milions d'empreses i 8,5 milions de llocs de treball en els pròxims sis mesos

 

La pandèmia de Covid-19 deixarà una factura greu en l'economia llatinoamericana, amb més de 2,7 milions d'empreses tancades i la pèrdua de 8,5 milions de llocs de treball en els propers sis mesos, que afectarà principalment a les micro i petites empresa .

Així ho ha revelat un informe de la Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib de les Nacions Unides (CEPAL), presentat aquest dijous per la seva secretària executiva, Alicia Bárcena.

L'organisme amb seu a Santiago de Xile ha explicat que, per grandària, les micro i petites empreses seran les més afectades per aquest dur cop. En concret, les previsions per a les microempreses apunten al tancament de 2,6 milions establiments i la pèrdua de 6,8 milions de llocs de treball.

Per la seva banda, tancaran al voltant de 98.000 empreses petites, amb la pèrdua de 1,5 milions de llocs de treball, mentre que els pronòstics apunten al tancament de 5.943 empreses mitjanes, amb la pèrdua de 390.155 llocs de treball; i el tancament de 406 empreses grans que comportaria la pèrdua de 231.724 treballs.

Per sectors, els més afectats han estat aquells que requereixen un contacte físic més intensiu, com és el cas del turisme, hotels i restaurants, indústria cultural, comerç, reparació de béns o la moda. En concret, en el cas d'aquests sectors l'impacte de l'ocupació podria comportar a una pèrdua de fins al 34,2%.

En concret, la CEPAL indica que el comerç perdrà 1,4 milions d'empreses i 4 milions de llocs de treball, mentre que el turisme, un dels sectors més castigats per la crisi, almenys tancarà 290.000 empreses i perdrà un milió de treballs.

Altres sectors que han patit un impacte significatiu són la mineria, els serveis empresarials, la indústria química, l'electrònica o l'electricitat, gas i aigua, en els quals es podria observar una pèrdua de l'ocupació del 47,6%.

L'informe explica que la crisi també ha colpejat de manera severa a aquells sectors industrials amb major dinamisme tecnològic i ha avisat que la pandèmia aprofundirà els seus problemes estructurals.

En aquesta línia, Bárcena ha advertit que això produeix una "elevada probabilitat" d'un canvi estructural regressiu amb reprimarització, el que suposa la pèrdua de la valor agregat.

Pel que fa al desplegament de mesures de crèdit per part de les autoritats de la regió, la secretària executiva ha destacat el 11,5% del PIB desplegat per Xile, el 8% de Colòmbia o el 7,6% del Perú.

No obstant això, Bárcena ha afirmat que les mesures anunciades són insuficients, ja que suposen que les empreses generaran 'utilitats' o beneficis amb què tornarien els crèdits i pagarien els impostos diferits i altres deutes, el que implica que les perspectives econòmiques es tornaran lentes , amb un termini de al menys dos anys per a la recuperació.

Des de la CEPAL proposen quatre propostes concretes per alleujar l'impacte de la crisi econòmica en la regió, que són les extensió dels terminis de mesures de suport a liquiditat i l'accés al crèdit, el cofinançament a les nòmines salarials, les transferències en efectiu a treballadors autònoms i el suport financer a les empreses de tota mida.

En concret, l'organisme aposta per l'ajornament o la cancel·lació dels pagaments d'impostos, imposicions previsions i contribucions territorials o avançament de les devolucions d'impostos almenys fins a finals de 2020, així com la suspensió del pagament dels serveis bàsics sense penalitzacions fins a finals d'aquest any.

Per la part del crèdit, l'informe recomana períodes de gràcia de al menys un any, terminis de finançament de cinc o més anys i el reforç de les operacions de crèdit mitjançant els bancs de desenvolupament.

Pel que fa al cofinançament de nòmines, la CEPAL aconsella ajudar en diferents nivells segons la grandària de l'empresa. Així, els ajuts de cofinançament serien del 30% a les grans, del 50% a les mitjanes, del 60% a les petites i del 80% a les micro. Això suposaria la mobilització del 2,7% del PIB mitjana.

Pel que fa a les contribucions en diners en efectiu, l'entitat aposta per concedir quantitats d'entre 300 i 500 dòlars (267 i 45 euros) per als 15 milions de treballadors autònoms del continent, el que suposa el 0,8% del PIB.

A aquestes mesures s'uneixen altres propostes de la institució, com són l'ingrés bàsic d'emergència, el bo contra la fam i els suports a les empreses i l'ocupació, com a part d'un conjunt articulat d'ajuts.