Europa se la juga: ¿Trump o Biden?

¿Trump o Biden? Falten pocs dies perquè els ciutadans dels Estats Units decideixin quin serà el seu pròxim president i la resta de el món espera impacient a conèixer el resultat.

|
20200930090125

 

¿Trump o Biden? Falten pocs dies perquè els ciutadans dels Estats Units decideixin quin serà el seu pròxim president i la resta de el món espera impacient a conèixer el resultat. Es tracta d'unes eleccions clau per al futur de la política internacional: Donald Trump ha estat un president aïllacionista, amb certa tendència a ser groller amb els aliats clàssics i històrics dels Estats Units. Sobre Theresa May i Angela Merkel, va dir que són unes "perdedores"; a França sencera la va humiliar recordant-los que "estaven començant a aprendre alemany" abans que ells arribessin (referint-se a la Segona Guerra Mundial); i també va tenir la seva dosi per al president de Govern espanyol, Pedro Sánchez, a qui va manar seure amb un gest despectiu en una cimera de el G-20. Trump no respecta a res ni a ningú, i li sobren recursos per ofendre a qualsevol que tingui al davant.


El president Donald Trump i el candidat demòcrata, Joe Biden, es veuen les cares


Amb aquest panorama, Trump no cau bé a Europa, i hi ha moltes dades que ho corroboren. Segons el centre d'Investigació Pew, un think tank amb seu a Washington, el líder estatunidenc genera menys confiança en els europeus que el dictador xinès Xi Jinping. A més, segons una enquesta la consultora britànica YouGov, gran part dels europeus desitja que Joe Biden sigui el guanyador de les properes eleccions presidencials. El país d'Europa on més acceptació té Trump és Itàlia, on un 20% dels enquestats van apostar per la victòria de el líder republicà enfront del 58% que aposta per Biden i un altre 22% que "no sap, no contesta". A Espanya, un 16% va afirmar que volia que guanyés Trump enfront d'un 69% que es va decantar per Biden. Els països on més rebuig genera l'actual president dels Estats Units són Dinamarca i Alemanya.


L'historiador i columnista del Washington Post Ishan Tharoor explica que Europa espera "una casa Blanca liberal al 2021 que revitalitzés l'aliança transatlàntica, retorni als Estats Units a l'acord climàtic de París, elimini la majoria d'aranzels que Trump va imposar als aliats dels Estats Units i, com a mínim, eviti mimar les faccions i forces que busquen soscavar la unitat europea. Per als funcionaris a Brussel·les, marcaria una mena de restauració ", afirma Tharoor.


A més, els europeus han deixat de mirar els nord-americans amb admiració. "Les actituds europees cap als nord-americans estan passant de l'enveja a la compassió", va escriure Simon Kuper del Financial Times. Va afegir que "hi ha més possibilitats de convertir-se en multimilionari, si això és el que busques, a Escandinàvia que als Estats Units", assenyalant la creixent desigualtat en Estats Units i la desaparició de les nocions romàntiques del "somni americà".


ELS GREUGES DE TRUMP A EUROPA


Des que Trump va arribar a el poder, va deixar clar que no anava a ser un aliat per a Europa. Des d'un primer moment va atacar a la Unió Europea i a l'OTAN, dos estendards del continent. El president dels Estats Units ha afirmat en reiterades ocasions que els països de la UE van decidir fer una unió per aprofitar-se dels Estats Units. Sobre l'OTAN, afirma que és un frau creat pels europeus per protegir-se sota el paraigua militar nord-americà. Les seves declaracions van trencar anys d'aliances entre els presidents nord-americans, demòcrates o republicans, amb els líders europeus.


Per altra banda, Trump ha estat el revulsiu perfecte per augmentar les diferències dins de el propi continent. Mentre l'Europa més occidental s'ha horroritzat davant les declaracions del líder nord-americà, els països de l'est han rebut el seu discurs amb entusiasme. "En les meves converses amb diplomàtics francesos, sovint retraten Trump com l'últim clau en el taüt de l'aliança transatlàntica, atès que ha qüestionat les garanties de seguretat nord-americans per a Europa i suposadament ha portat a l'OTAN a una 'mort cerebral'" , va escriure Jana Puglierin, líder del Consell Europeu de Relacions Exteriors. "Els experts en seguretat de Polònia o els països bàltics, però, emfatitzen quant més segurs se senten des de la seva elecció, i com els nord-americans tranquil·litzen als seus aliats i socis en el flanc est de l'OTAN. ... Els alemanys, per la seva banda, veuen l'amenaça que Trump representa per a la aliança, però han estat tractant de manejar-la".


BIDEN, L'ESPERANÇA EUROPEA


Al contrari que Trump, Joe Biden és un internacionalista declarat que exalça la relació històrica de la UE amb els Estats Units i els valors liberals. Pel líder demòcrata, la cooperació entre els dos blocs és necessària en àrees com el comerç o l'acció sobre el canvi climàtic.


L'assessor principal de Biden, Tony Blinken, va declarar recentment que els Estats Units ha de "posar fi a una guerra comercial artificial que ha començat l'administració Trump, que ha estat enverinant les relacions econòmiques, destruint llocs de treball i augmentant les despeses per als consumidors".


Gérard Araud, ex ambaixador de França a Estats Units, és contundent en la seva reflexió: "Si Biden és elegit, serà orgàsmic a Brussel·les", assegura. De totes maneres, serà complicat que tot torni al 'statu quo' anterior a l'era Trump: "Vivim en un món de carnívors i els europeus són els últims herbívors", afirma Araud. "Els europeus han de canviar la seva dieta i això per a ells és molt difícil d'afrontar", sentencia.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA