Els gairebé 13.000 habitants del camp de refugiats de Moria no tenen on viure

La nit de dimarts a dimecres un incendi al camp de refugiats de Moria, a l'illa grega de Lesbos, va obligar als gairebé 13.000 refugiats que habitaven allà a fugir. Moria va despertar destruït, i encara que al matí l'incendi ja estava gairebé sufocat i només quedaven alguns focus, milers de persones es van quedar sense un lloc on viure.

"Vam veure com el foc s'estenia per Moria durant tota la nit. Tot estava embolicat en flames, un èxode de persones anava sense direcció enmig d'un infern. Nens espantats i pares en xoc. Estem treballant ara per abordar les seves necessitats", va explicar Marc Sandrone, de l'oenagé Metges Sense Fronteres a Lesbos, després de l'incendi.

De moment no hi ha víctimes mortals, tot i que alguns refugiats van haver de ser atesos pels serveis mèdics per inhalacions de fum.

Les causes de el foc no estan clares. Segons l'agència de notícies alemanya DPA, alguns residents del camp van explicar que havien estat els habitants de Lesbos els que havien provocat els incendis.

Altres informacions assenyalen que l'incendi es va iniciar després de les protestes d'alguns refugiats, que reclamaven poder sortir de camp, ja que durant la primera setmana de setembre, després de detectar el primer cas de coronavirus, se'ls va obligar a aïllar-se en condicions d'amuntegament i insalubritat. Tan sols uns dies després, quan els casos van augmentar a 35, les autoritats van demanar als contagiats que s'aïllessin als afores del camp per evitar la propagació del coronavirus. Tant l'agència de notícies grega ANA-MPA com l'alcalde del poble de Moria, Yiannis Mastroyiannis, van explicar que la causa de l'incendi podria haver estat el desacord entre els refugiats que no volien aïllar-se i els que volien fugir per no contagiar-se.

 

Després dels incendis, el primer ministre grec, Kyriakos Mitsotakis, va declarar l'estat d'emergència a l'illa de Lesbos i va enviar els cossos policials al camp. A més, va desplegar a la policia per la carretera que va cap a Mitilene, la capital de Lesbos, per evitar que els refugiats s'escapessin cap allà. També alguns veïns de l'illa van sortir a les carreteres per evitar-ho.

El responsable de Migració, Mans Loghothethis, va declarar que el camp havia estat totalment evacuat i que amb tota probabilitat havia quedat "completament destruït" per les flames. A més, va assegurar que després de l'incendi el repte era buscar allotjament per a les gairebé 13.000 persones que habitaven el camp de Moria.

La Unió Europea també es va manifestar al respecte: el president del Consell Europeu, Charles Michel, va expressar la seva "plena solidaritat" i va reafirmar la disposició de la UE per "mobilitzar suport", i el vicepresident de la Comissió, Margaritis Schinas, va parlar per telèfon amb Mitsotakis i li va comunicar que la UE ajudarà a Grècia "a tots els nivells durant aquests moments difícils". Per la seva banda, el ministre d'exteriors alemany, Heiko Maas, va demanar a la UE fer-se càrrec d'aquesta situació, que ha qualificat de "catàstrofe humanitària", i va dir en un tuit que una possible solució seria repatriar els refugiats entre els països que els acceptin.

MORIA ERA UN INFERN

El camp de refugiats de Moria va començar a conèixer-se el 2015, quan desenes de milers de refugiats van fugir de Síria i altres països com l'Afganistan o l'Iraq per dirigir-se a Europa i es van quedar esperant eternament a l'illa grega de Lesbos. Tot i que el camp Moria tenia espai per acollir uns 2.5000 refugiats, hi vivien gairebé 13.000 persones, la majoria procedents de Síria i Afganistan i que havien creuat a Grècia des de Turquia.

Des que va començar la pandèmia, Metges Sense Fronteres (MSF) i altres organitzacions van demanar l'evacuació de tots els residents del camp, amb una urgència específica de traslladar a les persones particularment vulnerables des del punt de vista mèdic a un allotjament segur a Lesbos, en el continent o en altres estats de la UE. Però quan van començar els casos, l'opció que va prendre el govern grec va ser el confinament en un camp de refugiats extremadament amuntegat. Després de la mesura, considerada "contraproduent" per Metges Sense Fronteres, Oxfam va dir que les condicions "inhumanes" en què hi havia les persones que hi vivien podrien provocar una "catàstrofe".

El camp de refugiats de Moria no estava preparat per a una pandèmia, ni tan sols abans que hi hagués cap cas entre els seus habitants. La distància de seguretat en aquest camp, en el qual en cada tenda de campanya dormien entre 15 i 20 persones, era impossible. A més, la manca de lavabos i dutxes -hi havia un excusat per a cada 160 persones i una dutxa per cada 500- feia gairebé impossible la higiene. El fet que el camp estigués ple d'escombraries tampoc no ajudava, i totes aquestes situacions provocaven sovint disputes entre alguns dels seus habitants.

Encara que a l'abril el govern va prometre traslladar a les persones més vulnerables davant el coronavirus, només uns mil refugiats van ser reallotjats, però les oenagés locals van informar que encara quedaven moltes persones en situació de risc.