dimecres, 20 de gener de 2021

La temporada d'huracans de 2020 serà "extremadament" activa i començarà abans del normal

|

La temporada d'huracans de l'any 2020 a l'Atlàntic nord serà probablement "extremadament activa" i per sisè any consecutiu va començar abans del normal, segons l'Agència Estatal de Meteorologia, d'acord amb les dades del Centre Nacional d'Huracans dels el servei meteorològic nacional de Estats Units (NOAA, per les sigles en anglès).


EuropaPress 2376454 17 september 2019 us grand bahama west palm firefighters scott remove the



El portaveu de l'AEMET, Rubén del Campo, ha explicat que en el que va de temporada --que va començar l'1 de juny i s'estendrà fins al 30 de novembre-- fins al 18 d'agost s'han registrat 12 ciclons tropicals al Atlàntic, dels quals nou es van convertir en tempesta tropical i d'elles dues van aconseguir categoria d'huracà.


Es tracta de 'Hanna', que va arribar a categoria 1 entre el 23 i el 27 de juliol, quan va afectar el Golf de Mèxic i a l'estat de Texas principalment i 'Isaïes', que va arribar categoria 1 entre el 30 de juliol i el 5 d'agost i va afectar com a tempesta tropical a la costa est dels Estats Units, encara que en alguns moments, sobretot en l'estat de Florida va tenir categoria d'huracà, amb vents de 140 quilòmetres per hora.


Des d'allà, 'Isaïes' es va accelerar a la costa com a tempesta tropical i es va convertir ja en borrasca sobre el Canadà. "Bona part de la costa est dels Estats Units va resultar afectada per Isaïes com a tempesta tropical", ha comentat Del Campo.


Precisament, ha destacat que 'Isaïes' ha estat el novè cicló nomenat en aquesta temporada, el de la lletra I més d'hora de tota la sèrie històrica d'huracans (1951). De manera que, ha subratllat que segons les dades de la NOAA, de moment al menys fins al 30 de juliol aquesta és ja "la temporada més prolífica en ciclons tropicals fins a aquesta data" i bat el rècord que fins ara tenia 'Irene', el novè cicló tropical més d'hora de què hi ha registres i que va tenir lloc el 7 d'agost del 2005.


A més, una altra de les "particularitats" de 2020 en aquest aspecte és el fet que abans de l'inici 'oficial' de la temporada ja es van produir dues tempestes tropicals. Es va tractar de 'Arthur' i 'Berta', que es van registrar a la pretemporada. Aquest fet només s'ha produït en cinc ocasions des de 1851 però és que aquest 2020 és també el sisè any consecutiu en què es forma un cicló abans de l'inici de la temporada. "En els sis últims anys ha començat abans d'hora, és a dir que la temporada s'està avançant", ha comentat.


En aquest context, el portaveu reflecteix que ja diverses organitzacions meteorològiques preveien que aquesta anava a ser un any superior al normal, però a meitat de temporada, el 6 d'agost, la NOAA ha revisat la seva predicció i parla ja d'una "temporada extremadament activa, molt més activa del normal ".


En concret, Del Campo ha precisat que el Centre Nacional d'Huracans espera des de principis d'agost a la fi de novembre entre 19 i 25 ciclons "amb nom", quan el normal és que en el període de referència 1981-2010 hagi "uns 12 nomenaments ". "Podria haver-hi fins més del doble de nomenaments i afegeix que d'ells, entre 7 i 11 arribaran a la categoria d'huracà, quan l'habitual és que siguin 6 els ciclons que arribin a aquesta categoria", ha alertat.


Així mateix, explica que d'aquests 7 a 11 huracans, entre 3 i 6 arribaran a categories superiors, les que van de III a V i són els coneguts com a 'huracans de gran categoria'.


Amb aquest panorama, segons Del Campo, si s'acaben registrant els 25 nomenaments, 2020 es convertiria en "la segona temporada més activa fins a la data" i quedaria per darrere de 2005, quan hi va haver 27 nomenaments. "En tot cas, serà una temporada extremadament activa", insisteix.


En aquest context, afegeix que en els últims 25 anys, des de 1995, 17 temporades, és a dir 2 de cada 3 han estat més actives del normal i en l'últim quart de segle, les temporades d'huracans són més actives. De fet, d'aquestes, 9 van ser extremadament actives, és a dir, una de cada tres.


Per això, assenyala que si 2020 acaba sent una temporada més activa del normal, cosa que la NOAA qualifica d'"extremadament probable" serà "la primera vegada que es registrin cinc temporades consecutives més actives del normal, a més de ser les més primerenques ".


FACTORS INICIADORS

Quant als factors pels quals s'espera que sigui tan activa, Del Campo apunta que les aigües de l'Atlàntic estan més calents del normal. De fet, estan "excepcionalment càlides", ja que la temperatura que comença a afavorir la formació d'aquests fenòmens és 26 graus centígrads mentre que a hores d'ara, l'aigua de la mar Carib es troba a 30ºC.


Del Campo afegeix a més que d'aquestes aigües càlides se sumen el monsó africà, que és un sistema de circulació atmosfèrica que va de mar a terra a l'Àfrica Occidental i que fa que en aquesta zona de Cap Verd i la costa tropical occidental africana es generin moltes tempestes que són el "germen" dels huracans a l'Atlàntic.


El tercer dels factors seria la cizalladura de vent i aquest any s'espera que hi hagi "molt poca cisallament", és a dir que en alçada el vent canviï poc en velocitat i direcció i al mateix temps s'està començant a formar la Niña al Pacífic, factors que també indueixen els huracans.


Pel que fa a l'última tempesta tropical nomenada 'Kylle' ha incidit que quan es va desorganitzar, les seves restes van ser impulsats pel corrent del raig i han arribat a Irlanda, donant lloc a la tempesta 'Ellen', que provoca un temporal "important" a les illes Britàniques i que afectarà també a l'oest d'Espanya, sobretot a Galícia en forma de vents molt forts.


LA PROPERA, 'LAURA', A FORMACIÓ IMMINENT

El portaveu de l'AEMET ha informat també que la propera tempesta tropical nomenada serà 'Laura' que té un 90 per cent de probabilitats que es formi a l'Atlàntic central, a l'oest de Cap Verd en les pròximes 24 o 48 hores i des allà es dirigirà a les Antilles.


Al mateix temps, ha afegit que a al sud de l'illa de l'Espanyola i amb un 85 per cent de probabilitats en les pròximes hores es podria formar una nova tempesta tropical que es batejaria com 'Marco'.


Després de Marco, segons l'ordre de nomenaments establert, seguiran 'Nana', 'Omar', 'Paulette', 'Rene', 'Sally', 'Teddy', 'Vicky' i 'Winfred'.


A la memòria arriben els devastadors 'Katrina', que el 2005 va provocar efectes devastadors a Louisiana i Nova Orleans especialment. Va ser, segons rememora Del Campo, un dels més potents de la història i va ocórrer el 30 d'agost, amb velocitats de vent de 280 quilòmetres per hora al sud dels Estats Units.


Amb un enorme potencial devastador, també va passar a la història dels pitjors huracans 'Micht' que entre el 22 d'octubre i el 5 de novembre de 1998 es va formar al Carib i va aconseguir categoria V, i va deixar quantiosos danys no només pels vents , sinó per les pluges, que van superar els 1.000 litres per metre quadrat que van provocar inundacions i corriments de terra al sud d'Amèrica del Nord, especialment a Mèxic i a Amèrica Central.


Més recentment, l'any passat, el 2019 'Dorian' va causar també devastació a les Bahames entre el 24 d'agost i el 10 de setembre, amb vents que van arribar a assolir 295 quilòmetres per hora.


Un any abans, 'Leslie' entre el 12 i el 13 d'octubre de 2018, va estar a punt de ser el primer huracà a entrar a la Península Ibèrica, encara que va ser 'Ophelia', a l'octubre de 2017 l'huracà de categoria III que més a prop ha estat mai de la Península Ibèrica a uns 900 a 1.000 quilòmetres de distància.


Els seus vents van deixar ratxes molt forts, d'uns 90 quilòmetres per hora a Galícia, Astúries i el nord de Portugal i van avivar una cadena d'incendis forestals que va afectar a centenars de quilòmetres al quadrant nord-oest de la Península.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH