divendres, 21 de gener de 2022

Balanç de la XII legislatura del Parlament: 32 lleis aprovades en tres anys

|

El Parlament es dissoldrà aquest dimarts després que no s'hagi presentat cap candidatura a la investidura, després de la inhabilitació de l'expresident de la Generalitat Quim Torra, tancant així la XII legislatura de la Cambra amb 32 lleis aprovades.


Vista de l'hemicicle durant una sessió de control a Govern de la Generalitat al Parlament, a Barcelona, Catalunya (Espanya), a 4 de novembre de 2020.


D'aquestes 32 iniciatives legislatives, 19 s'han aprovat el 2020, un balanç que pràcticament duplica les 10 que es van aprovar el 2019, malgrat que hi va haver diverses setmanes d'aturada per la pandèmia del coronavirus i el confinament.


A més, aquest any supera amb escreix les tres lleis aprovades el 2018, tot i que cal tenir en compte que els primers mesos d'aquest any van estar influïts per les investidures fallides de Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull, i el Govern no es va constituir fins maig, i fins llavors va seguir vigent l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.


D'aquesta manera, el 2020 ha estat l'any en què més lleis s'han aprovat de tota la legislatura, recuperant xifres d'aprovació d'altres anys, com 2017, en què es van aprovar 20 lleis, o 2015, quan es va donar llum verda a 25 .


Arran de la pandèmia, que va obligar a suspendre gran part de l'activitat parlamentària durant diverses setmanes, el treball parlamentari s'ha hagut d'adaptar a l'àmbit virtual i els plens s'han celebrat amb un format reduït en els últims mesos.


PRIMERS PRESSUPOSTOS DES 2017


De les 32 lleis aprovades en aquest període legislatiu, destaca els Pressupostos de la Generalitat del 2020 per ser els primers aprovats des 2017, gràcies a un acord entre el Govern i els comuns, i els únics de la legislatura després de tres anys ajornant l'aprovació dels comptes catalans, i que van permetre incrementar la despesa en 3.070 milions d'euros.


També destaca l'aprovació per unanimitat de la creació de l'Agència de Salut Pública al novembre de 2018, que va ser la primera aprovada per l'Executiu de l'expresident Quim Torra i que va permetre restituir la personalitat jurídica d'aquest òrgan, perduda en 2014 sota el mandat de l' expresident Artur Mas, i la de limitació dels preus del lloguer al setembre de 2020, que va tirar endavant després d'un acord d'última hora.


ALTRES LEGISLATURES


En comparació amb legislatures anteriors, aquest mandat han obtingut el 'sí' del Parlament 32 lleis, 8 més que l'última legislatura, en què la Cambra va donar llum verda a 26 lleis --entre elles les lleis de 'desconnexió' -, tot i que va durar un any menys --va ser de finals de 2015 a finals de 2017 i va acabar després de l'1-O, la declaració d'independència i l'aplicació de l'155--.


En canvi, si es compara la present amb la X legislatura (2012-2015), la xifra total de lleis aprovades pràcticament es dobla, ja que durant aquest període el Parlament va aprovar 49 lleis.

Per l'impacte del coronavirus i la gestió de Govern, la XII legislatura ha estat la que més decrets llei de la Generalitat ha validat dels últims anys, amb 66 --39 per la pandèmia--, i ha derogat tres, mentre que a la passada legislatura es van validar 13 decrets i en l'anterior 19.


A més, una de les activitats parlamentàries més destacades d'aquesta legislatura han estat les comissions d'investigació, ja que s'han posat en marxa quatre: sobre els atemptats de el 17 d'agost de 2017; sobre el projecte Castor; sobre la gestió de residències d'ancians, i sobre l'aplicació del 155, que va permetre als exconsellers presos per l'1-O tornar al Parlament a comparèixer.


XOCS amb els tribunals


La legislatura va començar marcada per l'empresonament dels presos sobiranistes i la vigència del 155, i des de l'inici dels xocs amb els tribunals van ser constants: primer les investidures fallides de Puigdemont, Sànchez i Turull --empresonat abans de sotmetre a el segon debat d'investidura - i després les suspensions dels presos com a diputats per part de Tribunal Suprem (TS), que van provocar una de les crisis JxCat-ERC.


A més, aquests tres anys el Tribunal Constitucional (TC) ha suspès diverses iniciatives aprovades en el ple de Parlament, referides al Rei Felip VI i a el dret a l'autodeterminació, i fins i tot va enviar un incident d'execució a el president de la Cambra, Roger Torrent, advertint de possibles responsabilitats penals.


Un altre moment de judicialització de l'activitat parlamentària ha estat la inhabilitació de l'expresident Quim Torra, primer com a diputat de Parlament --que li va retirar el acta-- i més tard com a president, el que ha acabat precipitant el final de la legislatura.


DE LA CRISPACIÓ A LA PANDÈMIA


Un altre aspecte recurrent en la legislatura ha estat l'elevada crispació, especialment entre partits independentistes i constitucionalistes: primer, pels llaços grocs en record dels presos sobiranistes; després per qüestions com la sentència de l'1-O i l'empresonament de set membres dels CDR acusats de terrorisme.


En aquesta legislatura Torrent ha arribat a expulsar de l'hemicicle a dos diputats: Santi Rodríguez (PP) a l'abril de 2019 i Carlos Carrizosa (Cs) el 26 de setembre d'aquest any, mentre, des de la restitució de Parlament, només s'havia produït una expulsió, el 1994: la de l'aleshores portaveu de PP, Josep Curto, encara que va demanar disculpes i va poder reincorporar-se en aquesta mateixa sessió.


No obstant això, la pandèmia ha canviat aquesta dinàmica, i la crispació i el to dels plens s'ha relaxat, sobretot després que el focus del debat polític s'hagi desplaçat de el procés independentista a la gestió de la crisi sanitària.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH