Exposició a Sitges de La Cubana: 40 anys "menjant-nos (feliçment) el coco"

Vaig tenir el privilegi de rebre una dutxa d'aigua freda al teatre Romea quan sortia de veure "La tempesta" i de ser seleccionat entre el públic per sortir a l'escenari en l'estrena, al teatre Victòria del Paral·lel, de "Cómeme el coco, negro ". Vaig participar en un berenar col·lectiu al carrer de Santa Anna de Barcelona després de veure el seu espectacle al Capitol, i després he tingut ocasió d'assistir a gairebé totes les estrenes d'aquesta companyia que, a hores d'ara, forma part ja amb tot mereixement de la història de teatre contemporani d'Espanya. D'aquí la meva complaença a el veure com La Cubana, que ha portat el seu art per mig món, ha aconseguit arribar als quaranta anys (més un, per culpa de la pandèmia) amb plena vigència sense haver parat mai en la seva feina, i ha volgut celebrar-ho amb una extraordinària exposició a l'edifici Miramar de Sitges.

Pablo-Ignacio de Dalmases

Deixin-me recordar que, més enllà del Sitges que es coneix, hi ha el poble dels sitgetans o suburenses -escullin el gentilici que els resulti més agradable- amb la seva llarga història que data d'un castell medieval, però que al segle XIX es va veure obligat a emigrar a Huelva i Cuba a la recerca de treball i oportunitats. Va aconseguir trencar el seu aïllament amb la construcció del ferrocarril (abans calia anar a Barcelona per mar, a través de Vilafranca o fent un penós i perillós viatge per la costa), es va transformar a partir de l'arribada de Rusiñol i Deering i de la tornada de alguns dels antics emigrants que van tornar enriquits, va rebre els primers estiuejants de Barcelona en els anys vint i trenta i es va consolidar a partir dels cinquanta com una acreditada marca turística internacional. Aquest Sitges autòcton que el turista no coneix s'ha caracteritzat per la seva tradició marinera -avui un mer record-, la reivindicació de l'autoria del xató -plat l'origen del qual es discuteix amb poblacions veïnes-, un carnaval que no va deixar mai de celebrar -perquè als locals sempre els hi va agradar disfrazarse-, l'empremta que van deixar els indians, aquí coneguts com "cubans", i el seu indiscutible amor al teatre. Les tres entitats històriques, el Prado Suburense, El Retiro i el Patronat, van tenir els seus respectius grups teatrals i durant 34 anys es va celebrar a Sitges un Festival Internacional de Teatre.

Doncs bé, havia de ser a Sitges on sorgís una companyia teatral que va néixer precisament en el Prado Suburense, amb el nom de Gall Groc i per iniciativa del seu llavors president, Josep Mirabent. Van ser els seus primers còmics Vicki Plana, Jordi Milà, Carles Candel, Pilar Sanahuja i Mercè Comes qui van acabar donant lloc al naixement de La Cubana. A falta de local propi, van començar fent teatre pel carrer - "Cubana's delikatessen", "Cubanades a la carta" - per després afrontar reptes més grans. Als ja citats, "Dels vicis capitals", "Aigua a les 07:00", "Cegada d'amor", "Una nit d'òpera", "Mamà vull ser famós", "Campanades de boda", "Gent bé" -homenatge a Rusiñol, ara recordat per Els Joglars-, ¡Maambo! o "Adeu Artur, així com la seva col·laboració en el Festival Olímpic de les Arts, el seu "Marató dancing" i nombroses actuacions extraordinàries o la seva presència en sèries de televisió, com la de les Teresines.

A La Cubana cal agrair una forma de fer teatre que es fonamenta en un llenguatge popular, en què barreja, amb naturalitat i com al carrer, català i castellà, connecta bé amb tots els públics i diverteix per igual sense ofendre a ningú , assumeix la influència que han tingut en la nostra vida els teatres ambulants o la televisió, impregna els seus espectacles de tendresa i tolerància i ha aconseguit sobreviure quatre dècades amb la col·laboració de diversos centenars d'artistes que han intervingut durant etapes més o menys llargues aportant cadascun d'ells i elles la seva particular manera de ser, la seva versatilitat, la seva capacitat de transformisme i el seu bon humor. Tot això s'explica en aquesta exposició en què apareixen reproduïts alguns personatges emblemàtics de les seves obres, decorats, músiques, ambientacions, vestuaris, sabateria, cartelleria i un llarg etcètera i que es pot visitar en recorreguts col·lectius d'una hora que té lloc cada quinze minuts .

A la inauguració van parlar el director de La Cubana, Jordi Milán, l'actriu Vicky Plana, dos dels fundadors, i el regidor de Cultura de Sitges Xavier Salmerón, que ha donat suport decisivament a aquest projecte. El convidem a retre homenatge a La Cubana, que tants moments feliços ens ha fet passar, taral·lejant el famós cantable del seu major èxit de tots els temps que diu:

"Riu-te, aplaudeix, després critica, però vine a veure'ns;

gaudeix, gaudeix, si vols crida, però vine a veure'ns,

som la farsa, tu ets el jurat,

cómeme el coco negre, si és que t'ha agradat ".

Un refrany que hem cantat tots sense buscar-li cinc peus al gat, encara que avui potser no resulti políticament correcte ....