José Luis Moreno es va beneficiar de "multitud" de crèdits ICO concedits pels bancs per la Covid-19

L'organització liderada pel productor televisiu José Luis Moreno s'hauria beneficiat de "multitud" de crèdits ICO concedits pels bancs per la COVID-19, com ara unes Ajudes COVID aprovades per l'Institut de Foment de la Regió de Múrcia per valor de 10.000 euros.

Així consta en el sumari en el qual es detalla que un dels investigats coneixia a la persona encarregada d'aprovar les sol·licituds i concedir les ajudes a la Regió, que cobraria un 10% de cadascuna de les mateixes per "afavorir les empreses" que aquests presentaven. De la mateixa manera, també rebrien comissions dos dels integrants de l'organització, José Luis Meseguer i Luis Ochoa.

En concret, tots dos eren els encarregats de contactar amb els bancs i preparar la documentació que aquests li requerien, agendar les entrevistes dels administradors testaferros amb els directors de les entitats i organitzar les visites a les seus de les societats creades per Antonio José Salazar.

José Luis Moreno sortint del jutjat @ep

Els investigadors assenyalen que l'organització buscava lucrar-se a través dels crèdits ICO que es concedien arran del COVID 19 perquè, segons sostenien, eren "els més fàcils d'aconseguir i les entitats bancàries estan desitjant concedir".

La policia creu que Salazar, juntament amb Antonio Aguilera, eren els encarregats d'obtenir els fons que anaven a parar al ventríloc gràcies als seus "amplis coneixements en operativa bancària i mercantil". Així, tots dos es "s'encarregaven d'aconseguir les societats, maquillar, posar un administrador i presentar-les abans els bancs com les beneficiàries del finançament necessari per al desenvolupament de les seves activitats".

CRÈDITS PER SUPOSADES EMPRESES DE VENDA DE FRUITES I HORTALISSES

Amb tot, aquestes societats no tenien "gairebé sempre d'activitat real" i el seu "finalitat no era" una altra que la de lucrar-se de manera il·legítima ". Per a això es valien d'empreses pantalla, administrades totes elles per testaferros, que els investigadors van constatar gràcies a la col·laboració de l'Agència Tributària ja comprovacions en els supòsits domicilis socials de les mercantils.

D'aquesta manera, el grup hauria aconseguit el finançament fraudulenta per a les diferents societats que l'integraven sol·licitant ajuda als bancs per diferents societats limitades que es dedicaven a oferir serveis de publicitat, a el comerç a l'engròs de fruites i hortalisses o a la venda de tèxtils .

Així, i per aconseguir el finançament, els investigadors creuen que Salazar s'hauria servit d'una sèrie d'empleats de banca que "clarament estaven en connivència amb l'organització, participant en els fets i rebent compensació econòmica i obsequis a canvi" del seu treball.

De fet, el director d'una oficina bancària a Madrid hauria visitat presencialment a la seu d'una de les societats "participant en la simulació d'activitat" d'una entitat que "realment" no tenia, participant com a fiador en la signatura d'un protocol per la concessió d'un préstec per import de 50.000 €

D'aquesta manera, l'organització hauria aconseguit estafar entre 2017 i 2020 un total de 19.180.899 euros a diferents societats bancàries a través de productes com préstecs, línies de crèdit i descompte, lísing, pagarés i rènting de vehicles.