El Consell de la República i la Conselleria d'Economia estanquen la negociació entre ERC i Junts

 

ERC i Junts han constatat aquesta setmana dificultats en les negociacions per pactar la formació del nou Govern que, a hores d'ara, se centren en si el Consell per la República ha de tenir un paper en la futura legislatura: Junts vol que aquest òrgan que dirigeix el expresident Carles Puigdemont guanyi en poder de decisió en l'estratègia independentista de l'Executiu i ERC el rebutja, expliquen fonts de les dues formacions.

Laura Borràs amb Pere Aragonès (EP)

Fonts de Junts han assegurat que ERC vol "desacreditar" el Consell per la República (CxRep) perquè són conscients del que per a ells representa i perquè està encapçalat per l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont.

"Ens hem enrocat. La resta va avançant. Les negociacions no estan trencades", sostenen aquestes fonts sobre els contactes que mantenen els equips negociadors de Junts i ERC.

Per la seva banda, fonts republicanes consultades concreten que és Junts qui vol posar sobre la taula de negociació el paper del CxRep i els retreuen que pretenguin "traspassar certs poders de la Generalitat al Consell --poders de decisió--, com si en aquest òrgan estigués la veritable Generalitat ".

Aquestes fonts consideren que cal continuar treballant per "aconseguir restaurar la dignitat de les institucions" --una cosa que creuen que l'expresident Quim Torra no va aconseguir-- perquè volen que en la nova legislatura la Generalitat torni a ser protagonista, en les seves paraules.

Així, s'avenen a estudiar crear un òrgan que abordi l'estratègia independentista i qui ha de formar-lo, però en cap cas aquest nou espai "ha de substituir el paper de la Generalitat", que és qui consideren que ha de pilotar aquest eventual procés.

Subratllen que entre els actors que ha de formar el nou òrgan de coordinació independentista no inclouen a Consell per la República, que consideren que Junts havia aparcat un temps i que ara torna a situar al tauler de negociació.

Al programa electoral de Junts a les eleccions catalanes, la formació d'Puigdemont apostava per distingir bé el paper de les institucions autonòmiques i el del CxRep, institució que creuen que ha de "liderar políticament el moviment independentista i assumir la preparació d'estructures per al nou estat en un context segur ".

El partit creu que, basant-se l'1-O, la clau de l'èxit consisteix en la suma combinada de la feina de les institucions i el suport de la mobilització popular, acompanyades "d'una tasca de preparació i organització que no estigui exposada a la repressió de l'Estat ", que és la part que hauria d'assumir el CxRep.

Així, Junts volia reconèixer a Consell per la República com "autoritat nacional" i empoderar-lo per liderar el moviment independentista com a dipositari, al seu judici, del mandat de l'1-O ja representar internacionalment.

L'CUP

Fonts d'ERC asseguren que la CUP, que va rebutjar formar part de l'òrgan que presideix Puigdemont, tampoc creu que se li hagin de traspassar poders de la Generalitat ni donar més pes a Consell, i els republicans asseguren sentir-se més alineats amb els 'cupaires' que amb Junts.

"La CUP és conscient de la situació, de la crisi i de com sortir-ne, fins i tot estem alineat ideològicament en l'estratègia sobre la independència, l'autodeterminació i el referèndum. Amb ells molt bé i amb Junts ens costa una mica més", han confessat.

A més, creuen que la CUP vol aportar en el futur Govern, però amb un paper "des de fora" de l'Executiu i no des de dins, tot i que destaquen que les negociacions estan en curs i que no s'han descartat escenaris.

La possibilitat que la CUP entri al Govern cada vegada sembla més allunyada, encara que la decisió final sobre el paper dels 'cupaires' i el seu vot en la investidura d'Aragonès acabarà en mans de les bases de la formació a la setmana que ve.

De moment les negociacions dels 'cupaires' per arribar a un acord s'estan centrant amb ERC, amb qui tenen diversos grups de treball conjunts sobre temes sectorials, tot i que lamenten la manca de concreció dels republicans, mentre que acusen Junts de voler portar un eventual acord al límit i sense comptar amb ells, com va passar amb l'elecció de Laura Borràs com a presidenta de Parlament, i de no estar posant les negociacions fàcils.

Així ho van expressar en la conferència que va donar la CUP dimecres, a la qual van proposar una taula de diàleg entre independentistes per teixir la estratègia cap a un nou "embat" contra l'Estat.

De fet, fonts d'ERC consideren que els de Puigdemont estan replicant la mateixa estratègia en la negociació per fer un Govern que la que van seguir per decidir qui formaria la Taula de Parlament; un acord que va haver d'esperar al fet que Laura Borràs donés el pas per accedir a la Presidència de Parlament i que es va segellar sobre la botzina.

ECONOMIA A DISPUTA

Un altre dels punts de fricció de les negociacions és qui ha d'ocupar la Conselleria d'Economia, que "és evident que les dues forces volen dirigir", afirmen les fonts d'ERC ja citades.

En les dues últimes legislatures, amb Junts a la Presidència de la Generalitat, ERC s'ha quedat amb Economia vinculant aquesta cartera a la Vicepresidència de la Generalitat, primer amb Oriol Junqueras i després amb Pere Aragonès, i aquest model és el mateix que busca repetir Junts amb Elsa Artadi a al front.

Els republicans se senten "orgullosos i hereus" de la gestió econòmica de Junqueras i Aragonès: aquest últim va aconseguir tancar un acord de pressupostos en l'última legislatura amb els comuns i volen continuar al capdavant de la cartera.

Es sembla complicat que una Conselleria d'Economia dirigida per Junts arribi a acords amb les formació de Jéssica Albiach --no han volgut negociar el Govern precisament per la presència dels de Puigdemont-- i no serà feina fàcil que Junts pugui tancar un acord amb el disseny del pla econòmic de Catalunya amb una força anticapitalista com la CUP.

NOVA ESTRUCTURA DE GOVERN

Fonts republicanes concreten que no han començat a posar noms sobre la taula i, preguntades per si veuen a Laura Vilagrà com a possible consellera de Presidència, tal com publica El Periódico, insisteixen que no hi ha res tancat, però que Vilagrà està cridada a " tenir un pes predominant "en el futur Executiu.

Sobre si, en cas de ser Consellera de Presidència, Vilagrà seria també portaveu de la Generalitat tal com ho és Merixtell Budó, han advertit que el nou Executiu que s'està dissenyant "no reproduirà el mateix model que l'anterior".

"Que no s'esperi que es faci un Govern mirall. Es pot modificar l'esquema, poden haver fusions de conselleries o canvis en l'estructura de Govern", de manera que apunten que el conseller de Presidència no ha de ser el portaveu de la nova gabinet que s'espera que dirigeixi Aragonès.