Augmenten els atropellaments de linx ibèric durant el confinament

El linx ibèric aspira a passar de "al confinament ha elevat els atropellaments de linx ibèric fins situar-se per sobre de les xifres habituals, ja que en el que va del 2020 s'han superat els 32 linxs atropellats .extinción" a "vulnerable" de aquí a 2025 amb en el nou LIFE Lynx Connect

|
Lince 41319 1

 

El confinament ha elevat els atropellaments de linx ibèric fins situar-se per sobre de les xifres habituals, ja que en el que va del 2020 s'han superat els 32 linxs atropellats, segons WWF, que assenyala que, però no han augmentat els punts negres en les carreteres espanyoles.


Un caçador mata d'un tret un linx ibèric alliberat aquest any a Ciudad Real


El responsable del programa de linx ibèric de WWF, Ramón Pérez de Ayala, ha lamentat que tot i "tots els esforços", atropellaments i furtivisme són dues de les principals causes que acaben amb la vida d'aquest felí icònic però amenaçat d'extinció.


Pérez de Ayala ha indicat que lluny de reduir-se com es podria pensar durant el confinament s'han registrat més atropellaments de linxs que en anys anteriors. "Hem superat els 32 atropellaments en el que va d'any. Si segueix així la xifra serà més gran que altres anys sense que hagin augmentat els punts negres a les carreteres", adverteix.


En tot cas, encara que el nombre total és alarmant els resultats del programa per salvar l'espècie són positius, ja que la població segueix creixent.


L'explicació per l'augment del nombre d'atropellaments aquest any és que les carreteres són més perilloses quan estan més buides, perquè els conductors poden anar a més velocitat. "Els pocs cotxes d'aquest any anaven més ràpid i a l'haver-hi menys trànsit els animals no han defugit de les carreteres com és habitual i s'ha produït un degoteig d'atropellaments", ha justificat.


D'altra banda, s'ha referit al furtivisme "preocupant" que a més "no es detecta la mateixa manera que un atropellament" perquè els que maten un linx amb ceps o un llaç tracten d'amagar els cadàvers. Sabem que la mortalitat per atropellaments és de al voltant d'un 6 per cent i per furtivisme d'un 5 per cent. "Vam detectar un percentatge molt baix i això és molt preocupant", ha conclòs.


EL LINX, PENDENT DE 18,75 MILIONS DE BRUSSEL·LES


Malgrat tots els obstacles, la població de linx ibèric segueix en creixement després dels naixements aquesta primavera que, a falta d'un recompte definitiu, podria sumar aquest 2020 uns 250 cadells encara que les organitzacions involucrades en salvar el felí de la "extinció" - més de 20-- aspiren a assolir en el proper lustre passés a la classificació d'espècie "vulnerable" i deixar ja en el passat la perillosa etiqueta.


El tècnic de WWF ha explicat que les entitats estan pendents que la Comissió Europea aprovi en aquests propers dies el nou projecte LIFE Lynx Connect per poder "començar a treballar l'1 de setembre" i que comporta un finançament fins a 2025 d'18.754.029 euros .


De fet, ha indicat que l'objectiu de la nova LIFE és que l'espècie passi a situació vulnerable, el que suposa comptar amb, al menys durant cinc anys amb una població de 1.000 individus dels quals 125 siguin femelles i 250 adults madurs.


OBJECTIU: expandir-se i DEIXAR ENRERE EL RISC D'EXTINCIÓ


Encara que de moment, "a hores d'ara de l'any" no hi ha un cens concret de la població linxera, ha indicat que fa un any arribava a 820 a 830 exemplars. L'any passat vam calcular que van néixer uns 200 cadells, dels quals després van prosperar uns 100.


En el que va de 2020 les dades confirmades per Castella-la Manxa indiquen que han nascut el 2020 uns 60 cadells en les muntanyes de Toledo i uns 30 a Ciudad Real, tot i que encara podria néixer algun exemplar més i Portugal ha notificat 50 naixements, de manera que encara falta conèixer les dades d'Andalusia que "triguen més perquè la població i extensió és més gran".


"Amb sort tindrem uns 250 linxs nous aquest any", comenta l'expert que afegeix que la dada més cridaner aquest any és el de les Muntanyes de Toledo que podria superar finalment el "màxim històric" a què es va arribar a Andújar en 2009 quan van néixer 62 cadells de 50 femelles. "Aquest any amb la meitat de femelles en Muntanyes de Toledo esperem superar aquesta xifra", ha subratllat.


En és context ha apuntat que els factors que influeixen en la major productivitat són fonamentalment l'extensió territorial i la densitat de conill, així com el nivell d'intercanvi genètic entre les diferents poblacions.


L'expert ha explicat que hi ha vuit vegades més conills a Castella-la Manxa i a l'àrea on hi ha linx les poblacions de conill solen afavorir perquè el felí controla a altres predadors de conills com la guineu o la mangosta comuna, davant de zones més agrícoles on no hi ha depredadors terrestres sinó aeris, com àguiles i altres rapinyaires.


En tot cas, celebra que la població "segueix creixent any a any" i confia que en els pròxims dies es resolgui de manera definitiva per part de la Comissió Europea el nou projecte LIFE, que se centrarà durant els propers cinc anys a connectar les poblacions actuals perquè no es quedin aïllades i sorgeixin problemes d'endogàmia; seguir treballant en les reintroduccions de poblacions; el monitoratge genètica de les poblacions per poder fer un cens que permeti reforçar algunes poblacions si fos necessari, tot i que confia a no haver de fer-ho si finalment té èxit l'objectiu de la connectivitat de zones linxeres.


En els propers anys, l'objectiu a batre és "ampliar i establir noves poblacions", a raó de quatre o cinc noves cada quatre anys i arribar a poc a poc a comptar amb, "al menys 750 femelles en l'any 2040".


"Fins ara hem atès el més urgent", comenta Pérez de Ayala que espera que amb una situació de major estabilitat es podran ampliar pròximament poblacions a la serra nord de Sevilla, on s'ajunten Sevilla i Extremadura; una altra a la zona d'Aracena.


A més, celebra que Extremadura "té en ment" una altra zona i Múrcia, Castella i Lleó, Comunitat de Madrid, Comunitat Valenciana i Catalunya estan explorant els hàbitats on podrien establir noves poblacions en el futur, d'aquí a uns cinc anys al menys. El primer és estudiar l'hàbitat, conèixer les poblacions de conill i aconseguir que la població local ho vegi amb bons ulls, un treball que porta "a l'almenys 2 anys de treball".


No obstant això, recorda que la capacitat de reproducció dels centres de cria està en uns 30 o 40 cadells, de manera que caldrà analitzar on es pot aconseguir més i millors resultats amb menys linxs.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA