Espanya vol mediar entre Turquia, Grècia i Xipre donada la seva bona relació amb tots

 

El Govern espanyol vol contribuir a rebaixar la tensió i facilitar el diàleg entre Grècia i Xipre, d'una banda, i Turquia, de l'altra, davant l'escalada a la Mediterrània oriental, donada la seva bona relació amb tots aquests països.

Així ho ha explicat la ministra d'Afers Estrangers, UE i Cooperació, Arancha González Laya, en declaracions als periodistes després d'una reunió informal amb els seus col·legues europeus a Berlín. Segons ha dit, l'alt representant, Josep Borrell, té encomanada la missió de "construir ponts", Alemanya està en un "esforç de mediació" i Espanya vol fer també el "modest esforç de contribuir".

"Ens preocupa que es donin passos que potser no es vulguin donar però que acabin en una escalada que pugui portar a l'enfrontament", ha reconegut.

La situació a la Mediterrània ha estat un dels temes en l'agenda de la reunió i González Laya ha subratllat que "la clau és evitar actes unilaterals" i posar les bases per a una confiança que permeti dialogar sobre dues qüestions: la delimitació d'aigües territorials i les perforacions gasístiques a la regió.

La ministra ha evitat valorar la posició francesa --que dóna suport a Grècia en la seva aposta per una resposta ferma davant Ankara-- i ha assenyalat que, en la reunió, ha expressat la seva "profunda preocupació per l'escalada de tensions" i ha demanat "esforços sincers" per impulsar la negociació.

Això sí, també s'ha mantingut en els principis acordats pels ministres en la seva última reunió extraordinària: solidaritat amb Grècia i Xipre "com a membres de la família europea", desescalada i "malestar profund per la falta d'avenços en el diàleg". De fet, ha reconegut "preocupació" per la posició de Turquia però és partidària de garantir que es pot "reconduir la situació".

Els ministres han arribat a Berlín un principi d'acord polític per poder ampliar a més persones la llista de sancions que la UE ja va posar en marxa per les prospeccions de gas turques en aigües de Xipre, però aquesta llista està encara per definir.

En relació amb la Mediterrània oriental, els Vint han parlat també de la situació de Líbia i González Laya ha demanat esforços europeus per consolidar l'inici d'alto el foc.

D'altra banda, el s ministres han mostrat un ampli acord per imposar sancions a personalitats responsables del frau electoral i de la repressió de les protestes a Bielorússia, així que hi haurà "persones d'alt rang". No obstant això, aquesta llista no està redactada encara, així que de moment no se sap si entre els sancionats hi haurà el mateix president, Aleksandr Lukaixenko.

"EL PAL I LA PASTANAGA"

En tot cas, la ministra ha defensat que les sancions "no són una manera de castigar" sinó d ' "ajudar a obrir camins de diàleg". "La UE no castiga, busca que s'obrin vies de diàleg utilitzant tant el pal com la pastanaga", ha dit.

Així, ha assenyalat que la UE ha donat el seu suport a l'ajuda que pugui prestar l'OSCE per impulsar el diàleg de Govern amb l'oposició i la societat civil. González Laia ha reiterat el missatge que la UE no està fent ingerència en els seus veïns ni jugant a "joc geopolític" però que "no es pot quedar callada davant violacions dels drets humans i atemptats a la democràcia i a la llibertat".

Finalment, els ministres europeus han deplorat el cop d'Estat a Mali i han donat el seu suport als esforços de la Comunitat Econòmica d'Estats d'Àfrica Occidental (CEDEAO) per buscar una sortida ràpida i una transició cap a un govern civil a partir d'unes eleccions que es convoquin com més aviat millor. Espanya, com a presidenta de l'Aliança de Sahel, també està treballant amb la CEDEAO per buscar una solució.