La presó de la tercera edat: familiars denuncian que els interns de residències "moriran de tristesa"

 

"La solitud en la tercera edat és un dels grans enemics del benestar dels adults grans, un tema preocupant sens dubte, ja que la seva qualitat de vida no només implica un bon estat físic, sinó també emocional. L'amargor i la tristesa roben les ganes de viure a moltes persones grans que se senten soles", expliquen des de la Federació Iberoamericana d'Associacions de persones Adultes majors (FIAPAM).

La percepció de sentir-se apartat del seu nucli social pot comportar greus problemes per a la gent gran. El sentiment de solitud extrema pot augmentar en un 14% les probabilitats de mort prematura de la gent gran, segons una investigació realitzada per John Cacioppo, professor de psicologia a la Universitat de Chicago i un dels principals experts sobre la soledat als Estats Units. Però a més, pot comportar altres conseqüències per a la salut com la interrupció de la son, l'augment de la pressió arterial, l'augment de cortisol (hormona de l'estrès), alterar l'expressió genètica de les cèl·lules immunitàries, augmentar els nivells de depressió i reduir el benestar del pacient, expliquen des FIAPAM.

Aquesta llista de problemes físics ha començat a ser molt coneguda per als familiars de les residències catalanes, que després de tenir als seus parents totalment aïllats durant els tres mesos que va durar el confinament, avui tornen a estar separats pel risc de rebrot.

A mitjans d'agost, Sanitat va aprovar un decret on tornava a limitar les visites a les residències. Segons consta en la norma, les visites es van limitar a una persona i una hora màxim al dia, tret que es trobi en situació greu i es temi per la seva vida. No obstant això, els familiars de moltes residències, com la Sophos, a Sant Joan Despí, només poden fer visites un cop a la setmana durant mitja hora.

La Generalitat de Catalunya té el seu propi pla per reprendre la normalitat en les residències, i es tracta d'un full de ruta on totes les decisions recauen sobre la direcció de centre. "El temps que duri la visita i el nombre de familiars dependrà de la capacitat organitzativa de centre", es pot llegir a Pla sectorial de represa de la normalitat en Residències.

La Coordinadora de Residències 5 + 1, una entitat dedicada a vetllar pels drets dels residents a centres de la tercera edat, denuncia que "deixa en mans d'empreses de l'Ibex, com Eulen i la Constructora OHL, i fons d'inversió, la decisió de si la gent gran pot exercir el dret constitucional de llibertat de moviments, com si les empreses tinguessin la tutela dels nostres familiars i sense que puguem opinar sobre aquest tema ".

Els familiars dels interns ja no poden més. Senten que s'està tractant als seus parents "com si fossin presos". "Perquè entenguis la situació, fins m'alegra que la meva mare tingui Alzheimer, perquè al menys no entén tant què està passant" explica Pau a CatalunyaPress, familiar d'una interna a Sophos. "Els residents que congnitivament estaven bé abans del confinament, quan els vaig tornar a veure semblava que els havia caigut deu anys a sobre", denuncia Pau.

No obstant això, els interns amb problemes cognitius importants com Alzheimer o demència també estan patint les conseqüències de l'aïllament. Sense possibilitat de conversar amb la família per telèfon i sense poder tenir cap tipus de contacte físic que els recordi que no estan sols, acaben marcint i perdent la vitalitat que els quedava. "A la meva mare fa temps que no se li entenia al parlar, però parlava, i sempre amb un to molt alt. Fins i tot cantava. Aquesta setmana, quan la vaig anar a veure, es em va adormir. Li vaig trucar pel seu nom i no em contestava , no reaccionava. no estava com sempre, l'alegria que la meva mare tenia ja l'ha perdut ", assegura Safira, també familiar d'una interna a Sophos. "No l'ha matat el coronavirus i la matarà la depressió i la tristesa", lamenta.

Altres familiars han hagut d'aprendre amb l'experiència que la solitud, de vegades, pot acabar sent igual de letal que el Covid-19. "La meva mare va passar el virus com asimptomàtica", explica Nicolau, que va haver de treure a la seva progenitora de la residència Sophos durant el primer confinament. "El problema que va tenir la meva mare és que es va deprimir d'estar tot el dia tancada a una habitació. No menjava i no bevia. Però aquests símptomes els ha viscut molta gent. A les residències, hi ha interns que han mort de Covid-19 i altres perquè es deprimeixen i deixen de menjar i beure ", assenyala. Per sort, la seva mare ara s'està recuperant després d'ingressar en una clínica.

"Les residències no tenien personal suficient i no han pogut atendre les persones com necessitaven", denuncia Nicolau. I no es tracta d'una especulació, el conseller de Treball i Afers Socials, Chakir El Homrani, va reconèixer a l'abril que faltava personal a les residències catalanes, fent una crida perquè els professionals es apuntessin a les borses de treball per a cobrir les places buides .

ELS TREBALLADORS DE LES RESIDÈNCIES DEMANEN "DIGNIFICAR la professió"

CatalunyaPress s'ha posat en contacte amb una treballadora social d'una residència de Barcelona per conèixer què està passant amb els grans aïllats en altres centres. Sense voler donar a conèixer el seu nom per no posar en risc el seu treball, explica que "molta gent gran que no tenien problemes cognitius estan començant a deteriorar-se. I molts altres directament s'estan deixant anar".

"Les persones que viuen en residències estan en la fase final de la seva vida i els seus projectes personals són ja molt pobres o escassos. El seu món se sosté per les persones que els vénen a veure i el seu projecte personal passa a ser el de la família" , assenyala la treballadora social.

Els empleats de les residències s'han vist saturats per l'abast de la pandèmia. No tenien mitjans, i en massa casos les morts s'han produït per manca de mitjans. La treballadora de centre de la tercera edat explica que han hagut de fer malabars per atendre de forma adequada a la gent gran: "Els treballadors hem hagut de suplir l'afecte que no els arribava de la família. Els hem hagut d'acompanyar a nivell emocional" .

Per això, expressa que ni ella, ni els seus companys de professió, entenen per què el treball de cuidador geriàtric està tan menystingut per les institucions. "Perquè m'entenguis, per tenir cura d'un nen necessites un grau superior, però per tenir cura d'un ancià necessites sol un grau mitjà", denuncia la treballadora.

"O dignifiquem el treball en les residències i ens equiparem als professionals sanitaris, o tot anirà malament. Nosaltres fem un acompanyament de vida" reclama. "Ni tan sols ens demanen els antecedents per abusos, cosa que passa en totes les altres professions on s'exerceix la cura d'un dependent", lamenta.

UNA MASSACRE

Aquesta manca de personal i les males condicions laborals, han estat claus per al futur de molts dels residents. Cebrià, que també tenia a la seva mare ingressada a la residència Sophos, s'ha hagut d'acomiadar d'ella per sempre. Anava cada dia a veure-la i amb el confinament es va veure obligat a deixar de fer-ho. A principis d'abril va tenir complicacions respiratòries, no va ser traslladada a un hospital a temps i va morir sense poder rebre l'assistència adequada. Pels símptomes, temen que la matés el Covid-19, però mai han pogut confirmar-ho. No hi va haver ni PCR, ni test serològic.

Aquest, per desgràcia, va ser el destí de molts dels residents a Sophos, una de les moltes residències on la pandèmia del coronavirus ha acabat sent una massacre. Segons ha pogut saber CatalunyaPress, s'estima que en aquesta residència han mort 35 interns de 110 ingressats, és a dir, més de l'30% dels residents.

ELS CENTRES JA CONTAMINATS, S'HAN AÏLLAR?

Tots els familiars que s'han posat en contacte amb Catalunyapress es pregunten per què aquests centres, on el coronavirus ja ha infectat a la majoria de residents i hi ha una evident immunitat de ramat, segueixen tenint les visites tan restringides.

Les autoritats estan vivint un dilema de difícil solució. ¿Obrir les residències i deixar que la gent gran s'infectin o aïllar-los i exposar-los a altres riscos per a la salut com la solitud? Els familiars entenen que sempre es prioritzi la salut dels ingressats, però no comprenen per què se segueix aïllant als interns que ja han passat el coronavirus i que, amb tota probabilitat, siguin immunes. De moment, les autoritats no han donat resposta a aquesta inquietud.

Per això, la Coordinadora de Residències 5 + 1 ha interposat un recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el Pla sectorial de la represa de la normalitat en l'Àmbit residencial. Des de l'entitat, consideren que no s'està vetllant pels drets de la gent gran i que les decisions s'estan adoptant "en benefici exclusiu de les empreses gestores" de les residències, que ara poden decidir sobre els drets dels interns "exercint unes competències que no tenen ".

La treballadora social que ha conversat amb CatalunyaPress insisteix a apuntar que aquests ancians "no tenen els mateixos drets que els altres ciutadans". "Una persona amb les mateixes patologies i la mateixa edat que visqués a casa podria sortir al carrer, però ells no", denuncia. Són ciutadans lliures o presos? Jutgin vostès mateixos.