La població migrant és essencial per al funcionament rural d'Espanya. De fet, les persones estrangeres representen un 10% del total de la població rural del nostre país, un percentatge que va en augment. Així es desprèn de el nou estudi de l'Observatori Social de "la Caixa", que avalua els reptes i oportunitats de la immigració.

L'estudi, que ha estat elaborat per Luis Camarero, de la UNED, i Rosario Sampedro, de la Universitat de Valladolid, apunta a més que els migrants no només repoblen sinó que rejoveneixen l'Espanya rural, ja que les persones migrades augmenten fins al 16% entre la població rural de 20 a 39 anys.

Un de cada cinc nous habitants rurals té origen estranger, una xifra que s'intensifica en els municipis que no superen els 1.000 habitants

 

En aquest sentit, l'estudi explica que les mares rurals d'origen estranger han contrubuit a la natalitat, ja que si les mares d'origen espanyol tenen 1,3 fills de mitjana, les d'origen estranger tenen 1,5 fills de mitjana. En 2019, un de cada cinc menors de 13 anys a l'Espanya rural era fill de mare d'origen estranger, una proporció que s'eleva fins a un de cada quatre en els municipis de menys de 1.000 habitants.

A més, la migració contribueix al fet que l'Espanya rural sigui variada i cosmopolita, ja que, en contra del que sol imaginar-se com ruralitat -població estàtica i homogènia-, la procedència dels migrants és molt diversa i els seus costums també.

Els fluxos de població van començar a canviar en la dècada dels noranta, quan es va apreciar un augment notable de la població estrangera que es desplaçava a municipis rurals perquè veia una oportunitat en l'agricultura exportadora, la construcció, el turisme i la demanda de cuidadors.

En contraposició, la crisi de 2008 va provocar la despoblació de les àrees rurals, ja que l'arribada de migrants es va frenar i alguns fins i tot van marxar de camp per buscar feina a les ciutats. El flux de tornada es va reprendre el 2015, quan les xifres van repuntar, i el 2017 el saldo migratori va tornar a ser positiu gràcies a la població d'origen estranger.

Amb l'arribada del coronavirus, les fronteres es van tancar i el flux de migrants es va reduir, però Luis Camarero explica que per regla general, les crisis econòmiques no han estat bones per a les àrees rurals. "El context actual de forta incertesa econòmica pot alentir l'arribada de població des de l'estranger i dificultar també els processos de reagrupament familiar. La caiguda de la fecunditat pròpia dels moments de crisi s'afegeix en aquest escenari de previsible reducció de vitalitat demogràfica. Però els dies de la pandèmia també ens han permès prendre consciència de la important contribució que la població forana realitza per garantir la producció alimentària i especialment la vida dels nostres pobles ", assegura.

Desigualtats entre les famílies migrants i les no migrants

En el debat de presentació de l'estudi es va presentar també una anàlisi de les necessitats socials de la població migrant de l'Observatori Social de "la Caixa". Tal com van explicar els experts, l'ocupació juga un paper clau en el projecte de les famílies immigrants, ja que és el seu únic suport monetari i a més els assegura la renovació dels permisos per seguir a Espanya.

La desigualtat entre les famílies migrants i les autòctones és un dels punts més importants a tractar. La crisi de 2007 va provocar una bretxa que encara no s'ha tancat: durant els pitjors anys de la crisi econòmica, el 16% de les famílies migrants tenien tots els seus membres en atur, mentre en el cas de les famílies autòctones el percentatge era del 9,5%.

L'estudi explica també que el col·lectiu acumula gairebé el doble d'inestabilitat laboral i el triple de pobresa laboral. El 2018, el 16,8% de les famílies migrants vivien en llars en què tots els empleats tenen un contracte temporal, mentre que en el cas dels no immigrants el percentatge era del 9,1%.

A més, la taxa de risc de pobresa dels immigrants que resideixen a Espanya, un 46% el 2017, és clarament superior a la que el mateix grup registra al conjunt de la UE-28. Només a Espanya i Grècia els valors són superiors al 40%.

No obstant això, en comparació amb la població autòctona (18% de risc de pobresa el 2017), Espanya no és el país amb diferències més altes: el contrast entre immigrants i natius és encara més gran en països com Suècia, Àustria o Bèlgica, en els que el risc de ser pobre es triplica per a les famílies d'origen estranger.

Pitjors condicions per a les dones

La situació és pitjor, a més, en el cas de les dones. Les treballadores estrangeres van guanyar a l'any, de mitjana, poc més de 14.000 euros bruts el 2016, enfront dels gairebé 27.000 ingressats pels homes de nacionalitat espanyola. Les dades de l'Enquesta d'Estructura Salarial il·lustren clarament la doble escletxa, de gènere i origen, que condiciona la minsa guany de les dones immigrants empleades a casa nostra.