El Col·legi d'Advocats de Madrid té dubtes sobre la restricció de drets fonamentals pels TSJ

La Secció de Dret Administratiu del Col·legi d'Advocats de Madrid ha realitzat una anàlisi de les resolucions adoptades fins al moment per diferents tribunals superiors de justícia sobre restriccions acordades per les comunitats autònomes davant el covid 19 un cop s'ha aixecat l'estat d'alarma. Els experts conclouen que hi ha dubtes sobre la capacitat d'aquests òrgans per limitar drets fonamentals.

"El nostre actual ordenament jurídic no permet que les comunitats autònomes puguin acordar, fora de l'estat d'alarma, mesures restrictives de drets fonamentals amb caràcter general no individualitzat", segons va concloure un dels primers tribunals superiors en pronunciar-se, el de País Basc, si resolució del passat 7 de maig.

L'Avinguda Carlos III, buida - Europa Press

Aquest òrgan és un dels dotze TSJ que fins al moment han pres la seva decisió en una setmana marcada per la polèmica, ja que són molts els juristes i experts que han manifestat la seva disconformitat sobre la potestat de les comunitats autònomes per a prendre decisions que afectin els drets fonamentals de la ciutadania.

Així va quedar palès durant la jornada de debat sobre les claus del nou marc jurídic per combatre la pandèmia del Covid-19 organitzada per l'ICAM l'en col·laboració amb l'Associació de Comunicadors a Informadors Jurídics (ACIJUR), l'anàlisi el Col·legi ha fet públic aquest divendres.

"El que les comunitats autònomes no poden fer és prendre decisions sobre mesures que afectin els drets fonamentals de les persones com la lliure circulació territorial, el confinament domiciliari, o la limitació de l'aforament màxim a l'interior de les llars. Això només es podria restringir amb mesures més extenses com els estats excepcionals d'Alarma o Excepció ", segons va expressar el president de la Secció de Dret Administratiu del Col·legi d'Advocats de Madrid, Alberto Dorrego.

Resum de decisions

En el seu document, el Col·legi de Madrid detalla quines comunitats advoquen per seguir endavant en el pla de restriccions d'oci i espectacles, com l'horari d'obertura i tancament dels establiments i l'aforament màxim en les taules ia la mobilitat, i quins han decidit posar fi a aquestes limitacions després de l'estat d'alarma.

Així, el TSJ del País Basc va decidir no avalar les restriccions. Segons disposa en un acte publicat el passat 7 de maig, l'ordenament jurídic no permet que les comunitats autònomes puguin acordar, fora de l'estat d'alarma, mesures restrictives que suposin una privació per a la ciutadania dels seus drets fonamentals.

Per la seva banda, el TSJ de Catalunya restringeix a sis les persones que poden estar juntes en trobades i reunions familiars. Al seu torn limita a la meitat la capacitat màxima per a celebracions religioses i cerimònies civils; mentre que el TJJ de València ha autoritzat fins el 24 de maig mesures restrictives en la circulació de persones i en la permanència de grups en espais públics i privats.

Pel que fa a l'TSJ de la Comunitat de Madrid, l'alt tribunal de justícia madrileny r estringe fins al 17 de maig la mobilitat de diversos nuclis de població corresponents a diferents zones bàsiques de salut com a conseqüència de l'evolució epidemiològica. Limita a més a un màxim de 15 persones l'estada a l'aire lliure, essent 10 si es troben en espais tancats. Fixa a més a les 23:00 l'hora de tancament en hostaleria i restauració.

També s'ha pronunciat el Tribunal Superior de Justícia de Balears, que autoritza fins al 23 de maig el toc de queda entre les 23:00 hores i les 6:00 hores. Imposa a més limitacions d'entrada a territori amb l'obligació de control sanitari. A més redueix a 6 el màxim persones per reunions familiars i d'oci.

Recurs a l'Suprem

L'alt tribunal de Canàries ha denegat restringir l'entrada i sortida a les Illes i la restricció de circulació de les persones en horari nocturn. No obstant això autoritza limitar el nombre màxim de no convivents en trobades familiars i socials. De moment, aquest òrgan és l'únic que ha presentat recurs de cassació davant del Tribunal Suprem, que espera respondre la setmana vinent, després d'haver donat termini a la Fiscalia perquè es pronunciï a l'respecte.

D'altra banda, el Tribunal de Justícia de Navarra limita fins a les 22:00 hores l'horari de tancament per a hostaleria i restauració i restringeix a 6 el nombre de persones que poden reunir-se. No s'autoritza la limitació de circulació en horari nocturn.

També s'ha pronunciat sobre restriccions el TSJ de Castella-la Manxa, que imposa l'obligació d'adoptar mesures de protecció en centres, serveis i establiments sanitaris, sociosanitaris i serveis socials. Limita al seu torn a un màxim de 10 les persones que poden practicar activitats físiques a l'aire lliure.

El Tribunal Superior de Justícia d'Extremadura ha decidit limitar les reunions de no convivents tant en espais públics com privats, a un màxim de 10 persones. Redueix a més l'aforament en vetlles a un 50 per cent i imposa fins la 1:00 l'horari de tancament per a l'hostaleria i la restauració.

A Andalusia, l'alt tribunal andalús ha emès fins al moment tres actuacions diferents i contradictoris en relació a confinaments a Montefrío (Granada) -no autoritza el confinament del municipi-, Castro del Riu (Còrdova) - autoritza el confinament del municipi fins al 15 de maig-, i Bornos i Villamartín (Cadis) on autoritza el confinament fins al 15 de maig.

Per la seva banda, l'alt tribunal gallec autoritza les mitjanes restrictives en determinades zones limitant l'entrada i sortida al territori o. Restringeix a un màxim de 4 les persones que poden estar en espais tancats i de 6 en espais a l'aire lliure, i imposa el toc de queda a partir de les 23:00 hores.

Finalment, el Tribunal Superior de Justícia de Múrcia ratifica les mesures restrictives plantejades per la Comunitat, fins al 16 de maig. Entre elles es troben la limitació de reunions a un màxim de 6 persones. En espais oberts no hi ha limitació sempre que es pugui garantir la distància de seguretat.