Una investigació demostra que l'efecte addictiu de l'alcohol augmenta si hi ha dolor

 

Un equip d'investigació de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de València (UV) ha demostrat que la presència de dolor físic altera la resposta de l'alcohol com a reforç per evitar el patiment. L'estudi, publicat a la revista científica 'Pain', analitza com es modifiquen els senyals neuroquímiques derivades de l'alcohol en el nucli accumbens de el cervell, responsable de el plaer, la recompensa i emocions com les addicions i la por.

Les dades epidemiològiques disponibles a Europa mostren que la presència de dolor físic és un fet en al voltant d'un 30% de la població. Patir-pot desencadenar recaigudes en el consum d'alcohol i pot ser també un motiu clau per iniciar un consum compulsiu que porti a una addicció. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), l'alcoholisme és a Europa una de les malalties que més impacta en el PIB. A Espanya es calcula que té un cost socioeconòmic del 2,5% de l'PIB anual.

L'equip d'investigació de el Departament de Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica i Parasitologia ha demostrat, en un experiment amb rates, que el dolor altera la resposta davant l'alcohol del nucli accumbens. Així, cal augmentar la quantitat d'alcohol per tenir la mateixa resposta neuroquímica, fet que es mesura amb l'alliberament del neurotransmissor dopamina.

"Aquesta resposta alterada a l'alcohol pot provocar l'increment del seu consum en grans quantitats per obtenir els mateixos efectes subjectius (de reforçament) que tenim quan prenem alcohol", destaca Lucía Hipólito, portaveu de el grup que ha publicat l'estudi, els primers signants són Yolanda Camps-Jurat i Jesús David Lorente.

A més, en un segon experiment es va comprovar que es necessitava augmentar la dosi d'alcohol perquè els animals mostressin efectes de recompensa a l'etanol. "Aquests són els que modificarien el comportament humà per buscar i trobar la droga, en aquest cas alcohol", completa la investigadora de la Universitat de València.

En el tercer estudi es va analitzar l'efecte de el dolor sobre la recaiguda. L'equip d'investigació conclou que els animals amb dolor recauen de la mateixa manera que els que no tenen dolor, si bé aquest fet va en funció de la quantitat d'alcohol que beuen durant la recaiguda. Per tant, es suggereix que el dolor provoca als individus que tinguin més risc (més ganes) de recaure. No obstant això, el grup d'investigació no ha pogut avaluar el risc, només la magnitud.

Actualment, un dels problemes més importants de l'alcoholisme són les recaigudes, davant les quals no existeixen teràpies efectives. Com moltes persones amb dolor no el tenen controlat amb medicació, és possible que es desenvolupi alcoholisme o hi hagi una recaiguda, fet que no s'està controlant en pacients amb dolor. A més, els pacients abstinents no se'ls controla quina és la seva situació de dolor físic.

"En altres paraules, com que no apareix en els esquemes que el dolor pot desenvolupar alcoholisme, no es controla als malalts", diu Lucía Hipólito. Aquest estudi ha estat finançat pel Ministeri d'Economia i Competitivitat.