Tràfic de cadells: un viatge cap a la mort

 

Cinta es va mudar a un nou pis més gran i va decidir, per fi, comprar el gos que sempre havia somiat: un bichón frisé. Va entrar a Internet i a través d'una coneguda pàgina web d'anuncis va trobar un suposat criador a Girona que tenia aquesta raça a un preu força econòmic. Va anar fins allà, va recollir al seu cadell, i el va portar a casa seva per adoptar-lo com un nou membre de la família. Però l'aventura no va durar gaire: el gos va morir al cap de tres dies.

Aquesta història es repeteix centenars de vegades al país amb famílies que decideixen comprar un gos de raça: els compren malalts sense saber-ho i moren als pocs dies. Cinta va anar a el veterinari per aconseguir salvar el seu cadell, però no ho va aconseguir. Allá també es va assabentar que el seu gos no havia nascut a Espanya, venia d'Europa de l'Est, i havia contret el parvovirus durant el viatge.

Aquesta malaltia, molt contagiosa entre gossos, sol ser letal en la majoria dels casos, i per a evitar aquesta situació és la primera vacuna que reben quan tenen 8-9 setmanes. Els venedors havien assegurat a la Cinta que el gos tenia la primera vacuna posada, però la realitat va demostrar que no era així.

La Generalitat de Catalunya va revelar que Girona és la porta d'entrada per a milers de cadells que s'importen des de països estrangers, sovint amb poques mesures sanitàries i en condicions deplorables. Per aquest motiu, el 20% moren a l'arribar a país.

La majoria d'aquests cadells vénen amuntegats en camions d'Eslovàquia, un país conegut per ser la "fàbrica de gossos" d'Europa. I molt a pesar seu, Girona no és el destí final de la majoria d'ells, que acaben venent-se per Internet a diferents punts de la península. Perquè els cadells arribin amb dos mesos, tal com volen la majoria dels compradors, són deslletats de les seves mares quan compleixen un mes de vida, provocant-múltiples problemes de salut.

Es calcula que el mercat caní mou al voltant de 2.200 milions d'euros a Espanya. En massa ocasions els interessats en tenir un gos busquen aquella raça que imaginen als seus somnis, i a més la volen ja, el que comporta que se segueixi perpetrant una indústria que cada vegada té més demanda. Tanta, que ja no és suficient amb els gossos que neixen a criadors espanyols.

D'altra banda, està el preu. Un gos de raça criat a Espanya, sense cap característica especial, sol tenir un preu d'entre 900 i 1.200 euros. Mentrestant, un gos de la mateixa raça, criat a Eslovàquia amb condicions molt pitjors, pot adquirir-se per 400 euros.

A Cinta li van oferir canviar el seu gos ja mort per un altre de les mateixes característiques, com qui ofereix canviar una batedora defectuosa. No ho va acceptar i va demanar que li tornessin els diners. L'experiència va ser tan dura que, de moment, no vol tenir un gos.

Mentre els amants dels cans segueixen comprant gossos de raça i fent créixer un negoci que els explota, a les gosseres i protectores se segueixen amuntegant gossos que busquen tenir un amo. De vegades no són tan bonics com els de raça, ni llueixen tant, però agrairan el rescat com cap altre. A més, es paga per les despeses mèdiques i per seguir mantenint una estructura que protegeixi els animals, sense convertir la seva vida en euros.