Catalunya: mig any amb un Govern en funcions i sense un horitzó polític clar

 

Catalunya compleix aquest diumenge mig any amb el Govern en funcions i sense president, ja que fa sis mesos que Quim Torra va ser inhabilitat, en un moment en què la investidura d'un nou president de la Generalitat està en l'aire, després que el divendres fracassés el primer intent per investir el candidat d'ERC, Pere Aragonès, i encara no hi ha acord perquè surti elegit dimarts a la segona volta.

Pere Aragonès i Meritxell Budó (EP)

Fa sis mesos, el 28 de setembre, el Tribunal Suprem va confirmar la condemna de Torra a un any i mig d'inhabilitació per desobediència al no haver despenjat en els terminis sol·licitats per la Junta Electoral una pancarta a favor de la llibertat dels presos de l'1 -O de la balconada de Palau de la Generalitat.

Aquesta inhabilitació deixar a la Generalitat en funcions, ja que el vicepresident, Pere Aragonès, va assumir les funcions de president de la Generalitat però amb les competències limitades.

A l'estar en funcions, durant aquests mesos no ha tingut algunes de les prerrogatives que posseeix un cap de l'Executiu en plenes competències, ja que no té la capacitat de cessar ni nomenar consellers, convocar eleccions ni presentar avantprojectes de llei, de manera que no pot impulsar uns nous pressupostos.

D'aquesta manera, la iniciativa del Govern en funcions en aquest mig any s'ha limitat als decrets llei, que és el recurs principal que han utilitzat aquests mesos durant la gestió de la segona i la tercera onada del coronavirus.

DISCREPÀNCIA SOBRE LES ELECCIONS

Abans que Torra fora inhabilitat, ERC ha insistit convocar eleccions per evitar que els comicis estiguessin fixats per una decisió judicial i reduir el període d'interinatge.

No obstant això, Junts i el mateix Torra es van oposar argumentant que això seria tant com acceptar la inhabilitació, per la qual cosa el president va optar per no anticipar les eleccions i va quedar en mans dels tribunals activar el rellotge per a la convocatòria electoral.

INVESTIDURA FALLIDA

En aquest període, Catalunya ha celebrat unes eleccions a Parlament, que al principi el Govern va posposar fins al maig davant les previsions de la pandèmia, però el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va rebutjar aquesta suspensió i els comicis es van celebrar el 14 de febrer.

Després de les eleccions, en les que l'independentisme va revalidar majoria absoluta tot i la victòria del PSC en vots --en escons va empatar amb ERC--, Aragonès ha defensat la necessitat d'arribar a un acord el més aviat possible per formar un nou Govern que tingués plenes funcions per gestionar la pandèmia i la crisi provocada pel Covid-19.

No obstant això, les negociacions han anat més lentes del que aspiraven els republicans en un primer moment: es va esgotar el termini de 20 dies hàbils per constituir el Parlament i nomenar Laura Borràs presidenta de la Cambra, i després el primer ple d'investidura es va celebrar el divendres, la data màxima, segons la Llei de Presidència.

Aquest cop, esgotar el termini no ha estat suficient perquè ERC i Junts arribessin a un acord per investir Aragonès, malgrat que els republicans sí que han aconseguit un pacte amb la CUP.

Després de la investidura fallida de divendres, està per veure si abans de la segona volta, que se celebrarà el dimarts, ERC i Junts aconsegueixen desencallar les negociacions perquè Aragonès sigui investit i torni a haver un president en plenes funcions, però a falta de dues dies per al ple encara no hi ha un acord tancat.

Si en aquesta segona volta Aragonès tampoc aconsegueix ser elegit, començarà a córrer el rellotge de la investidura i s'obrirà un termini de dos mesos que finalitzaria el 26 de maig: si en aquest període ni Aragonès ni cap altre candidat fos investit, es dissoldria automàticament Parlament i es convocarien eleccions.

Els nous comicis s'haurien de celebrar 54 dies després que s'esgoti el termini, és a dir, el 19 de juliol, de manera que el Govern en funcions podria allargar fins a l'estiu.