El CNIC descobreix mutacions en cèl·lules sanguínies que acceleren la insuficiència cardíaca

Un equip d'investigadors del Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars (CNIC) i de l'Hospital Universitari Verge de Arrixaca de Múrcia ha descrit que la presència d'aquestes mutacions adquirides en les cèl·lules sanguínies indica un risc elevat de progressió accelerada d'insuficiència cardíaca, una de les causes més importants de mortalitat al món.

Mª Ángeles Zuriaga, Mirian Díez, Fátima Sánchez-Cap, Ana Dopazo, José Javier Fuster, Ana Cinquenes i Jordi de la Barrera (EP)

I és que, l'hemopoesi clonal està relacionada amb l'envelliment, de manera que a mesura que envellim hi ha més probabilitats que es produeixi aquest procés. "Estudis recents han demostrat que els individus amb hematopoesi clonal tenen un major risc de desenvolupar càncers hematològics i de mort, que, però, no està causada per la malaltia oncològica, sinó per causes cardiovasculars", ha dit el coordinador de la investigació, José Javier Fuster.

Aquest nou coneixement ha generat un gran interès per avaluar la possibilitat que l'hematopoesi clonal contribueixi al major risc de malaltia cardiovascular associat a l'envelliment. De fet, la insuficiència cardíaca és la principal causa d'hospitalització en majors de 65 anys i una important causa de morbimortalitat.

"Sabem que hi ha una relació clara entre l'hematopoesi clonal i un major risc de desenvolupar malaltia cardiovascular ateroscleròtica, la causa última de la majoria d'infarts de miocardi i de molts ictus cerebrals", ha afegit l'investigador extern del CNIC i cardiòleg de l'Hospital Universitari Verge de Arrixaca de Múrcia, Domingo Pascual-Figal.

A més, treballs experimentals previs duts a terme per investigadors del CNIC han demostrat que certes mutacions que condueixen a l'hematopoesi clonal acceleren el desenvolupament de l'aterosclerosi i a la progressió de la insuficiència cardíaca en ratolins.

En aquest nou estudi, publicat a 'The Journal of the American College of Cardiology' i en què també han participat les Unitats de Genòmica i Bioinformàtica del CNIC i investigadors de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona, s'ha analitzat com la presència de mutacions lligades a hematopoesi clonal afecta l'evolució clínica de pacients amb insuficiència cardíaca, tant isquèmica com amb altres orígens.

Els investigadors van seqüenciar l'ADN genòmic de cèl·lules sanguínies d'un grup de pacients diagnosticats amb insuficiència cardíaca que van ser monitoritzats durant anys per tal de detectar la presència d'hematopoesi clonal i valorar la seva possible connexió amb l'evolució d'aquesta malaltia.

Els resultats, apunten que, independentment de l'origen de la insuficiència cardíaca, la presència d'aquests clons mutants en sang agreuja la progressió de la insuficiència cardíaca i empitjora el seu pronòstic. En concret, els clons amb mutacions en dos gens freqüentment lligats a hematopoesi clonal, TET2 i DNMT3A, es van associar amb un major risc d'hospitalitzacions i morts degudes a la pròpia insuficiència cardíaca.

Per als investigadors, aquestes dades posen de manifest la importància de l'hemopoesi clonal com a procés patogènic que accelera i agreuja la progressió de la insuficiència cardíaca, independentment de la presència de malaltia ateroscleròtica.

"El nostre estudi dóna suport a la idea emergent que l'hematopoesi clonal representa un nou factor de risc cardiovascular i un vincle rellevant entre edat i malaltia cardiovascular. A més, obre la porta al desenvolupament de teràpies personalitzades dirigides a aquells pacients que presenten aquestes mutacions somàtiques i, amb això, prevenir la progressió de patologies molt rellevants com la insuficiència cardíaca ", han tancat els experts.

El CNIC està desenvolupant diversos projectes per aprofundir en els efectes de les mutacions somàtiques i l'hematopoesi clonal, amb l'objectiu d'experimentar estratègies de prevenció i tractament personalitzades per als pacients que desenvolupen aquest tipus de mutacions.

La investigació ha estat finançada per la Beca Leonardo per Investigadors i Creadors Culturals 2019 de la Fundació BBVA, l'Institut de Salut Carlos III, el Ministeri de Ciència i Innovació i la Fundació Sèneca de Ciència i Tecnologia de la Regió de Múrcia.