Espanya serà el país més afectat econòmicament pel coronavirus, segons el FMI

Espanya se situarà aquest any, juntament amb Itàlia, al capdavant de les contraccions econòmiques fruit de la crisi del Covid-19, segons les últimes previsions de l Fons Monetari Internacional (FMI), que estimen una contracció sense precedents moderns del 12,8% de l'economia espanyola.

|
20200624150144

 

El Covid-19 ha arrassat l'economia espanyola. Espanya se situarà aquest any, juntament amb Itàlia, al capdavant de les contraccions econòmiques fruit de la pandemia, segons les últimes previsions del Fons Monetari Internacional (FMI), que estimen una contracció sense precedents moderns del 12,8% del PIB espanyol.


El presidente del Gobierno, Pedro Sánchez (i) y la ministra de Economía y vicepresidenta tercera del Gobierno, Nadia Calviño (d), llegan al Parlamento para intervenir en la sesión de Control al Gobierno celebrada en el Congreso de los Diputados, la última


En l'actualització de juny del seu informe 'Perspectiva Econòmica Mundial', publicada aquest dimecres, l'organisme amb seu a Washington ha rebaixat de forma generalitzada les seves estimacions per a l'economia mundial. En el cas d'Espanya, la revisió a la baixa ha estat de gairebé cinc punts percentuals, en comparació de la contracció del 8% estimada a l'abril pel Fons.

La previsió d'una caiguda del 8% ja hagués suposat la major contracció econòmica de tota la sèrie històrica de l'Institut Nacional d'Estadística, de manera que la nova revisió del FMI només empitjora unes dades ja de per si sense precedents clars. El 2009, la contracció de l'economia espanyola va ser del 3,8%, mentre que el 2012 va ser del 3%. A nivell trimestral, el pitjor període durant la crisi de fa una dècada va ser en el segon trimestre de 2009, quan l'economia es va contraure un 4,4%.

Pel que fa a la resta de les principals economies de l'euro, el FMI considera que Itàlia també es contraurà un 12,8% (3,7 punts menys que a l'abril), França, un 12,5% (5,3 punts menys); i Alemanya, un 7,8% (vuit dècimes menys). En el seu conjunt, la zona euro experimentarà una caiguda del 10,2%, al temps que els Estats Units baixarà un 8%.

El Fons ha explicat que, a nivell mundial, la pandèmia ha tingut un impacte més negatiu en l'activitat del primer trimestre que el que s'havia anticipat, mentre que la recuperació prevista serà més gradual del que s'havia pensat. "Estimem 1 depressió més profunda el 2020 i una recuperació més lenta en 2021", ha indicat la economista cap de el FMI, Gita Gopinath.

Per 2021, la institució presidida per Kristalina Georgieva també ha modificat les seves perspectives. Així, Espanya experimentarà un repunt del 6,3%, el que equival a una millora de dos punts percentuals en comparació de les previsions d'abril.

L'informe presentat aquest dimarts pel Fons també inclou previsions sobre dèficit i endeutament. Així, el desajust dels comptes públics durant 2020 arribarà al 13,9% del PIB, mentre que el 2021 encara serà del 8,3%. Aquestes xifres suposen una revisió a la baixa de 4,4 i 1,6 punts percentuals, respectivament.

Pel que fa al nivell de deute, el FMI estima que Espanya tancarà aquest exercici amb una ràtio deute / PIB del 123,8%, davant el 95,5% comptabilitzat a la fi de 2019. En 2021, la ràtio fins i tot s'elevarà tot al creixement econòmic, fins al 124,1%.

De forma general per a tots els països, Gopinath ha alertat que les previsions presentades aquest dimecres tenen un "alt grau d'incertesa", amb molts riscos tant a l'alça com a la baixa. Així, la recuperació podria ser millor del que es preveia si es donen bones notícies sobre vacunes i tractaments i s'aprova més suport per part dels governs. De la seva banda, l'aparició de rebrots de virus podria paralitzar de nou la mobilitat i la despesa, endurint les condicions financeres i agreujant la recessió econòmica.

"Aquesta crisi també generarà desafiaments a mitjà termini. El deute públic està previst que arribi al seu major nivell pel que fa al PIB des que hi ha registres, tant en països avançats com emergents. Els països necessitaran sengles fiscals sòlides per a la consolidació a mig termini mitjançant la retallada de despeses innecessàries, l'ampliació de la base fiscal, la disminució de l'evasió d'impostos i una major progressivitat fiscal en alguns països ", ha recomanat la economista cap de Fons.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA