Catalunya, un territori poc atractiu per a jutges i magistrats

@EP

Tan sols 7. Aquest és el nombre total de jutges i magistrats d' "altres territoris" que van demanar com a destinació final Catalunya per exercir la seva professió dins del sector judicial. La memòria anual de l'any 2020 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) presentada aquest dimarts, a part de mostrar la lentitud dels procediments a causa de la pandèmia, també ha reflectit el problema que té Catalunya amb els professionals de la justícia.

Des que va començar el "Procés" el 2017, el territori català sembla que no és molt atractiu per a jutges, fiscals i magistrats que, segons es va informar en aquell moment en alguns mitjans, els joves "intenten no venir" i els veterans "es plantegen marxar". Així i tot, el TSJC tira més enrere en el temps i situa en el 2010 la problemàtica de les vacants, probablement a causa de l'impacte de la crisi econòmica sumat a la manca de vocació històrica.

Onze anys més tard, aquest assumpte està lluny de la seva culminació i la memòria anual del TSJC informa que "no hi ha canvis significatius" respecte a la tendència dels últims temps. És més, l'alt tribunal afirma que "l'any 2020 es manté la tendència d'anys anteriors, clarament deficitària per a la planta judicial a Catalunya".

@TSJC

7 QUE VÉNEN I 37 QUE SE'N VAN

Les xifres parlen per si soles. Mentre que només 7 jutges i magistrats van voler venir a Catalunya, 37 van concursar per marxar fora de la Comunitat. Les places judicials vacants que hi ha al TSJC arriben aquest 2020 a les 78, mentre que el 2019 eren de 72. D'aquesta manera, del total de places orgàniques que disposa actualment el Tribunal, que són 837, n'hi ha gairebé 80 que no s'han pogut cobrir, una xifra que "segueix sent molt rellevant", han indicat des de l'organització judicial.

A més, el document oficial també apunta que a part de les 78 vacants, s'han de tenir en compte les llicències per maternitat i cura de fills (6), per malaltia (25), o per exercir servei en altres òrgans (24). Per tant, això ha obligat que jutges substituts i magistrats hagin de cobrir aquestes places, fins a un total de 110, l'any 2019.

A aquest context, s'han d'afegir les baixes produïdes durant l'any 2020 per raó de jubilació (9), per passar a la situació administrativa de serveis especials (1), o per defunció (3).

56 NOUS JUTGES DE L'ESCOLA JUDICIAL

Però no tot són males notícies. La memòria també detalla que 56 jutges i jutgesses van obtenir la primera destinació a Catalunya, nombre que representa la pràctica totalitat dels jutges de la 69ª promoció d'Escola Judicial. L'Escola, que es troba a Barcelona, és on es preparen els membres de la Carrera Judicial, així com als aspirants a ingressar-hi.

Ara bé, en referència a les xifres comentades és important destacar que la majoria dels alumnes que formen part del centre de selecció i formació provenen d'altres parts d'Espanya. D'aquesta manera, una gran part d'ells es queden els primers anys a Catalunya o en altres llocs on acostumen a faltar professionals, però després solen tornar al lloc d'origen un cop han iniciat la seva trajectòria. Aquí tindríem l'explicació de perquè els nous 56 jutges i jutgesses a Catalunya són "exalumnes" de l'Escola Judicial.

MÉS PLANTILLA

Tal com ha informat Catalunyapress al llarg d'aquesta setmana, el president del TSJC, Jesús María Barrientos, també ha volgut opinar sobre la manca de personal a Catalunya, i ha reclamat 30 nous jutjats i 18 magistrats al TSJC i en les quatre audiències provincials.

Així, una plaça de magistrat seria per a la secció d'apel·lació de la sala civil i penal del TSJC, nou magistrats de seccions penals anirien a l'Audiència de Barcelona i sis a les seccions civils. A l'Audiència de Tarragona hauria d'haver-hi un magistrat per a una secció civil, igual que a Girona.

Pel que fa a la ciutat de Barcelona, la que té més manca de personal judicial, serien necessaris deu nous jutjats i a la resta de la demarcació, tretze més. A la ciutat de Tarragona es necessitarien dos jutjats, i un més a Reus. Barrientos també ha reclamat un jutjat social més a Lleida i tres a Girona.

D'altra banda, la memòria del TSJC ha vingut acompanyada d'una carta del president de la sala contenciosa-administrativa de l'alt tribunal català, Fernando Javier Aguayo, que s'ha sumat a les queixes i ha subratllat la falta de magistrats especialistes amb plaça fixa. Aguayo ha demanat que aquestes destinacions puguin ser ocupades per magistrats amb més de 20 anys d'experiència en la jurisdicció. El president ha aprofitat per reclamar que les baixes mèdiques de funcionaris se supleixin més ràpidament i que es cobreixin dues places vacants des del 2018.

Tot això, segons el magistrat, comporta retards en la resolució d'assumptes, amb una mitjana de 21,4 mesos, per sobre de la mitjana estatal de 13,8. En alguns àmbits, el retard és més gran, com les expropiacions forçoses, amb 34,7 mesos, la contractació administrativa, 28,9 mesos, i les matèries tributàries, 24 mesos.