L’exposició ‘Nunca se “save”, descobrint un arxiu’ presenta la riquesa del fons familiar Buckley-Planas

 

L’exposició ‘Nunca se “save”, descobrint un arxiu obre portes al públic aquest divendres a la planta baixa del Miramar-Centre Cultural i estrena la programació a les sales expositives en el marc de la programació de La Pregonera 2021. Prèviament i per presentar oficialment aquesta mostra s’ha realitzat als mitjans de comunicació una visita de la mà del regidor de Cultura, Xavier Salmerón, i les integrants de l’Associació FeMemòria i comissàries de la mostra: Patricia Buckley, Anna Nicolau i Judit Porta.

El regidor de Cultura, Xavier Salmerón, destaca que “s’ha programat aquesta exposició amb dos objectius principals: donar a conèixer i donar suport aquesta nova associació creada a Sitges amb uns objectius fundacionals molt marcats i que compartim clarament, així com recordar la figura i la tasca divulgativa de Henry Buckey, fotoperiodista lligat al municipi”.

Organitzada per l’Associació FeMemòria i la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Sitges, la mostra pretén posar en valor tant l’arxiu familiar i l’obra del periodista de guerra britànic Henry Buckley, casat amb la sitgetana Maria Planas Planas i Izàbal, com el procés de construcció d’un arxiu familiar que transcendeix l’àmbit privat. Aquesta doble experiència és fruit del procés que la néta del corresponsal de guerra i membre de l’Associació FeMemòria, Patricia Buckley va tenir quan va descobrir l’any 2004 un armari ple de capses i àlbums de fotografies i de documents d’una història no viscuda, però tantes vegades sentida dins les parets de la casa familiar. Des d’aleshores, Patricia Buckley va tenir el desig d’endreçar, identificar i construir amb els propis sentits aquell relat.

Per a Patricia Buckley, “el procés d’ordenar i explorar l’arxiu dels nostres avantpassats ens permet conèixer-nos a nosaltres i explicar com hem arribat fins aquí”. La mostra posa en valor la riquesa de l’arxiu familiar Buckley-Planas i, alhora, dóna visibilitat als arxius familiars en general, com a font de riquesa important. Segons Patricia Buckley “tot i que és un llegat, els arxius estan vius i és important que surtin a la llum perquè ens poden ajudar a entendre d’on venim i qui som. Al mateix temps, també evidencien, a la pràctica o de manera gràfica, les múltiples característiques de l’arxiu així com els usos i el potencial que té per a la recerca”.

La presidenta del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), Vinyet Panyella, que ha assistit a la visita, ha destacat tant la feina de Patricia Buckley com d’Anna Nicolau i Judit Porta perquè “han recuperat un llegat, que anava més enllà d’uns records familiars” i també ha afegit: “qui ens havia de dir que en ple segle XXI sortirien aquests testimonis de la feina de Henry Buckley, a l’Espanya en guerra, a Europa en guerra i a l’inici de la guerra freda amb uns testimonis tant espectaculars com els que es veuen a la mostra”.  

La gestora documental, arxivera i membre de l’Associació FeMemòria, Anna Nicolau, destaca “la importància de testimonis del passat vinculat al present ens pot servir per a entendre el concepte de “memòria viva”. La contextualització i l’origen dels arxius són una bona manera d’explicar un temps en un espai; és a dir, l’estudi de casos contribueix a confeccionar la Memòria Collectiva”.

El títol de l’exposició està extret d’una frase que el periodidsta Henry Buckley escriu en una de les cartes a la seva dona, Maria Planas, en què fa un joc de paraules entre el verb ‘saber’ i el verb ‘save’ guardar / estar “a salvo”, fora de perill. Segons Patricia Buckley “en moments de guerra, la incertesa i la fragilitat regnen. I és per aquesta raó que, quan el periodista veu aquesta frase escrita en una paret “al marge d’una carretera” a Terol, té molt de sentit per a ell. La memòria, d’alguna manera, també juga amb aquests dos verbs. Mai saps si els records propis o aliens són fidels als fets o es metamorfosen i construeixen una nova realitat. A més, vivim una realitat també de incertesa i fragilitat vital on el Nunca se “save” també té molt de sentit. Des de la reconstrucció dels nostres arxius o memòries, es pot donar sentit a aquest delicat present que estem vivint”.

L’exposició es divideix en dos espais: al primer es pot veure una exhibició fotogràfica, que permet conèixer més a fons el treball del corresponsal de guerra anglès, Henry Buckley (Mancehester, 1904-Sitges, 1972), que va documentar junt amb Robert Capa i Ernest Hemingway els fets més rellevants de la guerra civil espanyola i la Segona Guerra Mundial. Alhora, la mostra també descobreix el vessant més personal del periodista anglès i la família que va formar l’any 1938 quan es va casar amb la sitgetana Maria Planas (viatges, trobades familiars, amics, …).

El segon espai és més vivencial i es mostra com la seva néta, Patricia Buckley, ha treballat des de fa quasi dues dècades per organitzar, catalogar i digitalitzar l’arxiu familiar que consta de més de 2.000 documents, que daten des de 1822. En aquest segon espai es pot intuir les motivacions personals que han empès Patricia Buckley a conservar aquest llegat familiar d’interès històric i social, tan útil per reconstruir la memòria històrica.

L’exposició, que es podrà visitar fins al 28 de febrer a la planta baixa del Miramar- Centre Cultural, també es completa amb contingut audiovisual.