Blanca Sorigué: "Forma part d’una qualitat del lideratge femení crear una oportunitat davant una gran crisi”
Blanca Sorigué Borrell, és la primera dóna Directora General del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) des del 2018. Una de les zones Industrials més importants d'Espanya, amb una extensió de 4,7 milions de m2 i 300 empreses que donen Treball a gairebé 200.000 treballadors.
Blanca Sorigué Borrell, és la primera dóna Directora General del Consorci de la Zona Franca de Barcelona ( CZFB) des del 2018. Una de les zones Industrials més importants d'Espanya, amb una extensió de 4,7 milions de m2 i 300 empreses que donen Treball a gairebé 200.000 treballadors.
A Blanca Sorigué li agrada dir que la Zona Franca té una ubicació estrategia que fent un símil és com el Passeig de Gràcia de Barcelona però de la logística. La nova Directora General és una dona activa, entusiasta que considera que no cal tenir por a l'hora d'embarcar-se en nous projectes, són reptes per a ella. És una executiva jove però amb una àmplia experiència professional que li ha portat al seu lloc actual
A més Sorigué, defensa la igualtat d'oportunitats entre homes i dones com una de les claus de l'èxit de les empreses.
Quin balanç fa de la Barcelona Woman Acceleration Week?
Vam començar la jornada el dia tres de març i la vam finalitzar el cinc, i la veritat és que estem molt satisfets. Ha sigut una jornada molt interessant amb “50 speakers”; on hem intentat que sigui un esdeveniment “mixt i híbrid”. Els hem ubicat en diferents espais, a Sant Cugat, a Radiotelevisió espanyola i a Madrid.
El nostre “focus”, ha estat la igualtat de gènere empresarial i industrial. Volem donar visibilitat als temes que ens preocupen a tots nosaltres i en especial a la dona. Tenim un públic divers per això, m’agradaria donar importància també a la presència dels homes.
Vam tenir amb nosaltres l'expresident, José Luís Rodríguez Zapatero, a l'exalcalde, Joan Clos així com al nostre propi delegat, entre altres figures importants, dins l’àmbit tant institucional com empresarial. Ells mateixos senten aquesta necessitat d’expressió, posant l’exemple del mateix: José Luís Rodríguez Zapatero, qui va dir: “tendríamos que ser más antimachistas” entre altres reflexions. Les sessions tenien una durada de 55 minuts i a totes han dit el mateix: “necessitava més temps” per poder exposar quina és la seva situació, que és el que es troben i que és el que “hauria de ser”.
Quines conclusions podríem extreure d’aquestes sessions?
Principalment podem extreure que estem a anys lluny en igualtat de condicions entre homes i dones. És un canvi que com no es facin esdeveniments d'aquesta mena, no només el dia de la dona sinó cada dia, és molt difícil que es produeixi. Hem de tindre referents i els hem de fer visibles. Això el consorci ho està fent, no només amb aquesta setmana, sinó al llarg de tot l’any com a repte.
Un altre aspecte important, és que s’ha posat de manifest que a les carreres científiques i tecnològiques hi ha molt poca assistència o matriculacions de noies. També s’ha vist reflectit que és molt important els patrons i rols familiars que s’estableixen a casa. Aquestes dinàmiques poden condicionar moltíssim a una nena dels 7 als 12 anys. És una etapa que l’hen de treballar a la família i a l’escola. Vam tenir representants de la UPC de carreres científiques i tecnològiques i en concret ens van manifestar que ho estaven treballant bastant, però que hi havia un “buit” important per part dels professors. Es veu que hi ha una desconnexió transcendent a partir dels dotze anys en quan al pensament tecnològic. Perquè l’entorn condiciona les dinàmiques del dia a dia; com és el cas dels jocs. Els nostres fills, quan surten de l’escola, es troben davant d’una pantalla amb uns “jocs interactius” que moltes vegades són sexistes. Per tant, tota la indústria dels videojocs, haurien d’estar molt conscienciats perquè al final és el dia a dia.
Va sortir un cas d’una noia d’enginyeria aeronàutica que deia: “era l’única que estudiava enginyeria, però ara despès de vint anys veig que encara estem igual”.
Les noies i nenes és molt important que entenguin perquè serveixen aquestes carreres o quina aportació tenen a la societat. Som diferents i està molt bé que ho siguem, però hem de tindre igualtat d'oportunitats.
S’han incorporat en moltes carreres aquesta “A” de les “ARTS”, perquè les noies entenguin quina és l’aplicació real i quines sortides tan diverses poden tenir les mateixes carreres tecnològiques o científiques en aquest cas.
Què ens pots dir del lideratge femení?
Vam parlar també del lideratge femení i tothom va coincidir amb que és molt més pròxim, dedicat a les persones, òptim per gestionar un canvi i sobretot una crisi.
Ara mateix estem en una gran crisi, social, econòmica, sanitària. Al final, la crisi econòmica s’acaba arreglant però la crisi del valors o identitat no. Tot això, és molt més gestionable per les dones atès que tenim més desenvolupades les nostres capacitats emocionals. La intel·ligència emocional ben gestionada facilita molt més aquest lideratge. Ara les empreses estan valorant aquestes capacitats que es diuen “Soft skills”, perquè ajuden a tenir equips transversals, a no ser tan jeràrquic i a treballar més en grup. Perquè al final estem tele treballant la major part de les empreses i probablement ens quedem així en un 70% dels casos. Per tant és un canvi de direcció difícil i hem de saber dirigir equips en remot.
El lideratge femení, està focalitzat en les capacitats de la dona, les empreses i els resultats. La dona, normalment és més pràctica i està capacitada per fer més coses a la vegada. Per tant, prioritza el resultat i les persones. Aquests són dos capacitats que formulen el lideratge femení. Una cosa molt interessant que va sortir en aquestes jornades, és que fins ara, quan les dones arriben a alguna direcció general, és perquè algun home ha confiat en elles.
Que quedi clar que això no és una guerra contra els homes. Però clar, la societat som un 50% dones i el que estem dient i manifestant és que si no ens fem visibles, ens perdem la meitat del talent de la nostra societat.
El feminisme deu ser inclusió, no deu ser exclusió.
Hi ha molts sectors com el de la neteja, sanitari i residencies on el paper de les dones ha estat molt important. Creus que canviarà la percepció?
Sí, han estat sectors molt afectats en primera línia de la pandèmia. En general les dones estem educades per cuidar d’algú. Amb la qual cosa, ara ens hem de cuidar a nosaltres mateixes i potenciar la nostra autoestima. Si podem cuidar-nos a nosaltres, estarem capacitades per fer-ho amb la resta. Si en aquests llocs de treball haguessin estat homes,encara estaríem pitjor. Perquè les dones, són molt sacrificades i tenin un sentiment maternal de protecció. Tenim una capacitat superior de sacrifici i això ho demostrem amb l’embaràs. Som diferents i això és evident. Això s’ha vist reflectit en la pandèmia on tota la “primera línia del supermercat”, i les mateixes infermeres son quasi tot dones. I podem veure com es parla d’elles i no dels metges. Perquè en definitiva, és la que està allà ajudant-te a acomiadar-te de les persones i famílies. Perquè ha estat una crisi molt personal i aquesta capacitat de resiliència, d’entendre, d’estar al costat de les persones a les residències és una capacitat particular de la dona.
És la primera dona que ocupa la direcció general del Consorci. Com ho viu?
M’ho he pres com un repte per poder ajudar en aquesta transformació. M’agraden les situacions singulars, el que és diferent i si no busco alguna cosa per remoure. Perquè considero que d’allà neixen les grans idees que acabes transformant.
He estat la Directora General, des del meu punt de vista, en el millor moment. Perquè per la meva forma de gestionar, crec que he tingut l’oportunitat i la sort d’exercir-hi just en el moment en què em sento més capacitada per ser-ho. Perquè es necessita gent amb una capacitat de canvi excel·lent, no t’han de fer por les crisis, has de ser valent, i la gent que no té valentia és perquè té por al fracàs. Has de fer moltes coses i no és important si ets un home o una dona.
Les dones i el lideratge femení, conten molt amb les persones i en crear equips.
Jo, aquestes tres capacitats que es necessiten, les tinc de sèrie. Per tant, és una bona situació per afrontar i aplicar les meves aptituds. Són reptes molt ambiciosos per a la transformació del canvi. Com estem en una revolució digital en constant canvi, hem apostat per tindre una incubadora digital d’alta tecnologia.
Amb el tema de la pandèmia, Com afectarà als salons?. Què farà el Consorci?
Nosaltres teníem tres salons, el SIL (vint-i-quatre anys), Barcelona Meeting Point (24/25) i eDelivery que és el més petit que tenim. Són tres salons professionals a la ciutat de Barcelona i de referència al Sud d’Europa. Amb la pandèmia, les fires del món han desaparegut. Tanmateix, com ens agraden els reptes, vam crear en plena pandèmia el “Barcelona Economy Week”. Va sér un esdeveniment híbrid amb més de 27 mil usuaris. Podem dir, que ja comença a ser un cas d’èxit i que es comença a avaluar a les escoles de negoci. Vam actuar com una “Startup” en una institució centenària.
Els homes són molt competitius. I això ho podem veure a les escoles on els nens volen ser el número 1 mentre les nenes se las educa “perque facin el que poden”.
Es tracta de competir amb un mateix perquè sempre hi haurà un millor que nosaltres.
Nosaltres no vam pensar a ser els millors, vam crear una oportunitat davant una gran crisi, això forma part d’una qualitat del lideratge femení. I ens ha desencadenat moltes coses. Fem el que fem, sumem aliances. No fem res sols. Som els impulsors, creadors, ens arrisquem, però mai fem les coses sols, cerquem aliançes.
En què punt es troba el projecte de l'edifici de Correus?
