El Covid-19 ha colpejat amb més duresa als barris pobres de Barcelona

La incidència de la Covid-19 és més gran entre la gent amb menys recursos econòmics que entre les persones que té més ingressos. I aquesta afirmació no fa referència la diferència entre països del primer món i països de tercer món. Aquesta estadística es centra a la ciutat de Barcelona.

Un estudi de l'Institut Hospital de la Mar d'Investigacions Mèdiques i l'Institut Universitari d'Investigació en Atenció Primària ha confirmat que les zones que més han patit les conseqüències de la pandèmia han estat els barris de la ciutat amb les rendes més baixes. Segons aquest estudi, que ha estat publicat a la revista Journal of Public Health, al districte de Nou Barris, el de menor renda per capita de la ciutat, ha estat afectat per la Covid-19 2,5 vegades més que el de Sarrià Sant Gervasi, el que té la renda més alta de la ciutat.

L'estudi es va elaborar d'acord amb les dades que es van produir durant la fase creixent de la pandèmia, des del 26 de febrer a l'19 d'abril i es van obtenir dades de 9.000 casos dels quals es van produir a la ciutat. Gràcies a això els analistes van establir una relació directa entre rendes baixes i major nombre de casos positius de Covid-19.

MÉS AFECTATS

Els districtes de la zona nord de Barcelona, els de Nou Barris i Horta Guinardó, els de menys ingressos de la ciutat, van registrar la incidència més alta de casos de COVID-19, amb 1.440 i 1.400 casos (taxes de 75,48 i de 70,39 casos per 10.000 habitants). L'única excepció en aquesta àrea va ser al districte de Sant Andreu, diferència que es pot explicar per l'alt percentatge de residents de menys de 25 anys (1 de cada 4).

També cal destacar la situació de Ciutat Vella, amb només 273 casos, fet que revela la forta presència del turisme i de població jove i estrangers no residents. Per contra, els districtes amb més renda, Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts, van estar entre els menys afectats, amb 451 i 317 casos (taxes de 28,94 i 34,94 casos per 10.000 habitants).

RAONS

Segons els responsables de l'estudi, diverses són les causes que expliquen aquesta major incidència.

En primer lloc, el fet que en els barris amb rendes més baixes és més difícil l'accés al teletreball. El tipus de treball que solen tenir les persones que viuen en aquests barris és majoritàriament presencial. Això, entre altres coses, obliga els seus habitants a desplaçar-se, la major part de les vedes en transport públic, pel que la seva exposició a virus és més gran que aquelles persones que pot accedir al teletreball o que es desplacen en vehicle propi. A més, les necessitats econòmiques els obliguen en la majoria dels casos a acudir a la feina.

En segon lloc, les condicions d'habitabilitat són pitjors en els habitatges dels barris amb menors rendes. En moltes ocasions es tracta d'habitatges amb sobreocupació, de manera que el contacte entre els residents és més habitual. A més, la possibilitat de disposar d'una segona residència fora de la ciutat permet als habitants dels barris amb rendes més altes romandre allunyats dels centres en què més contagis es produeixen.

Un altre factor que pot haver influït és el fet que en els barris amb rendes més baixes s'ha de dur a terme un major esforç d'informació a causa de la presència de col·lectius d'immigrants molt vulnerables que poden tenir problemes per comprendre les recomanacions de les autoritats sanitàries .

Els autors de l'informe consideren que els resultats obtinguts han d'ajudar a planificar millor les decisions de les autoritats responsables perquè la incidència en els barris amb restes més baixes s'aconsegueixi reduir l'afectació per aquest tipus de situacions.

TAMBÉ EN ALTRES PAÏSOS

Els autors de l'informe reconeixen que aquestes situaciós també s'ha donat en altres països i citen el cas dels Estats Units. Al·ludeixen al cas de Nova York, on el districte de Bronx, que concentra el nombre més elevat de minories racials, amb molta població vivint en la pobresa i amb un baix nivell d'educació, les taxes d'hospitalització i morts relacionades amb el coronavirus han estat molt més elevades que en altres districtes de la ciutat.

Un altre exemple procedent dels Estats Units és el que ha passat a l'estat de Louisiana, on el 76,9% dels hospitalitzats i el 70,6 dels morts eren de raça negra, col·lectiu ètnic de què només el 31% rep una atenció mèdica habitual . Segons l'estudi, en aquest cas s'uneixen factors previs com l'existència en aquest col·lectiu de malalties lligades a uns mals hàbits alimentaris com l'obesitat, la hipertensió, la malaltia renal crònica o la diabetis, molt més esteses entre els negres que entre els blancs de l'estat.