L'aument de l'SMI va ajudar a reduir més ràpid la bretxa salarial catalana el 2019

 

El 2019, a Catalunya, com a la resta d'Espanya, les dones van cobrar menys que els homes. Tot i així, com a balanç positiu, l'any abans que la pandèmia arribés a Catalunya, la reducció de la bretxa salarial va augmentar respecte els anys anteriors, donant esperança per arribar a l'objectiu d'aconseguir la igualtat de salaris. 

Així es desprén de l'estudi sobre bretxa salarial de gènere el 2019 que CCOO va presentar dimarts, que analitza les fonts tributàries i l’impacte de l’increment del Salari Mínim Interprofessional en la bretxa. El 2019, la diferència entre la renda salarial mitjana (RSM) dels homes i les dones a Catalunya va ser del 22,23%, 67 centèsimes menys que l’any anterior. Tot i que les xifres no són encara positives, és destacable el fet que el 2019 va augmentar la velocitat de reducció de la bretxa desprès d’uns anys on aquesta s’havia reduït molt lentament. 

I és que cal tenir en compte que les dones són molt majoritàries entre les persones que cobren l’SMI i per tant, el seu augment a 900 euros va contribuir a la millora en la reducció de la bretxa. Desde CCOO creuen que ara, amb l'augment a 950 euros de l'SMI, la bretxa es pot reduir encara més. 

Les rendes de treball

El 2019, 5.163.938 de persones a Catalunya van tenir algun tipus de renda derivada del treball assalariat a efectes tributaris. Entre aquestes persones, 2.892.714 van percebre només salaris; 1.488.689 persones van percebre una pensió, i 127.073 només van tenir com a ingressos prestacions d’atur. La resta van tenir ingressos de més d’un tipus: algunes van ser assalariades i pensionistes, altres van percebre salaris i prestacions per atur, altres van cobrar prestacions i pensions, i les restants van rebre salaris, prestacions per desocupació i pensions.

En comparació amb la mitjana espanyola, a Catalunya es van comptabilitzar proporcionalment més rendes salarials, menys proporció de persones en situació d’atur i una proporció de pensionistes semblant (a Catalunya, 7 dècimes menys). Tot i així, cal tenir en compte que les dades són del territori fiscal comú (TFC), que no inclou ni Navarra ni el País Basc, i per tant quan es compara Catalunya i Espanya, els resultats de Catalunya estan una mica més per sobre del que estarien si es tingués en compte tot el territori.

La variació anual dels diferents tipus de rendes mostra un increment interanual d’assalariats i assalariades i una reducció de les persones aturades, en consonància amb les dades del mercat de treball, que indiquen un increment de la població assalariada i una reducció de la població en situació d’atur. Es redueixen les persones que tenen més d’un tipus de renda del treball. D’altra banda, s’incrementen les retribucions mitjanes en tots els tipus de situació, excepte en els casos en què es compagina pensió i prestació d’atur, on, igual que va passar el 2017, es produeix una reducció important de la renda del treball.

Rendes salarials

La renda salarial mitjana el 2019 a Catalunya va ser de 23.122 €, un 12,4 % superior a l’espanyola (20.566 €). Respecte del 2018, l’increment és d’un 3,35 %.

Font: CCOO

Si s'ajusta l’RSM al creixement de l’IPC en tota la sèrie, tal com ens mostra el gràfic 2.2, es pot observar que l’RSM presenta una davallada clara en el seu poder adquisitiu, especialment des del 2011. L’RSM real no comença a recuperar-se fins al 2015, i ho fa tímidament. El 2019 es manté encara un 5,9 % per sota del seu valor de compra el 2008.

L’any 2019, 3.531.677 persones van percebre rendes salarials a Catalunya. Això vol dir que encara no s’ha recuperat el volum del 2007, que va ser de 3.547.425 persones. Les persones que han percebut una renda salarial el 2019 a Catalunya són 3.531.677 , xifra que representa el 18,3 % del total d’Espanya.

Si comparem l’evolució del nombre de persones assalariades de Catalunya amb la mitjana espanyola, observem que la caiguda per la crisi del 2008 va ser més punyent a Catalunya. La tendència a la recuperació a partir del 2014 també ha estat més intensa a Catalunya, especialment a partir del 2016. Com a resultat d’aquesta tendència, el 2019 la diferència respecte de les persones assalariades del 2008 és només de 4 dècimes.

Font: CCOO

Bretxa salarial de gènere

"La pujada de salari mínim que es va fer el 2019 és una mesura que no es pot descartar per actuar sobre la bretxa. I és el factor que explica que haguem passat d'una reducció de 0,30% a un 0,6% de reducció anual", van explicar representats de CCOO durant la roda de premsa de dimarts. La diferència entre l’RSM dels homes i les dones a Catalunya és del 22,23 %, reduint-se en 67 centèsimes respecte l’any anterior. El 2019 la velocitat de reducció de la bretxa va augmentar després d’uns anys en què aquesta s’havia reduït molt lentament. És una bretxa superior en 0,6 punts a la d’Espanya, que té una bretxa del 21,63 %.

L’any 2019 la variació interanual de l’RSM de les dones va ser del 3,75 % i la dels homes, d’un 2,91 % (0,84 punts de diferència). A Espanya l’augment de l’RSM dels homes és d’un 3,41 % i el de les dones, d’un 4,17 %, amb una diferència de 0,76 punts.

La disminució de la diferència entre les RSM d’homes i dones es manté des del 2006, que és quan es comencen a publicar dades d’ingressos salarials desagregades per sexes. Es pot advertir, però, l’alentiment del ritme de reducció de la bretxa.

Prenent l'RSM d’homes i dones del 2006 com a indicador 100, es pot observar com tant a Catalunya com a Espanya l’RSM de les dones creix més ràpidament que la dels homes. És aquest major creixement de la RSM de les dones el que ha fet reduir la bretxa des dels 30 punts de l’any 2006 fins l’actual. Com mostra el gràfic següent, en la fase inicial de la crisi, les dones incrementen la seva RSM, mentre que els homes la redueixen lleugerament. En la segona fase, ambdós sexes veuen com es redueixen les rendes salarials, però les dels homes ho fan de manera molt més intensa, fins al punt que l’any 2014 la seva RSM és gairebé 5 punts inferior a la del 2008. Durant la fase de recuperació econòmica, a partir del 2015, el ritme d’increment de l’RSM és semblant, però la distància entre ambdós sexes es manté.

Font: CCOO

La pitjor situació de les dones pel que fa a l'RSM es deu al fet que una major proporció de dones cobra salaris baixos. Si analitzem els salaris percebuts en relació amb el salari mínim interprofessional (SMI), la proporció de dones que està en els trams més baixos és significativament major que la dels homes.

"Quan parlem d'apujar el SMI hem de veure tota la visió. També ho volem perquè hi hagi una igualtat de gènere", van explicar dimarts des de CCOO. "La pujada de l'SMI afectaria 200.000 persones a Catalunya, i segurament tindria una incidència en la bretxa salarial". Es dona el cas que l’any 2018 el percentatge de dones que cobraven un sou per sota de l’SMI era 6 punts inferior al del l’any 2019 i en el tram d’entre 1 i 2 també. Aquesta variació es pot deure tant a l’increment de l'SMI com a un augment relatiu de la parcialitat i la pèrdua de feina per extinció de contractes o per finalització de contractes temporals. Tot i això, la bretxa salarial ha disminuït el 2019 d’una manera més significativa que en els anys anteriors i és, en gran part, com a conseqüència del rellevant augment de l’SMI l’any 2019. També hi deuen haver contribuït els acords en la negociació collectiva per fixar salaris de conveni per sobre dels 14.000 € l’any.