Van firmar un acord entre l’Ajuntament de Barcelona, el Consorci de la Zona Franca i Correus. Les tres som institucions públiques. Cadascúna té una funció: L’ajuntament ha de treballar en el canvi d’usos del edifici, el Consorci té un paper de promotor, d'inversió i gestió de la idea. Correus és una institució pública de fa 300 anys i són molt innovadors i cediran l'edifici. El Consorci està agafant el lideratge, és a dir, decidir el que volem que passi allà.
Estem amb un 40% d’atur juvenil, això sí que és una pandèmia! És increïble, tenint en compte que precisament tenin els joves més formats que mai, inclús que els nostres pares. Tenim l’atur més important d’Europa. Això, vol dir que estem davant una gran crisi. El consorci vol ajudar als joves i amb això a la societat i al futur. Nosaltres fabriquem oportunitats pel futur.
Aquest edifici està designat al treball dels joves, a l’atracció del talent i la retenció.
Per això, estem dissenyant un projecte focalitzat pels joves, perquè aquests comencin a treballar, no perquè estudiïn un altre màster. Ho farem trencant esquemes, perquè s’ha demostrat que amb el sistema d’avui en dia no s’acaba de funcionar. Perquè tots els fills tenen carrer, màster i postgrau. I els únics que tenen feina són els d’àmbit tecnològic. Els altres ho tenen molt complicat. A més a més, amb la pandèmia, no poden marxar a cap lloc a treballar.
Per tant, aquest edifici està designat al treball del jove, a l’Atracció del talent i la retenció. Volem crear talent i no consisteix sol a crear una “startup”, ja que com sabem Barcelona és la quarta ciutat d’Europa creadora. Això li donem suport. Però els joves no tots volen crear una “startup”, ni tenen l’entorn per fer-ho. S’ha vist que els creadors d’aquestes plataformes, són de classe mitjana-alta.
Al Consorci ens trobarem un gran ecosistema d’universitats, perquè també s’ha demostrat que hi ha una gran distancia entre la universitat i l’empresa. Sumant-li les universitats “online” que han adquirit tanta importància en els fets que estem vivint. Per tant, fusionarem el que és antic amb el nou. El jove es trobarà al centre d’un ecosistema d’universitats, noves universitats que són les “online”, corporacions d’empreses i “startups”. Tindrà un programa específic adequat a les seves capacitats mentre el Consorci farà una selecció. Perquè no podrà entrar tothom. Plantegem al voltant de set mesos d’aprenentatge mentre les carreres convencionals ofereixen quatre o cinc anys. El “focus” realment és digital i tecnològic perquè és on hi ha la demanda al mercat actual.
Des de que surts de la universitat fins que trobes feina són cinc anys de mitjana. En aquests anys, els que poden econòmicament continuen pagant un màster i els que no estan a casa perdent el temps. Estem parlant de cinc anys molt valuosos. Dels 23 als 28 que és quan de veritat han d’estar treballant ja.
Nosaltres volem buscar una manera d’acostar el jove a la demanda actual. Les grans empreses ho tenen molt fàcil per contractar a gent. Però quan ho fan necessiten com a mínim un any per ensenyar-li com funciona tot. Perquè del que han estudiat només és útil un 30% dels seus coneixements.
Als Estats Units, els currículums dels graus ja no són important. El que busquen, són les capacitats que puguem tenir i et jutgen per aquestes capacitats o qualitats. Aquí encara estem a anys lluny d’això.
Ara hi ha programes específics on ajunten a cent joves i els formen amb un perfil concret. Per exemple detecten que Apple i Microsoft necessiten especialistes en “Big Data”. De manera que focalitzen aquesta formació al voltant d’una necessitat. S’ha demostrat que després, el 90% tenen feina, estan centrats i especialitzats. És completament pràctic.
Quan teniu pensat que pugui funcionar aquest projecte?
Mínim dos anys. Estaríem parlant de quasi el 2024.
Que passarà amb els terrenys que ara ocupa Nissan i que són propìedad del Consorci?
Nosaltres estem al “Passeig de Gràcia de la logística”, on hi ha molta demanda. De fet, tenim llista d’espera. És un tema molt legal i estratègic. Parlant del tema de Nissan, al final és un gran espai industrial i logístic a la millor zona logística que podem tindre al sud d’Europa. Ho dic, perquè per això tenim llista d’espera abans que Nissan decidís marxar. Estem a mig kilòmetre del port, de l’aeroport, molt a prop de Barcelona, a 15 min de Plaça Catalunya. A més, tenim metro. És “el Place to be”. On tothom vol estar.
El nostre possible objectiu es l’obtenció del màxim de llocs de treball i la dinamització d’aquesta economia. Que es dinamitzin els llocs de treball i aquesta nova indústria del futur.
La gent es pensa que aquesta nova indústria és “l’operari”, això és una part. La nova indústria s’està digitalitzant. Per tant, aquest nou sector, està format per enginyers i informàtics que es troben en un despatx precisament digitalitzant la indústria. Això és el que volem que succeeixi n aquest espai tant important.
Escriu el teu comentari