dimecres, 22 de setembre de 2021

Més de 20.000 persones grans van morir en les residències a la primera onada de la Covid-19

|

Un total de 20.268 persones grans van morir en residències durant la primera onada de la pandèmia per la Covid-19, segons l'esborrany d'un informe de la Secretaria d'Estat de Drets Socials, dependent de el Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, en el qual qualifiquen el que va succeir en aquests centres com una "tempesta perfecta".

La Conselleria de Salut de la Generalitat ha assumit competències de les residències de gent gran (Arxiu)

Dels 20.268 morts, el 51% (10.364 defuncions) estaven confirmats mitjançant prova o anàlisi serològic, mentre que 9.904 defuncions es van notificar com "amb símptomes compatibles" amb la Covid-19, segons l'estudi que s'ha elaborat a partir de les aportacions del Grup de Treball Covid-19 i Residències.


A més, el document estima com "plausible" un rang entre el 47% i el 50% d'afectació en residències respecte al total de morts per la malaltia Covid-19 en la primera onada.

Aquesta dada situaria el cas espanyol "en uns paràmetres intermedis", similars als d'Irlanda de Nord (52%), França (49%), Israel (45%) o Suècia (47%), per sota de Bèlgica (64% ), Irlanda (6 3%) o el Canadà (85%) i per sobre de Regne Unit (41%), Portugal (40%) o Alemanya (39%).


Així mateix, de les dades es desprèn que el 6% de la gent gran en residències d'Espanya ha mort durant la primera onada de la pandèmia, una dada que "mostraria una alta afectació respecte a altres països de l'OCDE", segons el document.


També assenyala que de març a juny es van produir 33.848 defuncions de persones dependents beneficiàries del Sistema d'Autonomia i atenció a la Dependència (SAAD), fet que suposa un excés de 18.375 respecte als 15.473 esperats. En tot cas, la Secretaria d'Estat necessita que no es discriminen les causes de la mort.


TEMPESTA PERFECTA

D'altra banda, l'informe identifica una trentena de factors que van estar presents i que van interactuar en el que qualifica com una "tempesta perfecta", com l'alta contagiositat o el desconeixement sobre molts aspectes de la malaltia.


En aquest sentit, assenyala que quan es van adoptar oficialment mesures de limitació de visites i sortides en les residències (entre el 12 i el 18 de març depenent de territoris), "el patogen ja s'havia introduït en molts centres".


Entre les mesures que es proposen per evitar contagis en residències, se suggereix "separar abans de l'aparició de brots", si la instal·lació i els recursos ho permeten, creant "unitats d'atenció més petites" amb dinàmiques independents entre si i personal propi per evitar contaminació creuada.


Altres factors que enumera el document són: la morbiditat, l'edat avançada, els problemes neurodegeneratius o els negatius efectes de l'aïllament en els residents. En aquest sentit, els autors de l'estudi aconsellen que l'aplicació de mesures de confinament només es mantinguin "pel temps que sigui estrictament necessari".


També van contribuir a aquesta "tempesta perfecta", segons l'informe, els espais col·lectius en les residències, la mida d'aquests centres -es apunta que pot existir una correlació entre el major nombre de places i el major risc de diseminació-, l'escassetat de equips de protecció i les dificultats per a un blindatge total.


Pel que fa a la derivació dels malalts, la Secretaria d'Estat proposa en base a les aportacions del grup de treball, derivar els afectats per Covid-19 de les residències a centres d'atenció intermedis gestionats pel sistema sanitari en col·laboració amb els serveis socials i connectats amb l'àmbit hospitalari.


Aquesta estratègia, segons assegura, "ha mostrat alta eficàcia, reduint la càrrega de treball de l'atenció primària en salut, permetent un millor triatge si fos necessària l'atenció hospitalària".


FALTA DE PERSONAL I DE PLANS DE CONTINGÈNCIA

A més, l'estudi assenyala que va existir absència de plans de contingència en la primera onada, que partia de "ràtios insuficients" de personal, que les residències no comptaven amb personal sanitari "prou entrenat" i que hi va haver "falta de suports psicològics" tant per al personal com per als residents i les seves famílies.


Igualment, constata que hi va haver una "enorme dificultat" d'accés a proves diagnòstiques i reconeix que "la desconnexió de les residències amb el sistema sanitari va poder provocar assistències en els moments finals" de la vida.


A més, pel que fa a les mesures que van impedir l'accés a hospitals de malalts procedents de residències o amb malalties neurodegeneratives, l'informe indica que "no es pot donar una assistència sanitària sobre criteris d'esperança de vida".


En l'informe s'inclou també una proposta per monitoritzar les dades en les residències. En concret, es plantegen tres blocs de dades: el primer es reportaria una sola vegada i consistiria en una enquesta de centres per fer un cens residencial (actualment, s'utilitza la dada d'una enquesta del CSIC de 2019 que situa el nombre de residències de majors en 5.417).


El segon seria una enquesta a residents i personal sobre estat epidemiològic, defuncions i situació de la plantilla; i el tercer, una enquesta per saber l'estoc d'EPI. També es proposa un sistema de semàfors per conèixer com és la situació en cada centre residencial i evitar possibles "col·lapses assistencials".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH