S'acaba l'era Trump: aquest dimecres Joe Biden prendrà possessió com a president dels Estats Units

 

Ha arribat el dia. Si no sorgeixen imprevistos, aquest dimecres Joe Biden prendrà possessió com a president dels Estats Units. El líder dels demòcrates es posarà al front d'un país diferent a què va deixar el 2017, quan va cessar com a vicepresident. L'huracà Donald Trump gairebé ho ha escombrat tot, fins al punt de sacsejar els fonaments de la democràcia el 6 de gener amb un inèdit assalt al Capitoli en ple procés de certificació dels resultats de les eleccions de novembre. Biden no ha amagat que un dels seus grans reptes serà el d'unir a un país més polaritzat que mai, per la qual cosa es presenta com una figura de consens que no suscita especials crítiques en unes les republicanes que semblen cada vegada més fartes dels excessos d'un Trump a què, després consentir durant anys, ja ningú controla a Washington. Després del experiment que va suposar el magnat novaiorquès en la història política nord-americana, els nord-americans van votar de nou de manera aclaparadora a favor del candidat de l''establishment'. Més de 81 milions de persones --una xifra sense precedents-- van donar suport a Biden, que es presentava amb l'aval de més de tres dècades com a senador i vuit anys al costat de l'encara popular Barack Obama.

Projecta una imatge d'estabilitat que, en el polític, no trenca motlles, fins al punt que la vessant més progressista del Partit Demòcrata li ha retret en diverses ocasions la seva falta de compromís amb polítiques d'esquerres. Tampoc convencia als seus companys en un principi tornar a la fórmula d'home, blanc i d'elevada edat. 

Els seus principals triomfs a nivell discursiu han estat els missatges a favor de revertir les destrosses que hagi pogut causar Trump, des d'una major ambició en matèria de canvi climàtic a una revisió de la política migratòria, passant per una major presència de dones en el seu gabinet - -avança cap a un Govern proper a la paritat--.

El mateix dia de la seva investidura, té previst promulgar una sèrie de mesures amb les de marcar distàncies amb el seu antecessor, des de la incorporació d'Estats Units als Acords de París contra el canvi climàtic a la rescissió del veto migratori a ciutadans de països de majoria musulmana. També signarà la pròrroga per a la devolució de préstecs a universitaris, l'ampliació de la moratòria contra els desnonaments, i l'ús obligatori de màscares en instal·lacions federals i viatges interestatals, entre altres mesures, segons Axios.

EL PRESIDENT DE MAJOR EDAT

A Biden la Presidència li arriba més tard del que li hagués agradat i serà el comandant en cap de més edat de la història, amb 78 anys. Les seves entrades corrent a escenaris on anava a pronunciar discursos han estat especialment comentades, per l'evident missatge que hi havia darrere per als que segueixen tement que sigui massa gran.

Arriba ja immunitzat contra la COVID-19, després que hagi rebut les dues dosis que teòricament li garanteixen no caure greument malalt en cas de contraure el coronavirus. "La meva prioritat número u és que la vacuna arribi als braços de la gent, com acabo de fer jo avui, el més ràpid que puguem", va declarar l'11 de gener al rebre la segona dosi.

És el segon catòlic en arribar a la Casa Blanca --el anterior va ser John F. Kennedy a 1960-- i el quinzè vicepresident que aconsegueix l'ascens --l'últim va ser George HW Bush el 1989 -. En aquesta ocasió, al seu costat tindrà per primera veu a una dona, Kamala Harris, filla d'immigrants i aspirant 'de facte' a liderar el país si l'edat no li permet a Biden optar a un segon mandat.

L'ASSALT A CAPITOLI, PUNT D'INFLEXIÓ

La veterania política de Biden ha jugat al seu favor, però també en contra, durant aquesta llarga carrera cap a la Casa Blanca. Acusacions d'abusos sexuals, la Llei de Control de delictes violents que va promoure el 1994 o els dubtes promoguts per Trump sobre les activitats del seu fill Hunter a l'estranger són només alguns dels episodis que han enterbolit el seu currículum.

No obstant això, per a Biden tot va canviar el 3 de novembre amb la seva aclaparadora victòria davant Trump, que aquest mai ha reconegut i fins i tot ha atribuït a un "frau". Cap tribunal ha donat pàbul a les teories conspiratòries del mandatari ja caduc, que el 6 de gener va traspassar totes les línies vermelles i encara el seu segon judici polític o 'impeachment' al Congrés.

Aquest dia, un Trump crescut per les milers de persones que s'havien mobilitzat a Washington per qüestionar la certificació de la victòria de Biden va encoratjar als seus seguidors a marxar cap al Capitoli. Hores després, centenars de simpatitzants van assaltar la seu del principal de l'òrgan legislatiu dels Estats Units, en un atac que es va saldar amb cinc morts.

Biden es va posar abans d'hora els galons de president i va sortir públicament per parlar sense embuts de "insurrecció" i implorar a Trump que també ell es pronunciés per condemnar el que havia passat. El president va parlar poc després, però només per exhortar els seus seguidors a anar-se'n a casa i recordar-los el molt que els estimava.

La condemna de la violència no va arribar fins al dia següent, ja després que en l'Administració es succeïren les dimissions i amb el debat cada vegada més candent sobre la possible invocació de la Vint Cinquena Esmena de la Constitució per part de vicepresident, Mike Pence . El seu discurs, en qualsevol cas, no té res a veure amb el de Biden, que parla d'"un assalt sense precedents contra la democràcia".

AMB MILITARS PERÒ SENSE TRUMP

Uns 20.000 membres de la Guàrdia Nacional vetllaran per la seguretat de la investidura de Biden, que se celebrarà pràcticament blindada davant el temor que puguin repetir-se incidents com el Capitoli. La pandèmia de COVID-19, davant la qual Biden també ha estat més contundent que Trump, obligarà a celebrar-la sense públic i amb una llista reduïda d'assistents.

Entre ells no hi haurà el mateix Trump, absent encara que per decisió pròpia. El desvergonyiment sense precedents en la història recent és l'última ranera d'un mandatari que ara deixa al seu successor el repte de convèncer el conjunt de la ciutadania que ell és el president de tots, també de les 74 milions de persones que van marcar l'opció republicana al novembre.

Biden sembla almenys gaudir del benefici del dubte, alguna cosa d'altra banda habitual quan es tracta de càrrecs recentment elegits. Un 64 per cent de nord-americans aprova la seva conducta des de les eleccions, davant el 29 per cent que donen suport l'actuació de Trump, que abandonarà la Casa Blanca amb nivells inèdits d'impopularitat, segons un sondeig publicat la setmana passada pel Pew Research Center.

Per Biden, tot arrencarà aquest dimecres amb una frase, que recitarà davant el president de Tribunal Suprem, John Roberts: "Juro (o armo) solemnement que exerciré fidelment el càrrec de president dels Estats Units i que faré tot el possible per preservar, protegir i defensar la Constitució dels Estats Units ". La pronunciarà sense públic per la pandèmia, però amb totes les mirades posades en ell.