Pediatres espanyols confien a recuperar els nivells de vacunació infantil

 

Diversos pediatres han mostrat aquest dimecres la seva confiança en recuperar aquest any els nivells de vacunacions infantils anteriors a la pandèmia de coronavirus, després del descens de les cobertures vacunals que es va produir sobretot en els mesos de confinament estricte pel coronavirus.

Els pediatres Pepe Serrano Marchuet, Fernando Moraga-Llop, Josep De la Flor Bru i Josep Marès Bermúdez en una Trobada Digital de Salut d'Europa Press amb GSK sobre vacunació infantil (EP)

En una sessió de Trobades Digitals d'Europa Press en col·laboració amb GSK sobre vacunació infantil, el doctor Fernando Moraga-Llop ha constatat un descens en l'actualitat en la "por" de la població al Covid-19, i ha compartit que en la seva opinió les recomanacions sobre vacunació del Ministeri de Sanitat en un primer moment prioritzant únicament algunes vacunes pediàtriques tampoc van ajudar.

L'estudi 'Recuperant les cobertures vacunals perdudes en la pandèmia de Covid-19' (Moraga-Llop, Maria Fernández-Prada, Ana María Gran-Tejada, Luis Ignacio Martínez-Alcorta, David Moreno-Pérez i Jaime Jesús Pérez-Martín) afirma que les cobertures vacunals van baixar al principi del confinament a totes les autonomies entre un 5% i un 60%, depenent de l'edat i el tipus de vacuna.

El doctor Pepe Serrano Marchuet, coordinador de vacunes de la Societat Catalana de Pediatria, ha recordat que en les primeres fases del confinament es va prioritzar vacunar nadons i embarassades, mentre que el pediatre Josep de la Flor ha dit que en els primers dies el col·lectiu estava en "estat de xoc" i va pecar de 'seguidisme' de les recomanacions.

El pediatre d'atenció primària i vocal de la Vacap, Josep Marès Bermúdez, ha recordat que en un primer moment del confinament es va posar a les vacunacions "en el mateix calaix" de l'assistència no urgent, quan és una activitat essencial en totes les edats , i no només fins als 15 mesos.

APRENDRE DELS ERRORS

Els quatre han assegurat que ara s'observa una recuperació amb els programes de captació per part dels pediatres i les infermeres pediàtrica, i també al reactivar la vacunació escolar en algunes autonomies.

De la Flor ha dit que "s'ha après dels errors", que les vacunes no poden sacrificar fins i tot davant d'un hipotètic nou confinament, i ha advocat per aprofitar cada un dels actes vacunals per administrar el màxim de vacunes.

Serrano ha afegit que s'han pogut anar recuperant les vacunacions des que es "desangustió" a la població, tot i que admet que es perdran les que ja es no poden administrar al superar-se el llindar d'edat; i Marès ha mostrat la seva preocupació pels col·lectius més vulnerables, que poden ser més difícils de recuperar.

Marès també ha destacat que el context actual, amb la vacunació del coronavirus, pot posar en valor la importància de la resta de vacunes: "Han de posar-se perquè les malalties no s'obliden de nosaltres", ha dit, al que Moraga-Llop ha afegit que el xarampió, per exemple, va evidenciar un ressorgiment a nivell mundial en 2018 i 2019.

EL COST-BENEFICI DE VACUNAR

L'article 'El cost de vacunar al llarg de tota la vida a Espanya' (Marta Soler Soneira, Carmen Olmedo Lucerón, Laura Sánchez-Cambronero, Elena Cantero i Aurora Limia) constata que el cost previst de la vacunació en tota la vida va ser en 2019 de 726,06 euros per cada dona sana i 625,89 per cada home sa.

Afegeix que la despesa sanitària pública va ser en 2017 de 68.483.000 d'euros (1.472 per habitant) i que el Sistema Nacional de Salut inverteix en vacunació un 0,25% del seu pressupost sanitari anual.

CAPTACIÓ D'ADOLESCENTS

Sobre la captació dels adolescents per administrar les vacunes, els metges han coincidit que és una etapa complexa perquè el pediatre perd el control administratiu del pacient, tot i que Moraga-Llop ha defensat que és un pacient "totalment pediàtric" malgrat que administrativament no pertanyi a aquest àmbit de la medicina.

Així, tots han defensat adoptar un paper d'educador amb els col·legues que atenen pacients adults, al mateix temps que --com ha dit Marès-- es poden incorporar estratègies en xarxes socials, sobretot Instagram, com "reclam" per mantenir-los vinculats al centre sanitari i que així participin en les campanyes de vacunació.

REGISTRE NOMINAL DE VACUNES

A l'ésser preguntats per la creació d'un registre nominal de vacunes en la història clínica de cada pacient, els quatre han coincidit en la necessitat d'un registre únic, unificat a nivell estatal i de fàcil accés, que reuneixi dades de la sanitat pública i també de la privada.

"Una de les coses que més em preocupa és que no es registren bé les vacunes", ha insistit Moraga-Llop, que lamenta no disposar de les xifres exactes de cobertura vacunal de cada comunitat autònoma.

En el cas de Catalunya, Marès ha estimat que més d'un 30% de la població es vacuna en centres privats, i, davant la falta d'un sistema uniforme de registre, és un "drama saber quins nens estan vacunats".

"Això és una assignatura absolutament pendent", segons Marès, i ha explicat que, al centre privat que ell dirigeix, declaren les vacunes que administren, però no de forma individualitzada.

De la Flor --que combina activitat pública i privada-- recomana als pacients que vacuna en la seva consulta privada que, un cop a l'any, passen per un centre públic amb el carnet i el registre de vacunes perquè quedin registrades, encara que això sigui "un pegat".