Els expresidents del Parlament presenten una petició d'indult per Forcadell i Carrizosa la titlla de "vergonya"

Benach ha admès que coincideixen que la millor solució seria una llei d'amnistia que tornés a la llera de l'diàleg el conflicte català, a més de deixar clar que són ells i no Forcadell els que impulsen la petició d'indult "per un sentit institucional".

|
20200824131855

 

Els expresidents de Parlament Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert han presentat aquest dilluns a la delegació de Govern de Catalunya una petició d'indult per a l'expresidenta de la Cambra Carme Forcadell, empresonada per l'1-O.


L'expresidenta de Parlament Carme Forcadell sortint de la presó de Mas d'Enric, al Catllar (Tarragona), per primera vegada en aplicació de l'article 100.2 de l'Reglament penitenciari, el dilluns 17 de febrer de 2020.


En roda de premsa conjunta a la cambra, Benach ha admès que coincideixen que la millor solució seria una llei d'amnistia que tornés a la llera del diàleg el conflicte català, a més de deixar clar que són ells i no Forcadell els que impulsen la petició de indult "per un sentit institucional".


Al costat de la petició, els tres expresidents de Parlament adjunten una carta adreçada a el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, argumentant que l'esperit de servei de Forcadell ha estat "absolutament exemplar" en el transcurs dels anys.


"A Forcadell es la va jutjar per haver governat Parlament de Catalunya, tal com disposa el reglament de la Cambra, per haver deixat debatre, i per haver permès la votació de les propostes que feien els grups parlamentaris. I per aquests supòsits delicte la condemna ha estat duríssima, fins a 11 anys i mig de presó ", destaquen en la missiva.


També recullen que concedir-li l'indult seria "un gest significatiu per part de Govern de cara a el futur i a la resolució d'un conflicte que no es pot enquistar ni allargar més en el temps".


Després de registrar la petició d'indult, Benach i Rigol han explicat que el Ministeri de Justícia ha de admetre o no a tràmit, i després d'això quedarà en mans de Consell de Ministeri resoldre l'expedient en un termini màxim d'un any.


"Cap penediment"

Per a De Gispert, un indult no comporta "cap penediment" per part de Forcadell, i ha defensat que l'expresidenta de Parlament va complir amb el reglament de la Cambra, amb l'Estatut i les lleis.


"Forcadell va ser acusada i sentenciada per un delicte que no va cometre. Va complir amb el reglament i les seves funcions. I en l'escrit de l'indult demanem que pugui fer la seva vida normalment, la que sempre ha fet, pacíficament i actuant en benefici de la gent i del poble català ", ha sostingut.


Rigol creu que haver estat president de Parlament aporta un sentit institucional que provoca que se sentin interpel·lats i afectats quan jutgen i empresonen a una persona que ha ocupat aquesta responsabilitat, i per això demanen l'indult per Forcadell, a qui ha definit com "una persona d'un civisme actiu comprovat, fet sempre en el marc de la democràcia, que està injustament empresonada ".


Segons l'expresident de Parlament, molts catalans porten anys mobilitzant-democràticament per defensar drets, com el de l'autodeterminació, i davant d'això l'Estat "no s'ha mogut res, i moltes vegades quan invoquen la Constitució, ho fan des d'una arrogància política que fa que milions de catalans no tinguin veu ".


Carrizosa titlla de "vergonya" la petició

El líder de Cs al Parlament, Carles Carrizosa, ha assegurat aquest dilluns que és una "vergonya" que els expresidents de Parlament Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert hagin presentat una petició d'indult per a l'expresidenta de la Cambra catalana Carme Forcadell , empresonada per l'1-O.


"És una vergonya que els expresidents de Parlament demanin privilegis per qui va fer possible l'atropellament de l'Estatut i la Constitució des del nostre Parlament. N'hi ha prou de presentar com a herois als que no respecten als ciutadans i trepitgen els seus drets i llibertats", ha criticat en un missatge al seu compte de Twitter.





En una entrevista a RNE, ha retret també les "habituals reticències" del PSC davant la proposta del seu partit de concórrer conjuntament amb el PP a les eleccions catalanes per guanyar a les forces independentistes.


En la seva opinió, el PSC sembla més encaminat a pactar un tripartit que a explorar aquesta possibilitat, pel que ha demanat "fer possible que la majoria social constitucionalista es visualitzi al Parlament".


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA