dijous, 25 de febrer de 2021

El Suprem revoca el tercer grau dels presos del procés

|


El tribunal que va jutjar la causa del 'Procés' al Tribunal Suprem ha acordat revocar el tercer grau penitenciari concedit pel departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya als 9 condemnats per sedició, al considerar que es tracta d'una mesura prematura.

Els presos de l'1-O, dins de de al recinte penitenciari de Lledoners.


Igualment ha anul·lat l'aplicació a tots ells de les mesures de semillibertat que gaudien en aplicació de l'article 100.2 de el règim penitenciari per no estar dirigides a un procés de reinserció. Les mesures no van arribar a fer-se realitat per a la major part dels líders independentistes, ja que van quedar en suspens després dels respectius recursos interposats pel Ministeri Públic amb excepció de l'100.2 per Carme Forcadell i Dolors Bassa, que ara deixaran de gaudir-les.


Per al Suprem, cal que transcorri un període de temps major per avaluar adequadament l'evolució de l'intern i el tractament penitenciari, més quan es tracta de condemnes elevades (de 9 a 13 anys de presó) de les que cap s'ha complert la meitat, i la majoria ni tan sols una quarta part.


El passat mes d'agost, la Fiscalia va recórrer al tercer grau que la jutge de vigilància penitenciària va avalar respecte als set presos homes que compleixen la pena a la presó de Lledoners. El jutjat va deixar el tercer grau en suspens i des de llavors l'exvicepresident Oriol Junqueras i els exconsellers Raül Romeva, Joaquim Forn, Jordi Turull i Josep Rull i els líders socials Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van deixar de poder sortir en règim de semillibertat a treballar o a fer tasques de voluntariat com va establir la junta de tractament de la presó i va autoritzar al jutjat.


En canvi, la Fiscalia també va recórrer el règim penitenciari que permet a la Carme Forcadell i Dolors Bassa dormir quatre nits a la presó i sortir cada dia, però el jutjat de vigilància penitenciària que els afecta no va acceptar aplicar una suspensió cautelar en aquest cas o. Per tant, seguien gaudint fins ara del tercer grau.


La Sala estima aquests recursos d'apel·lació de la Fiscalia contra el progrés a tercer grau penitenciari concedit per la Generalitat i també en relació a l'aplicació a aquests interns de l'article 100.2 del Reglament penitenciari, que suposava també un règim de semillibertat, i que els denega , reiterant els arguments que va donar fa a Carme Forcadell el passat mes de juliol, per la manca de connexió d'un programa de tractament d'aquest tipus amb un procés de reinserció dels delictes comesos.


El tribunal que ha dictat les actuacions està format per Manuel Marchena (president i ponent), Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral, Andrés Colom i Ana Ferrer.


En els nou actuacions, de contingut similar, els magistrats expliquen que la concessió del tercer grau a un intern que no hagi complert la quarta part de la condemna (que és el cas de tots ells excepte Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Joaquim Forn, que tampoc han complert la meitat) és excepcional i exigeix "una justificació reforçada, lògicament, pel que fa a aquella exigible en els supòsits en què es proposa per al tercer grau a un intern que ja ha complert la quarta part de la condemna".


NO ES PERSEGUEIX A EL discrepant

Afegeix que "cap dels acusats en aquest procediment ha estat condemnat per perseguir la independència de Catalunya. Les idees de reforma, fins i tot ruptura, de el sistema constitucional no són, per descomptat, delictives. La seva legitimitat és inqüestionable, està fora de qualsevol dubte. el pacte de convivència proclamat pel poder constituent no persegueix el discrepant. Empara i protegeix la seva ideologia, encara que aquesta atempti als pilars de el sistema ".


Per això, el tribunal destaca que "erra la jutjadora d'instància al deixar entreveure que l'estimació de el recurs del ministeri fiscal implicaria exigir l'intern que modifiqués la seva ideologia. El Sr. Junqueras -indica en l'acte referit a l'exvicepresident de la Generalitat- no va ser condemnat per la seva ideologia independentista. va ser declarat autor d'un delicte de sedició en concurs amb un delicte de malversació de cabals públics en la seva modalitat agreujada, amb base en els fets declarats provats en el judici històric de la nostra sentència ". A més, destaca que "ningú compleix condemna en un centre penitenciari per les seves idees polítiques".


El tribunal indica també que "en la tasca d'acomodar el compliment de les penes imposades als fins constitucionals que inspiren l'execució de les penes privatives de llibertat, la nostra sentència no ha de ser permanentment reinterpretada. En els fets declarats provats i en la seva fonamentació jurídica es troben les claus per explicar la gravetat dels fets sentenciats i el seu efecte demolidor per a la convivència democràtica. el seu detinguda lectura descarta qualsevol fallida de el principi de proporcionalitat ".


La Sala reitera igualment el distanciament d'algunes de les decisions adoptades per l'administració penitenciària catalana respecte del que hauria de ser l'adequat compliment de les seves funcions. "El principi de flexibilitat (...), de tanta importància per fer realitat la finalitat constitucional de resocialització del penat, no converteix a les juntes de tractament en una última instància crida a corregir els desacords dels funcionaris que les integren amb el desenllaç d'un determinat procés (...) Tampoc permet el trasllat injustificat d'un penat a un altre centre penitenciari si aquesta decisió està estratègicament dirigida a rectificar la competència de el jutge de vigilància penitenciària, fixada en atenció a l'àmbit territorial en què es assenteix la presó ", assenyalen els jutges.


SOBRE L'ADMINISTRACIÓ PENITENCIÀRIA

La Sala destaca que "l'Administració penitenciària no pot distanciar-se dels principis i garanties que informen l'execució de les penes de presó imposades pels Tribunals. La seva acatament de la legalitat no s'ha de fer dependre del seu grau d'identificació o desacord amb l'argumentació jurídica sobre la qual es fonamenta la condemna. altrament, argumenta el tribunal, es subverteix el paper que la llei reserva als òrgans administratius que, d'aquesta manera, es converteixen en una extravagant tercera instància que s'arroga la tasca de fer més justa la decisió emanada dels jutges i tribunals constitucionalment cridats a l'exercici de la funció jurisdiccional.


Els òrgans de l'administració penitenciària no poden buidar la resposta penal proclamada per un Tribunal de justícia, sotmetent la seva sentència a una relectura que disfressa un tractament penitenciari privilegiat i, precisament per això, improcedent. La reiteració d'aquesta idea -que la Sala ja ha exposat en anteriors resolucions- no hauria de resultar ja necessària ".


En un altre passatge de les actuacions, el tribunal assenyala que "no es pretén que l'intern 'renegui de les seves conviccions polítiques', senzillament perquè aquestes són alienes a la seva condemna. Sostenir que el compliment de les penes imposades en la sentència que està sent objecte d'execució exigeix com pressupost que l'intern renegui de les seves conviccions polítiques, suposa aferrar-se a una línia argumental equivocada, que gens té a veure amb el significat de l'acompliment d'una pena privativa de llibertat en una societat democràtica ".



Finalment, per justificar l'anul·lació de el règim de semillibertat de l'article 100.2 del Reglament penitenciari, la Sala explica que no s'ha apreciat "cap vinculació" amb el procés de reinserció social d'aquests penats, de manera que la mateixa sigui adequada a la seva situació actual .


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH