El Parlament torna a rebutjar la investidura d'Aragonès i activa el compte enrere per a les eleccions

 

El ple de Parlament ha tornat a rebutjar aquest dimarts investir president de la Generalitat al candidat d'ERC, Pere Aragonès, per la qual cosa s'ha activat el termini de dos mesos abans que la Cambra catalana es dissolgui automàticament i es convoquin de nou eleccions.

El candidat d'ERC a la Presidència de la Generalitat, Pere Aragonès, en la segona volta de la seva investidura al ple de Parlament (EP)

A la segona volta de la investidura, a Aragonès en tenia prou amb obtenir majoria simple per a ser elegit president, és a dir, tenir més vots a favor que en contra, però ha demanat els mateixos suports que en la primera votació de divendres: 42 vots a favor d'ERC i la CUP, 32 abstencions de Junts i 61 vots en contra de PSC-Units, Vox, els comuns, Cs i el PP.

Amb el segon intent fallit per ser investit, ERC i Junts tindran fins al 26 de maig --compten dos mesos des de la primera votació-- per desencallar les negociacions i evitar la repetició electoral.

Si en aquests dos mesos ni Aragonès ni cap altre candidat fos investit, es dissoldria automàticament el Parlament i es convocarien eleccions a mitjans de juliol, cosa que no ha succeït mai, a excepció de la legislatura anterior, quan va córrer aquest termini després de la inhabilitació de Quim Torra perquè no es va presentar cap candidat per substituir-lo, però no després del fracàs d'una candidat a la investidura just després dels comicis.

PRECEDENTS

En la història de Parlament tampoc hi ha cap precedent que un candidat a la Presidència s'hagi tornat a presentar a la investidura després d'haver fracassat en les dues primeres votacions.

Tant Carles Puigdemont com Quim Torra van ser investits durant aquest termini de dos mesos, però ho van fer després que es canviés el candidat a la Presidència que s'havia presentat en un inici.

El 2015, Artur Mas havia havia fracassat en la primera i segona volta, i JxSí va acordar amb la CUP investir Puigdemont el 10 de gener de 2016, just el dia que finalitzava el termini per evitar repetició electoral, i el 2018, després de les investidures fallides de Puigdemont, Jordi Turull i Jordi Sànchez, Junts va plantejar a Torra com a presidenciable i va sortir escollit dies abans d'esgotar el termini.

FALTA D'ACORD AMB JUNTS

La investidura de Aragonès ha tornat a fracassar en aquesta segona volta per la falta d'acord amb Junts, als quals el candidat republicà s'ha dirigit durant el seu discurs perquè considera que no hi havia "motius de pes que justifiquin allargar la formació de Govern".

"El que podem fer avui, no hem d'esperar dos mesos a fer-ho. Ni dos mesos ni dues setmanes ni dos dies. Perquè ens hi va la credibilitat del projecte que compartim, però, sobretot, per responsabilitat amb una ciutadania que està esgotada" , ha afirmat.

En la seva intervenció, Aragonès s'ha reafirmat en el programa de govern que va plantejar en el ple de divendres, ha sostingut que les diferències no són sobre les polítiques que ha de fer el nou Govern, sinó sobre l'estratègia independentista, i ha reconegut al Consell per la República, tot i que ha apostat per coordinar-se però deixant clar que no acceptaria "substitucions ni tuteles".

Precisament el Consell per la República ha estat un dels esculls de les negociacions: Junts vol que tingui més pes i sigui l'espai de coordinació de l'estratègia independentista, mentre que ERC en un inici el rebutjava, però en els últims dies s'ha obert a que pugui ser l'òrgan que ostenti la direcció estratègica de l'procés sobiranista, tot i que ho condiciona al fet que primer es reformuli per integrar els principals partits i entitats independentistes.

L'aposta de Junts provocaria restar a la Generalitat potestat per prendre decisions de pes en l'estratègia independentista; unes competències que guanyaria l'òrgan dirigit per Carles Puigdemont, en una proposta que coincideix amb el moment en què Junts han perdut la Presidència de la Generalitat a favor del republicà Pere Aragonès --si hi ha acord--, de manera que ERC recela d'aquest pla.

No obstant això, la portaveu de Junts, Gemma Geis, ha negat que la seva formació vulgui imposar tuteles a Aragonès, però li ha demanat "flexibilitat" i que reconegui que ERC té 33 diputats i no 68.

La dirigent de Junts ha destacat que estan més a prop de pactar que divendres i ha confiat que aconseguiran un acord en els pròxims dies o setmanes, però ha emplaçat els republicans a pactar una unitat d'acció dels partits independentistes a Madrid i una estratègia conjunta des de "l'exili" a Europa.