El Govern vol endurir el delicte de desobediència al TC després de l'experiència del procés

 

El ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, ha defensat que, després de l'experiència del procés independentista a Catalunya el 2017, la reforma del Codi Penal ha endurir el delicte de desobediència al Tribunal Constitucional, així com "ajustar" les penes previstes als delictes de rebel·lió i sedició als ordenaments jurídics de països de l'entorn, que no fixen condemnes de 13 anys de presó per a aquests tipus penals.

Així ho ha dit el titular de Justícia durant la seva intervenció en un esmorzar informatiu organitzat per Europa Press a l'ésser preguntat per quan i en què consistirà la reforma del Codi Penal. El ministre ha assenyalat que tot i que el termini previst per presentar l'avantprojecte era a finals d'any, no se sentirà "en absolut incomplidor" si aquest s'emprèn més tard.

En aquest sentit, ha explicat que cal fer una "reflexió serena" sobre el delicte de sedició i rebel·lió, ja que esdeveniments com la sentència de Tribunal Suprem contra els líders independentistes, condemnats a entre nou i 13 anys de presó per sedició i malversació , i el rebuig de diferents tribunals europeus a lliurar a l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i alguns dels seus exconsellers a Bèlgica perquè puguin ser jutjats pel 'Procés', "ens han obert els ulls" i ens han fet veure que hi ha "uns petits articles que grinyolen".

MANCA DE PROTECCIÓ

Camp ha destacat que en el marc d'aquesta reforma s'ha pogut veure que hi ha "altres qüestions" que també cal analitzar com a falta de protecció al Tribunal Constitucional. "És una de les mancances que veig particularment", ha admès, a el mateix temps que ha assegurat que e l nou Codi Penal reforçarà el delicte de desobediència al tribunal de garanties, encara que no ha precisat com quedarà contemplat en el text esmentat càstig. "Li vam donar uns comesos al Tribunal Constitucional però no hem establert com es castiga el que incompleix el que digui el tribunal", ha dit el ministre. Cal recordar que els líders independentistes van desobeir les resolucions de TC que va declarar il·legal el referèndum de l'1 d'octubre de 2017.

ADAPTACIÓ A CODIS PENALS EUROPEUS

Amb tot això, el titular de Justícia ha destacat que la modificació del delicte de sedició i rebel·lió s'adequarà al que regula altres codis penals europeus com l'alemany, francès, italià o portuguès. "Ara ens ha posat la realitat de cop enfront d'ells i som conscients que cal fer una revisió".

Preguntat per si una possible rebaixa de les condemnes previstes per a aquests delictes suposarà "deixar indefens a l'Estat", Camp ha assegurat que això només podria passar si es produís la "destipificació", la qual cosa ha negat. "Són conductes molt greus i sempre hi haurà resposta jurídica", ha aclarit.

En qualsevol cas, ha apuntat que el Govern "obre el debat" al respecte i les cambres parlamentàries són les que finalment aprovaran el text que assenyalarà tals càstigs. Tot i això, ha recordat que es tracta "d'ajustar aquestes conductes molt greus a la proporcionalitat, no només a la resta del Codi Penal, sinó a la resta d'ordenaments jurídics en el que ens movem com a referència", els quals, ha indicat, són "unànimes i no assenyalen 13 anys"de presó.

En el cas que s'aprovi la rebaixa de les penes fixades per la sedició i la rebel·lió, el ministre ha plantejat que Puigdemont, reclamat pel primer delicte, podria beneficiar-se d'aquesta reforma en cas que fos lliurat a la justícia espanyola i de cara a una eventual sentència condemnatòria. "La Constitució estableix que si hi ha una resolució, una modificació legislativa que té més gravetat no s'aplica a ningú, perquè els fets cal enjudiciar d'acord amb el Codi que estava vigent, però és just el contrari quan és mes beneficiosa. Per tant si hagués una adequació a les penes del Codi francès, italià, alemany o portuguès doncs evidentment el suprem hauria d'entrar a valorar si és revisable la sentència ", ha postil·lat.

INDULTS

Quant als indults dels condemnats pel 'Procés', Camp ha puntualitzat que el Ministeri de Justícia és un "mer impulsor" i per això els ha "tramitat" i enviat a el Tribunal Suprem. No obstant això, tot i que considera que la seva posada en marxa "no hauria de ser un fet rellevant per posar-ho en comunicació de Congrés dels Diputats", ha afirmat que va decidir informar el passat 23 de setembre a la cambra baixa de l'inici d'aquest tràmit "atesa la transcendència social ".

El ministre no ha avançat cap posició sobre els indults als líders de l' 'Procés', ni tan sols s i el Govern actuarà a favor o en contra del que digui el Tribunal Suprem en el seu informe, i ha cridat a esperar "quan arribi aquest moment ".

Així, ha recalcat que el seu departament valorarà "individualment" cada un dels casos "si són creditors del dret de gràcia" i que elevarà a Consell de Ministres els respectius acords.

"No em vaig a pronunciar mai sobre un procediment judicial. El ministre és l'últim que ha de valorar", ha afegit. Tampoc s'ha pronunciat sobre com justificaria un indult a l'ex vicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, condemnat a 13 anys de presó per sedició i malversació: "Si ho expliqués estaria contravenint la meva pròpia argumentació".