dijous, 26 de novembre de 2020

L'accés de les persones trans al mercat laboral

|

La Clara Palau té 62 anys, és delineant industrial i és una dona trans. Quan va fer la transició, ara fa uns tres anys, l'empresa on treballava la va rebre amb els braços oberts i, de fet, la va empènyer a visibilitzar-se abans del que ella tenia previst. 

Transexuales



En general, les empreses no sempre accepten els canvis de la mateixa manera que ho va fer la de la Clara. Segons una investigació del Ministeri d'Igualtat espanyol juntament amb la Comissió per a la Ciutadania i la Igualtat de Gènere de Portugal i la Universitat Complutense de Madrid, cada dia, el 72% de les persones LGTBI+ tornen a l'armari a la seva feina per por al rebuig i a perdre oportunitats dins les seves empreses. La investigació, que representa una de les mostres més grans a nivell mundial sobre aquest aspecte, va ser financiada per la Unió Europea i hi van participar 16 empreses i 8 universitats. 


Algunes xifres sobre les oportunitats laborals per a les persones transsexuals són força crítiques. Per exemple, les estimacions dels sindicats són que el 80% de les persones trans estan a l'atur. És per això que va néixer la trans*laboral, una trobada per l'ocupació i intermediació laboral de les persones trans que intenta posar en contacte empreses i possibles treballadors, així com orientar les persones que ho necessiten en la seva recerca de feina.


Aquest any la trans*laboral, que celebra la seva tercera edició, s'ha adherit a la Fira d'Ocupació de Sabadell, que se celebra entre el 2 i el 5 de novembre. Fins ara, la trans*laboral era una fira que es feia per lliure, estrictament sobre persones trans. "Aquest any s'ha inserit a la fira d'ocupació per donar feina a persones que necessiten trobar feina, sense tenir en compte si són o no trans. Això visibilitza per part de l'administració i les entitats que hi collaboren una aposta pel reconeixement", assegura la Clara. 


La Clara explica que les xifres d'atur que es mostren en les estadístiques són desalentadores per a les persones que busquen feina i assegura que ni tan sols són reals, a més de ser massa pessimistes. El percentatge es calcula a partir del nombre de persones trans aturades, però no té en compte el nombre de persones trans que hi ha a Espanya ni les que sí estan treballant -perquè no se sap. De fet, fins ara no hi ha -ni a Espanya ni a Europa- estudis contrastats sobre el nombre de persones transsexuals a l'atur.


Així doncs, la trans*laboral busca potenciar que les persones que no tenen feina en puguin trobar, sense importar si són cisgènere o trans. "Són persones que necessiten feina i s'ha de procurar que en trobin, no importa com són interiorment, s'ha de valorar la seva capacitat de treballar, les seves ganes i els seus coneixements", diu convencuda la Clara. 


El cas de l'Eloi Martín també és positiu. L'Eloi, un jove de 25 anys de Sabadell, explica que des que ha transitat les seves experiències laborals han estat molt tranquiles, si bé reconeix que de vegades, en la convivència entre treballadors, ha hagut de lidiar amb algunes situacions com prejudicis o comentaris. "Jo no m'he canviat el nom al DNI. Quan em trobo en una feina ho explico i no he tingut mai cap problema. Més enllà de si tenen dubtes respecte el meu procés, no m'han posat mai cap problema i amb el temps s'interessen per saber què és ser trans", comenta.


Tot i la seva experiència, sí que reconeix que hi ha casos en què persones trans han perdut la feina després de transicionar. Sobretot creu que passa amb moltes dones trans. "També hi ha un tema d'edat. Hi ha persones que han estat tota la seva vida en una feina d'una manera estable, i a la que transiten és un daltabaix molt fort i es troben amb molta violència", diu l'Eloi. 


Diferència entre homes i dones

Algunes organitzacions com Metges del Món destaquen que les dones transsexuals tenen més dificultats a l'hora de trobar feina que els homes, sobretot a partir de certa edat, i que el percentatge d'atur és més alt entre les dones trans de mitjana edat. Això es deu, en part, a què el procés de transició és més visual en una dona trans que en un home trans. 


L'Eloi considera que hi ha una gran diferència entre el que és ser una dona trans i un noi trans. "De la mateixa manera que la nostra societat premia tot el que té a veure amb la masculinitat, que ara mateix s'encarna en els homes i hi ha uns rols de privilegi, la feminitat es castiga, hi ha una hipersexualització, un abús de tot el que té a veure amb el que és femení", explica. "Ser una dona trans passa per tota una sèrie de violències. Hi ha molt més estigma, estereotip, una sexualització acompanyada d'un fetitxisme", continua. Com que s'apropen més a la masculinitat, els homes trans solen passar més desapercebuts. 


D'altra banda, la Clara també considera un factor molt rellevant la formació educativa que té cada individu. "Hem de fer una mirada retrospectiva de cada persona i analitzar quina formació té i quina informació hi havia al seu entorn. Potser hi ha persones que en el moment de determinar com se sentien s'han pogut sentir discriminades i no han aconseguit una bona formació. A partir d'una bona formació, en general, no només amb les persones trans, s'aconsegueix qualsevol dels objectius", destaca. 


Vèncer la transfòbia

Els casos de l'Eloi i la Clara són casos d'èxit, però no totes les empreses avancen de la mateixa manera. A poc a poc, i a mida que la societat evoluciona, l'estigma de la transsexualitat comença a trencar-se, però el camí és llarg. Gràcies a plataformes com la trans*laboral les empreses comencen a prendre consciència. 


"En els últims anys hi ha més informació, s'estan tractant temes de gènere amb el feminisme, i això fa que també es prengui consciència sobre el sistema de gènere en què vivim. Gràcies a això, gent que no tenia ni idea sobre trans, ara ja n'ha sentit a parlar. La transfòbia, en el fons, és una conseqüència d'aquest sistema en què vivim, forma part del paquet de prejudicis de la nostra societat", explica l'Eloi. "Tot aquest sistema necessita un trencament molt bèstia dels conceptes". 



Tant l'Eloi com la Clara destaquen que és molt important la manera que cadascú té de viure la seva transició i de mostrar-se envers l'exterior. "Si ens podem considerar vencedores en el moment de fer el trànsit, podrem assolir qualsevol objectiu que tinguem", diu la Clara. "Hem de sentir-nos optimistes i estar orgulloses, perquè evidentment s'ha aconseguit molt en poc temps. Nosaltres formem part d'un grup de persones triomfadores en el sentit més íntim de la persona. Ens hem guanyat a nosaltres mateixes". 

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH