El món viurà una onada de revoltes socials després de la pandèmia, alerta el FMI

|

El Covid-19 ha marcat un abans i un després en la història de la humanitat. El món que vingui després de la pandèmia serà diferent al que vam deixar aparcat el 2019, i el que més està preocupant a les institucions és anticipar quin serà el nou escenari. Per això, el Fons Monetari Internacional (FMI) ha realitzat un estudi per intentar determinar quin és el nivell actual de tensió social i així, poder entendre millor com pot evolucionar la societat en els propers años. Després de la investigació, la conclusió dels investigadors del FMI és clara: el món viurà una onada de revoltes quan es dissipi el coronavirus.


EuropaPress 3568002 altercats manifestació suport raper Pablo Hasél dimecres 17 febrer 2021

Segona nit de protestes a Barcelona a favor de Pablo Hasel (EP)


Philip Barrett, Sophia Chen i Nan Li, els economistes que signen l'article "La llarga ombra del COVID-19: Repercussions socials de les pandèmies", han estudiat com va reaccionar la humanitat a anteriors pandèmies: El 1832, el còlera va arrasar París. En tan sols uns mesos, la malaltia va matar 20.000 dels 650.000 habitants de la capital. La majoria de les morts es van produir al centre de la ciutat, on molts treballadors pobres vivien en condicions miserables després d'arribar a París atrets per la Revolució Industrial. La propagació del còlera va agreujar les tensions entre classes socials, ja que els rics van atribuir als pobres la difusió de la malaltia i els pobres van pensar que estaven sent enverinats. L'hostilitat i la ràbia es van dirigir aviat contra l'impopular rei. El funeral del general Lamarque -víctima de la pandèmia i defensor de les classes populars- es va convertir en una gran manifestació contra el Govern als carrers, que van ser bloquejats amb barricades: escenes que Víctor Hugo va immortalitzar en la seva novel·la Els miserables. Alguns historiadors han afirmat que la interacció de l'epidèmia amb les tensions acumulades va ser la principal causa del que es coneix com la Insurrecció de París de 1832, que a la vegada pot explicar la posterior repressió governamental i les revoltes que es van produir a la capital francesa al segle XIX.


Des de la Plaga de Justinià i la Pesta Negra fins a la Grip Espanyola de 1918, la història està plena d'exemples de brots de malalties que projecten una llarga ombra de repercussions socials, que determina el context polític, subverteix l'ordre social i, a la llarga , desencadena tensió social. ¿A què es deu això? Un possible motiu és que les epidèmies poden revelar o agreujar esquerdes ja existents a la societat, com la insuficiència de les xarxes de seguretat social, la manca de confiança en les institucions o la percepció d'indiferència, incompetència o corrupció dels governs. Històricament, els brots de malalties contagioses també han donat lloc a reaccions violentes contra grups ètnics o religiosos, o han fet intensificar les tensions entre classes socials.


Segons expliquen els investigadors, "és possible que els danys a llarg termini en el teixit social, en forma de malestar, no saltin a la vista", i és que les crisis humanitàries "tendeixen a impedir la comunicació i els desplaçaments que són necessaris per organitzar protestes de grans dimensions". A més, també expliquen que les societats es solen decantar "per la cohesió i la solidaritat quan els temps són difícils".


No obstant això, si es mirà més enllà del període immediatament posterior al Covid, "el risc de tensió social es dispara". Segons el FMI, augmentarà "el risc de disturbis i manifestacions antigovernamentals". De la mateixa manera, s'incrementa el risc de crisi governamentals, és a dir, la possibilitat que els governs siguin enderrocats.


Les conclusions del FMI es basen en l'anàlisi històrica i, si la història serveix per explicar el present, dibuixen escenaris molt poc esperançadors després del Covid. De moment aquesta informació no té més rellevància que qualsevol predicció, però ha de servir d'alerta per a la població. Perquè és possible que en els propers anys creixin els discursos que ressalten les diferències, que potencien l'odi i la divisió. I quan això passi, si no està passant ja, serà bo recordar la història per no tornar a ensopegar amb la mateixa pedra.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH