Descobreixen a Sabadell les restes més antigues d'Europa d'un antecessor dels elefants

 

Les obres de construcció d'una carretera pròxima a Sabadell van permetre la troballa d'uns sorprenents fòssils que s'ha demostrat que van pertànyer a un antecessor dels actuals elefants que va viure a la zona més de 9 milions d'anys.

El descobriment va ser realitzat per un equip de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), que ha analitzat 26 dents que van aparèixer durant les obres i que han publicat el resultat de les seves anàlisis a la revista Journal of Vertebrate Paleontology.

Es tracta de restes fòssils d'un dinoteri, conegut científicament com a Deinotherium proavum, una de les majors espècies de la família dels proboscidis, animals ja extints però que estan, encara que de forma remota, emparentada amb les actuals espècies d'elefants.

Les últimes proves que s'han realitzat a les dents fòssils, que van ser trobats entre els anys 2008 i 2001, han demostrat que els animals que els portaven van viure fa més de 9 milions d'anys, el que els converteix en les restes fòssils d'aquesta espècie més antigues d'Europa descobertes fins al moment.

ULLALS DIFERENTS

La principal diferència entre aquest tipus d'animal extint i els actuals elefants és que els ullals que caracteritzen l'espècie estaven corbats cap a darrere, en lloc de cap endavant com en les actuals espècies d'elefants. A més, en el cas dels dinoteris aquestes enormes dents incisives neixen a la mandíbula en lloc d'en el maxil·lar, com en els elefants, i la seva mida era relativament més petit.

A més, les dents analitzades també són diferents dels dels elefants i són més semblants als dels tapirs, de manera que fins fa un temps s'especulava que en realitat aquests animals prehistòrics eren una espècie de tapir gegant.

Entre altres característiques, algunes d'elles semblants als humans, aquests animals tenien una dentadura permanent amb totes les dents, encara que en el cas dels dinoteris les dents sortien per la part de darrere i s'anaven desplaçant cap endavant a mesura que s'anaven desgastant.

ORIGEN AFRICÀ

Aquesta espècie es va originar a l'Àfrica i no van arribar al continent europeu fins fa uns 17 milions d'anys i se sap que una de les últimes branques sobreviure en terres africanes fins fa un milió d'anys, pel que va poder conviure amb els primers dels homínids.

La seva presència en diverses zones d'Europa és habitual. En zones de Vallès i del Penedès s'han localitzat restes de diferents espècies del dinoteri, entre elles alguns esquelets parcials.