La justícia europea prohibeix als estats l'espionatge massiu usant les dades que recopilen els operadors

 

Una sentència de Tribunal de Justícia de la UE posa fre a la intenció d'alguns governs dels països europeus d'obligar a les empreses de telefonia mòbil i internet a recopilar de forma indiscriminada les dades massives de tots els seus usuaris i facilitar-se'ls en cas necessari.

La causa s'inicia després d'una pregunta que tribunals de França, Bèlgica i el Regne Unit van fer per saber si la legislació europea permet als governs exigir a les operadores de telefonia que guardessin les dades de trucades i de les connexions a internet dels seus clients per posar-les a disposició dels estats quan aquests les reclamessin.

Una primera decisió sobre un cas ocorregut a França, deixava clar que els estats membres no poden imposar als proveïdors d'aquests serveis una obligació generalitzada i indiferenciada de recopilar totes les dades de trànsit i de localització dels seus clients. En aquest cas, el tribunal va considerar que era un atemptat contra el dret a la intimitat dels ciutadans i, per tant, contrària a la legislació europea.

De fet, moltes d'aquestes dades no poden ser recopilades per les companyies operadores, encara que alguns governs van intentar obligar-los a fer-ho. Justificaven la seva decisió en la lluita antiterrorista i contra el crim organitzat per part de la policia, els jutges i els serveis d'intel·ligència.

Tot i que el tribunal reconeix que retenir algunes dades pot ajudar a salvaguardar la seguretat dels estats, el que es faci de manera indiscriminada i il·limitada no entra dins dels paràmetres de les lleis europees.

I encara que els estats han reclamat que, segons els tractats de la UE, la seguretat de cada un d'ells és competència exclusiva dels governs nacionals, la justícia considera que el seu interès en la recopilació massiva de dades només s'ha de donar en contextos d'amenaces greus i persistents. Encara que fins i tot en aquests casos, preval el dret a la privacitat dels ciutadans, pel que no és presentable que les dades de totes les persones, estiguin sent investigades o no, estiguin a l'abast dels governs de torn.

La sentència, que obliga tots els estats a incorporar-la a la seva legislació, es produeix després d'una consulta respecte a una demanda que una empresa proveïdora de serveis de dades, a la qual l'estat francès volia obligar a recopilar totes les dades dels seus clients , estiguessin o no sota investigació. Una associació en defensa dels drets dels internautes va demandar a l'Estat francès, ja que considerava que si bé l'estat pot tenir sota vigilància a persones que puguin considerar perilloses o sospitoses és una cosa, no té dret a tenir accés indiscriminat a les dades de tots els usuaris, ja que això contradiu la legislació europea sobre el dret a la privacitat, també en les comunicacions electròniques.