Descobreix les cares i els noms confirmats de l'executiu que presidirà Pere Aragonès

 

@Catalunyapresss

Catorze noms, set a proposta d'ERC i altres set plantejats per Junts, acompanyaran el nou president de la Generalitat a l'Executiu català de la XIII Legislatura

Vicepresident i conseller de Polítiques Digitals i Infraestructures (Junts). Jordi Puigneró

Nascut a la rambla de Ribatallada de Sant Cugat de Vallès, va cursar l'Educació General Bàsica (EGB) a l'escola pública Jaume Ferran i Clua de Sant Cugat i el batxillerat (BUP) a l'Institut Pedagògic Sant Isidor (IPSI) de Barcelona. Enginyer màster en Sistemes d'Informació per la Universitat de Surrey ( Regne Unit , 1997) amb experiència en l'empresa privada ( Deutsche Bank i IBM ) des del 5 de novembre de 2013 dirigeix les polítiques TIC de el Govern de Catalunya, en un inici com a Director General de Telecomunicacions i Societat de la Informació, posteriorment com a secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital de la Generalitat de Catalunya , i des de maig de 2018 com a conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública de Govern català. Com a responsable de polítiques de Ciberseguretat de Catalunya és també President de el Centre de Seguretat d'Informació de Catalunya, fet que el va portar a ser l'encarregat de coordinarl ciberdefensa de el gran ciberatac que va patir el Govern de Catalunya durant la consulta sobre el futur polític de Catalunya de l'any 2014.

Consellera de la Presidència (ERC). Laura Vilagrà

Laura Vilagrà i Pons (Santpedor, Bages, 3 de juliol de 1976) és una politòloga i política catalana. Va ser alcaldessa de Santpedor entre 2003 i 2015, diputada de la vuitena i novena legislatures de la Catalunya autonòmica i ha ocupat altres càrrecs territorials com a membre d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i en l'àmbit de la gerència. És llicenciada en Ciències Polítiques i de l'Administració a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), es va especialitzar en promoció comercial i turística. Posteriorment va cursar un màster en Direcció Pública a Escola Superior d'Administració i Direcció d'Empreses (ESADE). Vinculada a la natació a través del Club Natació del seu municipi natal, va exercir com a monitora d'aquest esport. És membre d'Òmnium Cultural.

Ha treballat com a assessora política de càrrecs electes municipals d'ERC. Va ser guardonada amb el premi Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT) per a la joventut emprenedora. El març de 2018 va passar a ocupar la gerència de la Fundació Tutelar Santa Maria de Comabella, entitat per a la protecció i la supervisió de les persones incapacitades legalment per raó de malaltia mental, discapacitat intel·lectual o envelliment.

Vilagrà i Pons va ser membre de l'Executiva Nacional de les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) i responsable de les seves Polítiques Institucionals entre 2001 i 2002. Va ocupar el seu primer càrrec polític el 1999 com a regidora de l'Ajuntament de Santpedor, municipi de el qual va ser la alcaldessa durant tres legislatures locals consecutives, de l'any 2003 a l'any 2015 -llavors i durant l'inici com la persona més jove a l'ocupar una batllia a Catalunya. Va abandonar la batllia per compte propi al·legant que «és bo que els lideratges no s'eternitzin» .Paralelamente, va ser també consellera comarcal de Bages entre el 1999 i el 2003, Secretària de Política Territorial i Medi Ambient entre 2008 i 2009 i diputada al Parlament de Catalunya en dues legislatures, entre el 2006 i el 2011. Un cop finalitzades aquestes etapes, el 2016 va ser designada com a delegada territorial de Govern de la Generalitat de Catalunya a l'àmbit funcional territorial de la Catalunya Central, i ho va ser fins a l'aplicació del 155.

El setembre de 2019, Vilagrà i Pons va ser nomenada gerent de el Consell Comarcal al Bages. El novembre de 2020 va ser escollida per ocupar la segona posició en la llista d'ERC per a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021, que encapçalava el jurista i fins llavors vicepresident de el Govern de Catalunya, Pere Aragonès i Garcia. I va tornar a ser diputada al Parlament de Catalunya en la XIII legislatura.

Conseller d'Economia i Hisenda. Jaume Giró

Jaume Giró Ribas actualment editor del diari digital The New Barcelona Post i president de Giró Consultants. Va néixer a Badalona , Espanya, el 1964. Es va graduar en Ciències de la Informació a la Universitat de Navarra i en Administració i Direcció d'Empreses a 1993 per ESADE Escola de Negocis. Durant la seva època universitària, va treballar al departament d'Opinió Pública, amb el catedràtic José Luis Dader va col·laborar amb el diari La Vanguardia i el Diari de Navarra i més endavant, el 1987, es va incorporar a l'agència de notícies Europa Press com a redactor, on va ser responsable de la Secció d'Economia a Barcelona. El 1990, Giró es va incorporar a Catalana de Gas com a cap de comunicació. El 1991 va començar a exercir com a director de Relacions Externes de Gas Natural SDG, l'empresa resultant de la fusió entre Catalana de Gas i Gas Madrid. El 1994, es va convertir en director corporatiu de les relacions externes de la recent empresa Grup Gas Natural, i es va incorporar a l'Comitè de Direcció amb 32 anys. El 2004, després de 14 anys en el grup Gas Natural , Giró va ser nomenat director general de comunicació i gabinet de presidència a Repsol YPF .De 2007 a 2010, va ocupar el lloc de president de Petrocat i de Conseller de Petronor.

El 2009, es va unir a el Grup "la Caixa" com a director executiu en les àrees de Comunicació, Marca, Patrocinis i Relacions Institucionals i posteriorment com a director general adjunt de CaixaBank. El 2020 va fundar Giró Consultants , consultoria de comunicació i reputació de marca que actualment presideix. També va assumir el càrrec d'editor a The New Barcelona Post , diari online que, sota el lema "Good News, True Stories", busca impulsar la marca Barcelona donant visibilitat a el talent de la ciutat. En el mateix any, Giró es va integrar com a vicepresident en la candidatura de Joan Laporta, expresident del FC Barcelona i candidat a les eleccions blaugranes de 2021.

Conselleria d'Interior (ERC). Joan Ignasi Elena

Joan Ignasi Elena i Garcia (Barcelona, 1968) és un advocat i polític català. Va ser alcalde de Vilanova i la Geltrú entre els anys 2005 i 2011 pel PSC. Després d'abandonar aquest partit, ha estat coordinador de l'Pacte Nacional pel Referèndum. Des del 1983 a l'any 2014 va militar a el Partit dels Socialistes de Catalunya, i va ser Primer Secretari de la Joventut Socialista de Catalunya (JSC) entre els anys 1991 i 1993. Va ser triat diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1992 i va participar de les Comissions de Pressupostos, Economia i Justícia de Parlament de Catalunya. Després de les eleccions municipals de 1999, va ser escollit regidor a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i nomenat regidor de Règim Intern i Personal, fins a les eleccions municipals de 2003, any en què va ocupar la Regidoria de Cultura fins al seu nomenament com a alcalde de la ciutat, el 2005. va ser reelegit alcalde després de les eleccions municipals de el 27 de maig de 2007, i fins al 2011. després de les eleccions municipals de 22 de maig de 2011, és portaveu de Grup Municipal Socialista. Escollit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012, va ser portaveu de Grup Parlamentari Socialista a la Comissió de Cultura i Llengua i va formar part de les Comissions de Justícia i Salut de el Parlament de Catalunya fins al 2014.

El desembre de 2011 va entrar a formar part de la nova executiva de PSC arran del nomenament de Pere Navarro, ocupant el càrrec d'innovació i d'impuls de l'Aliança de Progrés, després d'haver estat candidat a primer secretari.

El 16 de gener de l'any 2014, juntament amb Marina Geli i Núria Ventura, Joan Ignasi Elena va votar a favor de demanar al Congrés dels Diputats d'Espanya la potestat de fer una consulta sobre la possible independència de Catalunya, trencant així la disciplina de vot de el grup parlamentari; la resta dels seus companys de partit van votar No, amb l'excepció d'Àngel Ros, que va deixar la seva acta de diputat per evitar confrontar-se amb la direcció de el PSC. Al poc de la votació, el portaveu de Grup Parlamentari Socialista al Parlament de Catalunya, Maurici Lucena, va demanar als tres diputats díscols que lliuressin la seva acta de diputat, com havia fet Ros; en cas contrari, es reservaven el dret de expulsar-los de la formació, decisió que encara no ha estat presa. El 16 de setembre de l'any 2014, Elena va deixar el partit (només ell, no les altres dues diputades), i es va quedar al Parlament com "diputat" no adscrit ".

Conselleria de Salut (Junts). Josep Maria Argimon

Llicenciat en medicina i doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), especialista en medicina preventiva i salut pública pel Hospital Universitari de Bellvitge (HUB), diplomat en epidemiologia i estadística per la Université Pierre et Marie Curie París VI, màster en atenció sanitària basada en l'evidència per la Universitat d'Oxford i màster en epidemiologia i planificació sanitària per la Universitat de Gal·les . Argimon ha estat consultor internacional en Amèrica Llatina per a la Unió Europea i l'Agència Alemanya de Cooperació. Al Servei Català de Salut (CatSalut) ha ocupat diferents càrrecs. Entre 2004 i 2008 va ser cap de Divisió d'Avaluació de Serveis Assistencials; de l'2008 a al 2012, gerent de Planificació, Compra i Avaluació. Entre setembre de 2012 i fins a gener de 2016 va ser el director de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (aquas). Des de febrer de 2016 ha estat subdirector de CatSalut. Des 2018 és l'actual director del  Institut Català de la Salut , càrrec que des de juliol de 2020 compagina amb el de secretari de Salut Pública del Departament de Salut .

Conselleria d'Educació (ERC) Josep González Cambray

Josep González Cambray, fins ara director general de Centres Públics, relleva Josep Bargalló a el front de el departament d'Educació després de ser un dels màxims responsables del dispositiu organitzat aquest curs perquè les classes tornessin a ser presencials en Infantil, Primària i Secundària malgrat de la pandèmia.

Conselleria d'Acció Exterior i Transparència (Junts). Victòria Alsina

Junts també ha optat per un altre nom independent lligat a la gestió de la seva àrea per a la carpeta d'Acció Exterior i Transparència: Victòria Alsina, des 2018 delegada de la Generalitat als Estats Units i que al costat de Genís Roca coordina el grup d'experts Catalunya 2022 posat en marxa per l'expresident Quim Torra.

Conselleria de Feminismes i Igualtat (ERC). Tània Verge

També arriba a al Consell Executiu com a independent, aquest cop a proposta d'ERC, la titular del nou departament de Feminismes i Igualtat, de què van fer bandera els republicans des de la campanya. El assumirà Tània Verge, que va ser síndica electoral de l'1-O fins que va ser advertida pel Tribunal Constitucional-acabar sent jutjada i després absolta per desobediència i usurpació de funcions- i és una experta en la matèria: des de 2014 dirigeix la Unitat d ' Igualtat de la Universitat Pompeu Fabra.

Conselleria d'Empresa i Treball (ERC). Roger Torrent

Roger Torrent i Ramió (Sarrià de Ter, Girona, juliol 19 de 1979) és un polític espanyol d'Esquerra Republicana, president de Parlament de Catalunya entre 2018 i 2021 i diputat a la X, XI, XII i XIII legislatures d'aquesta cambra. Llicenciat en Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster en estudis territorials i urbanístics per la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra. Va estudiar EGB a l'Escola Montserrat de Sarrià de Ter i a l'institut Carles Rahola del Pont Major, sent company de Gemma Geis. Col·laborava treballant al bar de el pare i en la sabateria que la seva mare, Rosa Maria Ramió, regentava a Sarrià de Ter. La seva germana Èlia és tècnica superior de riscos laborals, i viu a Porqueres (Pla de l'Estany), la seva altra germana, Idoia, va estudiar arquitectura tècnica i viu a Sarrià. Està casat amb Blanca Brugés i té dues filles, Ada i Elna.

Ha treballat com a tècnic en l'administració local. El 1998 va entrar en Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya i en 2000 a Esquerra Republicana de Catalunya. Des de l'any 1999, amb tot just 20 anys, va ser regidor a l'ajuntament de Sarrià de Ter i, després de dues legislatures a l'oposició, l'any 2007 va passar a l'alcaldia després d'un pacte amb Convergència i Unió. Va tornar a ser elegit com a alcalde en les eleccions municipals de 2011 i 2015 amb majoria absoluta.

Entre l'any 2011 i el 2012 va ser diputat portaveu del seu partit a la Diputació de Girona. Entre 2000 i 2008 va ser secretari de política parlamentària regional de Girona d'ERC. De la mateixa manera, va ser membre de l'Associació Catalana de Municipis entre 2007 i 2011.

En les eleccions a Parlament de Catalunya de 2012 va ser elegit diputat per Esquerra Republicana de Catalunya i dimiteix com a diputat provincial, sent substituït per David Mascort.3 En les eleccions a Parlament de Catalunya de 2015 torna a ser elegit en la candidatura Junts pel Sí i va ser nomenat portaveu adjunt del seu grup parlamentari. També va formar part de la comissió de Governació, Administracions Públiques i Habitatge; de la comissió d'Economia i Hisenda; de la ponència conjunta per a l'Administració tributària catalana i de la comissió d'investigació sobre l'Operació Catalunya.

En les eleccions a Parlament de Catalunya de 2017 va ser elegit diputat per Esquerra Republicana de Catalunya-Catalunya Sí on anava com a número dos de la candidatura per Girona, per darrere de l'exconsellera Dolors Bassa.5 Durant la campanya electoral participa en diversos debats d'àmbit català i espanyol.

El 17 de gener de 2018 va ser elegit president de Parlament de Catalunya, en substitució de Carme Forcadell, convertint-se en la persona més jove a ocupar aquest lloc, amb els vots dels diputats d'ERC, Junts per Catalunya i la CUP; i l'abstenció de Cat-A Comú. Durant el seu discurs d'acceptació del càrrec es va comprometre a «cosir la societat» i prioritzar la «recuperació de les institucions» després de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. La resta de la taula està format per Josep Costa, José María Espejo-Saavedra, Eusebi Campdepadrós, David Pérez, Joan García i Alba Vergés. També va renunciar a l'alcaldia de Sarrià de Ter l'endemà passat. Va renovar la seva condició de diputat de Parlament català el 21 de març de 2021, però va ser succeït en el càrrec de president d'aquesta cambra per Laura Borràs.

Conselleria d'Acció Climàtica, Agricultura i Alimentació (ERC). Teresa Jordà

Teresa Jordà, que en la passada legislatura va estar a la mà de la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, repeteix al Consell Executiu i suma Acció Climàtica a la seva cartera, amb les competències en medi ambient i sostenibilitat que abans s'integraven en Territori . La creació d'Acció Climàtica va ser una altra de les apostes d'ERC durant la campanya.

LES 4 CONSELLERIES I EL PORTAVEU DEL GOVERN PENDENTS D'ADJUDICAR

1. Conselleria de Justícia: Junts per Catalunya.
2. Conselleria de Cultura: Esquerra Republicana.
3. Conselleria de Recerca i Universitats: Junts per Catalunya.
4. Conselleria de Drets Socials: Junts per Catalunya.

També s'ha filtrat que els republicans estan buscant un periodista o professional de la comunicació que assumeixi el rol de portaveu per a la roda de premsa dels dimarts, després del Consell Executiu, però que no tindrà accés al Consell Executiu i això sempre suposa un risc per a qui ho assumeixi.


L'ESTRATÈGIA POLÍTICA DESPRÉS DE LES DESIGNACIONS

Els negociadors de JxCAT per a l'acord de la nova Generalitat de Pere Aragonès s'han quedat fora del Govern. Jordi Sànchez, perquè està inhabilitat, Elsa Artadi, perquè ha decidit quedar-se a l'Ajuntament de Barcelona. Josep Rius, perquè volia ser vicepresident i Francesc Dalmases, perquè forma part del sector dur del partit pròxim a la presidenta del Parlament, Laura Borràs.

La situació contrasta amb ERC. El seu principal negociador, Pere Aragonès, serà el 'president'. I Laura Vilagrà, qui també va formar part de la comissió negociadora, ocuparà la Conselleria de Presidència. D'aquesta manera el més pròxims a Carles Puigdemont, no volen vincular-se a un Executiu que, com a mínim durant dos anys, tindrà una trajectòria que el món independentista qualifica de "autonomista".

En ERC tenen els seus propis problemes. Els dos pesos pesants dels republicans seran l'independent Joan Ignasi Elena, que assumirà Interior i el control dels Mossos, la primera vegada que aquesta potestat recau sobre ERC; i Teresa Jordà, que assumeix Acció Climàtica i Alimentació, la qual cosa augura un gest cap a la CUP, ja que paralitzarà els projectes de renovables a Catalunya, tal com ja consta en l'acord de govern. La cartera de Feminismes i Igualtat, recaerà sobre Tania Verge, doctora en Ciències.