PSOE, PP, Vox i Cs s'uneixen al Congrés contra la tramitació de la llei d'amnistia impulsada pels independentistes

|

El PSOE, el PP, Vox i Ciutadans s'han oposat aquest dimecres a el recurs presentat per ERC, Junts, PDeCAT i la CUP contra la decisió de la Mesa del Congrés de vetar la tramitació de la proposició de llei que van registrar al Congrés per amnistiar tots els processats i condemnats per la consulta sobiranista del 2014 a Catalunya i el procés independentista del referèndum de l'1 d'octubre de 2017.


EuropaPress 3608374 membres esquerra republicana junts cup pdecat posen escalinata congrés

Membres d'Esquerra Republicana, Junts, la CUP i el PDeCat posen a l'escalinata de Congrés amb motiu de l'registre d'una proposició de llei d'amnistia per a tots els processats i condemnats pels fets de l'procés independentista. - Marta Fernández Jara - Europa Press - Arxiu


El passat 23 de març, l'òrgan de govern de la Cambra, recolzant-se en l'informe dels lletrats, i amb els vots de PSOE, PP i Vox, va inadmetre la iniciativa per inconstitucional, el que va portar als seus promotors a presentar un recurs contra aquesta decisió. De les quatre formacions amb seient a la Mesa de la Cambra, només Unides Podem, va recolzar que es qualifiqués la iniciativa perquè, al menys, es pogués debatre.


La Mesa ha de decidir sobre aquest recurs, una vegada recaptada l'opinió de la Junta de Portaveus, on l'assumpte s'ha tractat aquest dimecres. Segons han precisat fonts parlamentàries, socialistes, populars i Vox, han mantingut la posició que ja van defensar en la Mesa i a les seves tesis s'ha unit Ciutadans.


PODEM DÓNA SUPORT ALS INDEPENDENTISTES


Així, totes aquestes formacions s'han posicionat contra el recurs que, amb tota probabilitat serà definitivament rebutjat la setmana pròxima per la Mesa de la Cambra. De la seva banda, Unides Podem ha donat suport al recurs, a l'igual que PNB, Bildu i el Grup Plural.


Durant la reunió de la Junta de Portaveus, ERC ha defensat els arguments que juntament amb Junts, PDeCAT i CUP esgrimeixen en el seu recurs, incidint que impedir el debat de la seva llei suposa una vulneració de el dret a la llibertat d'expressió i en què la missió de la Mesa del Congrés no és entrar a valorar el fons de les proposicions de llei, sinó únicament si s'ajusten formalment al que preveu el Reglament de la Cambra.


En aquest context, la portaveu adjunta d'ERC, Carolina Telechea, ha recordat que la Mesa del Congrés no va posar cap pega, però, a la tramitació de la proposta de Vox per reformar la vigent Llei de Partits Polítics amb l'objectiu de poder il·legalitzar totes les formacions independentistes i a les que van promoure el procés independentista català de 2017.


Aquesta iniciativa, ha recordat Telechea, va arribar a Ple de Congrés el passat mes de setembre encara que durant el seu debat, la majoria de grups la van titllar d'inconstitucional.


La llei d'amnistia pretén amnistiar "tots els actes d'intencionalitat política, qualsevol que fos el resultat", des de l'1 de gener de 2013. Però els lletrats de Congrés van desaconsellar tramitar la iniciativa en la mesura que, al suposar un indult generalitzat, " entraria en una contradicció palmària i evident "amb el que estableix l'article 62 de la Constitució, que impedeix autoritzar indults generals. L'última amnistia es va aprovar el 1977, precisament com a pas previ a les Corts Constituents.


SIGNATURES EN COMPTES DE RECURS AL TC


Des de les formacions independentistes addueixen, per contra, que no es tracta d'un indult general, sinó d'una llei d'amnistia que, al seu parer, té cabuda constitucional, igual que segueix vigent l'aprovada en la Transició.


El rebuig definitiu del seu recurs per part de la Mesa de Congrés donaria via lliure als independentistes per presentar un recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional.

La CUP, un dels signants, ja ha descartat la via del TC i aposta per la recollida signatures posada en marxa per Òmnium Cultural amb l'objectiu de traslladar a Congrés peticions ciutadans en suport de la seva llei.


Es tracta d'una via d'eficàcia molt limitada, ja que aquestes firmes es presentarien a la Comissió de Peticions de la Cambra, un òrgan l'única funció del qual és canalitzar aquest tipus d'iniciatives ciutadanes i enviar-les a l'estament de l'Administració que considera competent, que és qui decideix i comunica la seva resposta. En aquest cas, els escrits podrien acabar al Ministeri de Justícia, que tampoc accepta la llei d'amnistia al considerar-la inconstitucional.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH