Estats Units tria el seu futur aquest dimarts: les claus per a seguir les eleccions

 

Ha arribat el dia. Aquest dimarts els nord-americans decidiran a les urnes quin serà el seu futur durant els propers quatre anys. Les eleccions als Estats Units sempre han sacsejat els fonaments dels cinc continents, però en aquesta ocasió són fins i tot, més importants. La raó és que en aquests comicis es viurà la lluita entre dos sistemes, dues formes de fer política: el món liberal clàssic, representat per Joe Biden; i el nou populisme, amb la marca de Donald Trump. Es tracta d'una batalla que s'està lliurant en gairebé tots els països del món i el resultat marcarà, segur, el rumb de la humanitat en els propers anys.

Davant la importància d'aquesta data, a CatalunyaPress hem fet aquest article perquè els lectors puguin seguir els comicis amb tota la informació necessària.

QUÈ SÓN ELS COL·LEGIS ELECTORALS?

En primer lloc, cal saber que per ser president dels Estats Units no cal ser el més votat. De fet, Donald Trump va aconseguir ser president amb menys vots que Hillary Clinton. El que busquen els candidats és guanyar els anomenats col·legis electorals. Cada estat del país té assignats un nombre d'electors en proporció a la seva població. Per exemple, Califòrnia té 55 electors assignats mentre que Nevada, molt menys poblada, té 6.

Qualsevol candidat que guanyi en un estat també guanya a tots els electors d'aquest territori, que es reuneixen més tard per elegir el president i al vicepresident. És a dir, si Trump guanyés Califòrnia per només un vot (cosa impossible perquè és un estat que des de les eleccions del 92 ha votat als demòcrates), els 55 electors de l'estat anirien per al líder republicà. Com que hi ha 538 electors a escollir en tots els col·legis electorals, cada candidat necessita mínim 270 per guanyar.

QUÈ SÓN ELS SWING STATES?

Als Estats Units la política és vermella, pels republicans, i blau, pels demòcrates. Com en altres parts de món, els dos grans partits compten amb bastions tradicionals que elecció rere elecció es decanten pel mateix color, però hi ha altres on l'electorat no és tan fidel. Són precisament aquests, als quals es coneix com a 'swing states' o 'estats frontissa', els que decanten la balança d'un o altre costat.

Tenint en compte que qui guanya un estat s'emporta tots els electors (menys a Nebraska i Maine), el resultat de les eleccions nord-americanes es sol jugar en aquests territoris que no són fidels a cap color. La victòria en un estat frontissa, encara que sigui per un parell de vots, pot acabar sent determinant perquè un president guanyi les eleccions. Ho sap molt bé George W. Bush, que en les eleccions del 200o va aconseguir la presidència després de ganes a Florida per només 537 vots.

Un altre cas sonat van ser les eleccions de 1948. Llavors, el republicà Thomas Dewey era considerat com el màxim favorit però va acabar perdent davant el demòcrata Harry S. Truman, qui va guanyar per menys de l'1% en alguns dels estats 'frontissa' d'aquestes eleccions. La derrota va quedar per als annals de la història perquè malgrat que el recompte encara no estava conclòs en tots els estats el 'Chicago Tribune' va manar a imprimir la seva edició del dia següent donant a Dewey com a guanyador. Dos dies més tard, un Truman somrient apareixia en portada anunciant la seva victòria.

Però, quin és l'origen del terme 'swing states'? L'ús d'aquest terme ho va encunyar el 1936 el 'New York Times' durant la campanya de Franklin D. Roosevelt, però no va ser fins a les ajustades eleccions de 2000 quan va començar a cobrar força i els 'estats frontissa' es van convertir en el principal focus d'interès no només dels candidats, sinó també de la premsa.

Encara que varien entre eleccions, en general es tracta del voltant d'una dotzena d'estats, ja que des de 2000 en 38 dels estats de país el vot en les presidencials ha anat a parar al mateix partit. Això fa que sigui més predictible si un estat serà 'blau' o 'vermell' i explica el per què els candidats solen centrar els seus esforços, tant publicitaris com de campanya, en els 'swing states'.

Segons l'organització National Popular Voti, durant les vuit primeres setmanes de campanya (fins al 22 d'octubre), el 98% dels actes dels candidats presidencials i vicepresidencials es va concentrar en només dotze estats. Més concretament, el 80% dels 122 actes va tenir lloc a set estats: Florida, Pennsilvània, Michigan, Carolina de Nord, Wisconsin, Nevada i Arizona

FLORIDA

En general, experts i mitjans coincideixen aquest any en què els 'swing states' són Arizona, Wisconsin, Michigan, Pennsilvània, Carolina de Nord i Florida. D'entre tots aquests estats, sens dubte el que més importa és Florida, ja que en joc estan 29 dels compromissaris del Col·legi Electoral.

Tal com estan les coses, amb Biden amb un avantatge d'uns 10 punts a nivell nacional, si

Trump encara vol donar la campanada el 3 de novembre, les seves opcions passen en gran mesura per Florida. Segons FiveThirtyEight, si el candidat demòcrata guanya a Florida seves opcions d'aconseguir la majoria al Col·legi Electoral augmenten un 99%, mentre que en el cas de Trump, només augmentarien en un 39%. No obstant això, com subratlla el seu director, Nate Silver, si el president guanya en aquest estat, en el qual els sondejos el situen lleugerament per darrere, també podria fer-ho en altres en què es troba en la mateixa situació.

PENNSILVÀNIA

El segon d'aquests estats més dessitjats és Pennsilvània, ja que atorga 20 compromissaris. L'estat natal de Biden --que després va créixer a Delaware - va ser per a Trump el 2016 --la primera vegada que un candidat republicà guanyava des 1988--, però no per una contundent majoria.

Ara el candidat demòcrata sembla partir amb avantatge per alçar-se amb la victòria, entre altres

coses gràcies al major pes demogràfic que tenen ciutats com Pittsburgh i Filadela.

MICHIGAN

Qui guanyi Michigan es durà 16 vots en el Col·legi Electoral. Aquí, Trump va aconseguir una victòria per la mínima que no obstant això va ser clau, juntament amb Pennsilvània i Wisconsin, per arribar a la Casa Blanca.

Els experts creuen que Biden té força opcions d'imposar-se en aquest estat, més després que fa unes setmanes el FBI evités un pla per segrestar a la governadora, la demòcrata Gretchen Witmer, per part de membres d'un grup d'extrema-dreta. A més, el estat s'ha vist durament colpejat en el pla econòmic per la pandèmia de coronavirus, amb una major destrucció de llocs de treball i negocis que en altres zones de país.

CAROLINA DEL NORD

Carolina del Nord és un altre dels estats en disputa per aquestes eleccions. Aquí hi ha en joc 15 compromissaris que en nou de les deu últimes presidencials han anat a parar als republicans, amb l'excepció de Barack Obama el 2008.

En aquesta ocasió, les opcions de Trump passen per mobilitzar el vot rural com va fer el 2016 i comptar amb que el pes de les ciutats, que s'inclinen cap a Biden, sigui menor.

ARIZONA

Pel que fa a Arizona, un altre dels estats que els experts coincideixen a considerar com 'frontissa' aquest any, hi ha deu electors en disputa. Aquest estat fronterer amb Mèxic ha votat republicà en totes les presidencials des de 1952, excepte el 1996 quan va donar suport a Bill Clinton.

Ara, Arizona sembla inclinar-se cap al candidat demòcrata, cosa que s'explica per l'estirada que els demòcrates tenen entre els votants de les zones suburbanes i del canvi en el seu electorat, amb un pes creixent dels votants hispans.

En 2016, els hispans eren el 20% de l'electorat i van donar suport amb contundència a Hillary Clinton. No obstant això, també és un estat amb una gran quantitat de jubilats, el que a la fi va decantar la balança cap a Donald Trump. El 2020 sembla que li costarà més, perquè els que li van alçar amb el poder el 2016 ara són la població més vulnerable davant el Covid-19 i, en general, no aproven la gestió de Trump.

WISCONSIN

Finalment, un altre dels 'swing states' que entra a totes les travesses és Wisconsin. Aquest estat de l'anomenat 'rust belt' (el cinturó d'òxid, per ser una zona industrial) és un dels més castigats per la pandèmia i va ser a més escenari el passat agost de protestes en el marc del moviment Black Lives Matter després de disparar un policia contra un afroamericà a Kenosha.

Encara que demogràficament, amb la seva població majoritàriament de classe obrera i rural de raça blanca, hauria de ser un estat fàcil per Trump (el 2016 va ser l'estat que va inclinar la balança a favor), ara els sondejos situen a Biden amb un còmode avantatge. Per aconseguir la victòria, el demòcrata necessitarà una alta participació a Milwaukee, la principal ciutat de l'estat.

En total, aquests sis estats sumen 101 compromissaris. Partint de la base que per arribar a la Casa Blanca calen 270 vots en el Col·legi Electoral, això explica per què són claus tant per Biden com per Trump i per què qui vulgui sortir airós necessitarà guanyar al menys en tres d'ells.

EL RESULTAT POT TRIGAR A SABER-SE

Més de 95 milions de persones, el 69,2% dels 138 milions de votants que van participar en les eleccions de 2016, ja han dipositat les seves paperetes. Entre elles, més de 60 milions ho han fet per correu. La raó és la por alcontagi per aglomeracions en els col·legis electorals i el temor que el seu vot no sigui comptabilitzat.

A causa d'aquest augment sense precedents de vots per correu, un candidat que prengui la davantera pot acabar sent superat quan es comptin els vots per correu o en persona. Així que compte amb confiar veient els primers resultats.