On, quan i com s'originen les variants de la covid?

Les lletres de l'abecedari grec també han donat nom a les mutacions del coronavirus.

|
20210804154404

 

Arxiu - Vacuna de Novavax contra la COVID-19

@EP


L'Organització Mundial de la Salut (OMS), ha marcat les variants de la covid amb les lletres de l'abecedari grec: alpha, beta, gamma, delta i lambda. A més, ja han avisat que tots els virus canvien amb el pas el temps i que el causant de la covid-19 no és cap excepció.


LA VARIANT DELTA ÉS LA MÉS PREOCUPANT


L'OMS té por a aquesta variant perquè és molt més contagiosa que les anteriors, fins i tot més que per la letalitat que té. De fet, és la variant que més preocupa perquè per impedir que es propagui es necessita que tota la població estigui completament vacunada.


La variant lambda també és similar a la delta. S'ha identificat ja a 40 països i l'OMS la qualifica de la qual es transmet de manera significativa i que pot causar problemes en diversos països.


El doctor Víctor Romanowski, viròleg de la Societat Argentina de Virologia, i consultat per Infobae, ha indicat que un virus és un paquet d'informació genètica. El seu objectiu és que quan entra en una cèl·lula ha de reproduir-se i per poder aconseguir-necessita mostrar tota la informació emmagatzemada en genoma.


Les variants d'aquests virus es produeixen quan hi ha un error en la transmissió i modifiquen la informació genètica i això li permet sobreviure. Una variació no implica que el virus causi més dany, però per denominar variant sí que s'ha de poder replicar amb més facilitat que l'original, tal com indica Romanowski.


Els estudis que s'han realitzat al voltant dels virus indiquen que la quantitat de variants són limitades, així que és una gran notícia per a poder focalitzar la lluita contra el virus d'una millor manera. Per això, les vacunes són importants. No actuen com un pegat per a una única variant, sinó que es produeixen diversos i això està fent que les vacunes funcionin contra diferents variants.


EL COVID-19 ÉS UN VIRUS DIFERENT


Els viròlegs han indicat que el virus SARS-CoV-2 té un genoma gran. Això fa que quan arriba a una cèl·lula humana el paràsit comença a replicar aquest genoma. En el moment que es va copiant s'intenta fer un altre igual, però quan no ho aconsegueix no corregeix els errors, així que es generen moltes equivocacions que acaben donant pas a una nova mutació.


La mutació més important en aquest virus, segons els viròlegs, s'estan donant en el genoma de la proteïna S. En el cas de la variant delta comptaria amb més d'un 60% de transmissibilitat pel que fa a la covid original. Per això s'estudien aquestes variacions, però no se sap l'efecte que pot tenir en la societat fins que arriben de manera directa a la població.


Per poder aturar l'avanç de la covid i les seves mutacions, el viròleg Aldo Càceres, explica que s'ha d'arribar a la immunitat de ramat. El problema està en el fet que si hi ha molts contagis, la possibilitat que el virus acabi mutant s'incrementa. De moment, s'han vist que hi ha moltes mutacions, però tan sols unes poques són considerades de risc per l'OMS i s'investiguen per veure la seva evolució.


A més, han volgut afegir que és impossible predir quina serà la propera mutació que tindrà el virus. El més lògic és que es produeixin més, però els viròlegs no poden predir quan ni on ni tampoc l'impacte que tindran en la societat. Però el que han deixat clar és que tots els virus muten i apareixen noves variants d'aquesta.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA