El Banc d'Espanya preveu que el PIB caigui entre el 10,5% i el 12,6% aquest any i un ascens de fins al 7,3% el 2021

 

El Banc d'Espanya ha empitjorat les seves previsions econòmiques i ja descarta un "escenari de recuperació primerenca" en el tercer trimestre i el quart d'aquest any i preveu que l'economia espanyola registri una caiguda d'entre el 10,5% i fins al 12, 6% en el conjunt de l'any en cas de materialitzar-se la situació epidemiològica més desfavorable, al temps que empitjora el seu pronòstic sobre el creixement de 2021, augurant un repunt d'entre el 4,1% i el 7,3%.

Així es desprèn de les últimes projeccions recollides en l'informe trimestral de l'economia espanyola publicat aquest dimecres per l'organisme supervisor, que subratlla la "distorsió sense precedents" en l'activitat econòmica per la pandèmia del Covid i apunta que les perspectives econòmiques en el curt i mitjà termini segueixen estant molt condicionades per l'evolució epidemiològica, amb una "elevada incertesa".

D'aquesta manera, la institució empitjora en la major part dels casos les seves previsions de juny, ja que llavors augurava una caiguda d'entre el 9% i el 15,1% aquest any, una alça del PIB d'entre el 6,9% i el 9,1% el 2021 i un repunt d'entre el 2,4% i el 4% el 2022.

El director general d'Economia i Estadística del Banc d'Espanya, Óscar Arce, ha indicat que l'evolució recent tant dels indicadors epidemiològics com dels d'activitat econòmica condueix a descartar la materialització en el tercer trimestre del l'any de l'escenari de recuperació primerenca, al que es projectava un retrocés interanual del PIB del 7,3% per a aquest període.

Així, preveu una caiguda de la taxa interanual d'entre el 9,5% i el 12,3% en el tercer trimestre, que es correspon amb avanços intertrimestrals del 16,6% i el 13%, respectivament. D'aquesta manera, Arce va indicar que després de la recuperació "vigorosa" des de maig, ha anat perdent intensitat en els mesos d'estiu.

Davant la "limitada informació disponible" sobre la magnitud dels repunts de contagis en les últimes setmanes i la incertesa sobre la seva evolució, elabora les seves previsions sota dos escenaris, contemplant en ambdós la disponibilitat d'una solució mèdica efectiva davant el Covid-19 després del segon trimestre del 2021 i sense tenir en compte els fons europeus, donada la "elevada incertesa" sobre la quantia, el calendari per a la seva recepció o la composició de la despesa.

L'escenari 1 contempla l'aparició de rebrots que requeririen només de mesures de contenció d'àmbit limitat a nivell geogràfic i branques afectades, amb alteracions relativament limitades de l'activitat econòmica i major incidència en oci, hostaleria i turisme; el segon preveu una major intensitat dels rebrots, que no necessitarien de mesures de distanciament tan estrictes com al març, però sí limitacions que afectarien en major mesura a l'activitat de les branques de serveis.

Així, en el escenari 1 el PIB registraria una caiguda mitjana anual del 10,5% aquest any, que s'ampliaria al 12,6% si es materialitza la situació epidemiològica més desfavorable. El repunt de l'activitat en l'última part de l'any conduiria a un avanç del PIB del 7,3% en l'escenari 1 i del 4,1% en el escenari 2 el 2021.

A 2022, ENCARA PER SOTA DEL PIB abans de la crisi

La continuació de la recuperació donaria lloc a avenços més modestos de l'activitat en 2022, del 1,9% i el 3,3% en cada escenari, de manera que a la fi del període de projecció, el nivell del PIB se situaria uns 2 punts percentuals per sota del nivell previ a la crisi en l'escenari 1, bretxa que s'ampliaria fins a una mica més de 6 punts en el escenari 2.

A la caiguda del PIB aquest any contribuirà en major mesura la caiguda de la demanda nacional, que restarà entre 9,3 i 10,9 punts, mentre que la demanda exterior farà reduir el PIB entre un 1,2% i un 1, 7%.

Així mateix, la institució adverteix que l'impacte de la crisi sanitària en el mercat laboral i en els comptes públics serà "relativament persistent".

LA TAXA D'ATUR, ENTORN Al 20% FINS 2022

L'informe subratlla que l'impacte de la crisi sobre la utilització del factor treball està sent "molt sever", si bé assenyala que l'impacte laboral s'ha vist esmorteït pels ERTE i el cessament d'activitat. Així, creu que en els pròxims trimestres, el ritme de millora de l'ocupació es veurà atenuat, d'acord amb l'evolució de l'activitat i "mostrarà una evolució molt heterogènia entre les diferents branques de l'economia".

Segons les seves previsions, l'ocupació caurà entre un 11,9% i un 14,1% aquest any i repuntarà entre un 3,8% i un 7% i entre un 1,6% i un 2,7% els dos següents exercicis , el que situarà la taxa d'atur entre el 17,1% i el 18,6% aquest any. En 2021 oscil·laria entre el 19,4% i el 22,1% i ja en 2022 baixaria a una forquilla d'entre el 18,2% i el 20,2%.

DÈFICIT I DEUTE PÚBLICS molt voluminosos

Pel que fa als comptes públics, estima que el dèficit públic registrarà un fort augment en 2020, situant-se en el 10,8% i el 12,1% del PIB en cada un dels dos escenaris considerats. Tot i que aquestes ràtios disminuirien a llarg de l'horitzó de projecció, a entre el 7% i el 8,2% el 2021 ja entre el 5,8% i el 8,2% el 2022, avisa que romandrà en cotes " molt elevades ".

Per la seva banda, el deute públic experimentaria el 2020 un augment de més de 20 punts en l'escenari 1 i d'uns 25 a l'escenari 2, fins situar-se al 116,8% i el 120,6% del PIB, respectivament. Aquesta ràtio continuaria augmentant en els dos anys següents: entre el 115,4% i el 125,6% el 2021 i entre el 118% i el 128,7% el 2022, en funció de cada escenari.

Aquestes estimacions contemplen l'extensió dels ERTO fins al 30 de setembre i la prestació per cessament, així com el fons de 16.000 milions a CCAA i l'ampliació de la línia ICO, però no el pla pressupostari i l'impacte dels fons europeus.

TAXES D'IPC MODERADES PERÒ CREIXENTS

En l'àmbit dels preus de consum, espera que en la mitjana de 2020 la taxa de variació interanual de l'IHPC general se situaria en el -0,2% a l'escenari 1 i en el -0,3% a l'escenari 2, mentre que la taxa de l'IHPC exclosos aliments i energia seria del 0,7% i 0,6% en cadascun d'aquests escenaris.

A la resta de l'horitzó de projecció, s'espera que els preus segueixin experimentant taxes de variació molt moderades, tot i que de mica en mica creixents, en un context de recuperació gradual de la demanda i d'una certa acceleració del component energètic dels preus. La inflació seria d'entre el 0,8% i l'1% l'any que i entre el 1,1% i el 1,2% el 2022.

RISCOS A LA BAIXA

El Banc d'Espanya explica que els riscos per al creixement econòmic estan orientats a la baixa al no poder-se descartar que en els pròxims trimestres es materialitzin desenvolupaments epidemiològics més desfavorables que els considerats en l'escenari 2, que comportin la necessitat d'introduir limitacions sobre la mobilitat o l'activitat de major importància, o que sorgeixin obstacles que suposin algun retard en el calendari d'obtenció i distribució d'un remei efectiu per al Covid-19.

Tampoc pot descartar-se, afegeix, que el deteriorament en el potencial de creixement de l'economia pugui ser més acusat que el contemplat en els escenaris descrits malgrat les mesura s. Sobre riscos procedents de l'exterior, cita la possibilitat que el Brexit culmini sense acord i una eventual intensificació de les tensions comercials entre els Estats Units i la Xina.

En sentit contrari, els riscos a l'alça procedeixen per la resposta europea, especialment el programa per a la recuperació denominat 'Next Generation EU', amb 140.000 milions per a Espanya, els efectes no s'incorporen per a les previsions però podrien arribar a ser "potencialment rellevants" .