Sindicats, CEOE i govern mantindran aquest dimarts una àrdua reunió per debatre l'augment del Salari Mínim Interprofessional

La ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, ja ha deixat clara la seva intenció de pujar el salari mínim l'any que

|
20201215081132

 

El Govern es reunirà aquest dimarts amb els representants dels empresaris i dels treballadors per abordar la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) per al pròxim exercici. La trobada tindrà lloc a les 12.00 hores i serà una reunió de caràcter tècnic.


(I-D) El president de la CEOE, Antonio Garamendi; el líder d'UGT, Pepe Álvarez; la ministra de Treball, Yolanda Díaz; el president de Cepime, Gerardo Cuevas; i el líder de CCOO, Unai Sordo, posen durant l'acte de signatura de l'VI Acord de Solució Autònom



La ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, ja ha deixat clara la seva intenció de pujar el salari mínim el proper any, mentre que els sindicats demanen que arribi als 1.000 euros (actualment està en 950 euros) i la CEOE creu que no és moment d'abordar aquest assumpte, sinó de fer front a les conseqüències de la pandèmia.


"No diré quant (pujarà) perquè quan ens asseguem a dialogar hem de escoltar les parts", va remarcar Díaz divendres en declaracions a TVE, al que va afegir que ningú entendria que pugessin les pensions i el salari dels funcionaris un 0,9% i no el SMI. A més, va recordar que la gran majoria de països de la UE ha anunciat un augment del SMI per a 2021.


"No seria comprensible que ens allunyéssim d'Europa quan s'han pujat salaris d'empleats públics i pensionistes un 0,9%. No podem deixar despenjats els treballadors, que són els que més ho necessiten", va dir la ministra, que va indicar també que els salaris pactats en els convenis col·lectius es revaloritzaran entre un 1,5% i un 1,8%, de manera que "no seria comprensible" no apuntalar de la mateixa manera una pujada salarial a treballadors fora de conveni.


Algunes fonts creuen que, igual que s'ha fet amb les pensions i els salaris dels empleats públics, la intenció de Díaz és pujar el SMI un 0,9%. Això significaria tan sols un augment d'uns 9 euros, cosa que per als sindicats seria ridícul.


Actualment, el Salari Mínim Interprofessionals de 950 euros al mes, en catorze pagues, després d'haver pujat un 5,5% aquest any i gràcies a l'increment sense precedents que el govern va aprovar el 2019, quan va augmentar un 22,3% i va passar de 736 a 900 euros.


La ministra va subratllar a més que, en 42 anys de democràcia, el SMI mai s'ha congelat, excepte amb Mariano Rajoy com a president de Govern, la política del qual, va denunciar, es va basar "en les retallades, l'austeritat i en la devaluació dels salaris".


Díaz va recordar a més que el Govern té intenció de complir amb l'article 27 de l'Estatut dels Treballadors, que assenyala que determinar la quantia del SMI s'ha de tenir en compte, entre altres paràmetres, la inflació (0,9% per a 2021) i l'increment de la productivitat, que el Govern estudia que augmenti el proper any entre un 1,5% i un 2,2%.


No obstant això, la setmana passada, el president de la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE), Antonio Garamendi, va insistir que l'important és recuperar l'ocupació i va deixar clar que "no és el moment" per parlar de pujar el salari mínim interprofessional .


Mentrestant, CCOO i UGT continuen defensant que el SMI ha de rondar els 1.000 euros des de l'1 de gener, en línia amb el que s'estableix a la Carta Social Europea.


EL SMI PUJA EN GAIREBÉ TOTS ELS PAÏSOS DE L'ENTORN ESPANYOL

En l'actualitat, dels 27 països que conformen la Unió Europea, 21 tenen fixat un salari mínim, exceptuant Àustria, Xipre, Dinamarca, Finlàndia, Suècia i Itàlia. Fins al moment, la majoria dels països de l'entorn espanyol han pactat pujades del salari mínim de cara a l'any que tot i la situació provocada per la pandèmia.


En concret, de cara a l'any que ve, destaquen els increments aprovats a Alemanya, on els seus treballadors veuran créixer els seus ingressos en gairebé un 11,8% acumulat per 2022, o a Luxemburg, on malgrat l'oposició de la patronal, el salari mínim arribarà a partir de l'1 de gener de 2021 els 2.201 euros bruts i serà d'uns 2.642 euros per als empleats qualificats.


A Holanda, el salari mínim brut legal per a empleats de 21 anys o més serà de 1.684,80 euros al mes des de gener, mentre que a Portugal, el Govern i els agents socials es troben negociant una pujada del 4,7% del seu salari mínim, per la qual la seva SMI passaria dels 635 euros mensuals actuals als 665 euros.


D'altra banda, a França es preveu un augment proper a l'1%, i al Regne Unit, el Govern ha aprovat un augment del 2% salari mínim nacional a l'abril de 2021 i per als joves d'entre 21 i 22 anys, un 1, 7% per als joves d'entre 18 i 20 anys i un 1,5% per als menors de 18 anys.


Des l'1 de gener de 2021, el SMI pujarà un 1% a Irlanda, un 6,6% a Bulgària, s'incrementarà un 4,61% el salari mínim net mitjà a Croàcia i un 4,1% a República Txeca. Eslovàquia ha proposat un augment del 7,4%, fins als 623 euros, i a Letònia es planteja una pujada del 16,3%, fins als 500 euros.


Igualment, a Lituània, la pujada serà del 5,8%, fins als 642 euros; a Polònia, del 7,7%, fins als 630 euros des dels 585 euros actuals, i a Malta, s'ha aprovat una pujada de l'1% en el SMI de majors de 18 anys.



Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA