L'independentisme s'acosta a la Diada dividit per la taula de diàleg

 

Queden molt lluny les Diades multitudinàries on l'independentisme va mostrar tota la seva força. La població catalana ja ha recorregut un cop la via unilateral i tothom coneix el resultat, de manera que existeix cert desànim i desmobilització Al moviment, que ja no sap cap a on apuntar. Es presenta un nou curs polític que, segur, portarà canvis.

Diada 2020 @ep

Mentre el president, Pere Aragonès, ha optat per una via de negociació amb l'Estat renunciant a la unilateralitat, l'ANC segueix insistint en arribar a la independència sense negociar amb Espanya. Per això, han convocat la Diada sota el lema "Lluitem i guanyem la independència", on pretenen pressionar el Govern perquè tingui una posició més dura amb Moncloa. Per l'ANC, la taula de diàleg pot comportar el "risc de falsa imatge de normalitat i estabilitat" mentre l'Estat continua amb "la repressió", ha assegurat aquesta setmana la seva presidenta Elizenda Paluzie.

La pressió cap Aragonès augmentarà amb una segona concentració de la CUP, que ha muntat la seva pròpia Diada per atacar a la taula de diàleg. "La lluita és l'únic camí, ni pactes

ni renúncies", afirmen des de la CUP, que consideren que el Govern espanyol  "no té cap intenció de respectar ni el dret a l'autodeterminació ni els drets socials".

D'altra banda està JxCat, que després de la derrota electoral intenta navegar entre dues aigües: demana unitat a l'independentisme amb la Diada i després desacredita la taula de diàleg que defensa el seu soci de Govern. Aquesta setmana ha comparegut Elsa Artadi escenificant aquest patró i la portaveu dels republicans, Marta Vilalta, li ha contestat demanant, un cop més, que "no desacreditin l'instrument que ens ha de permetre resoldre el conflicte polític".

EL RESULTAT DE LA TAULA MARCARÀ EL FUTUR DE L'INDEPENDENTISME

Els principals interessats en que la taula de diàleg acabi bé són els seus principals defensors: ERC i el PSOE. Els republicans es juguen la seva credibilitat per seguir portant el timó de l'independentisme després d'haver renunciat a la via unilateral, i els socialistes han d'aconseguir un bon resultat per justificar davant de la resta d'espanyols que tota l'operació ha tingut sentit. Si fracassés, tindrà una conseqüència clara: els dos partits perdran vots.

I quan uns perden, altres guanyen. En el món de l'independentisme, el fracàs d'ERC suposaria la resurrecció de Junts, pel que és difícil imaginar que els de Puigdemont facin alguna cosa en tot aquest procés que no sigui posar la traveta.

El PSOE ho té més complicat perquè no està clar com pot aconseguir un resultat bo. Si cedeix molt a les negociacions, pot perdre vots a la resta d'Espanya, i si es queda immòbil pot dinamitar la mateixa taula de diàleg i llançar a ERC cap a un discurs més dur, a més de perdre un gran suport per als pressupostos. Per això, no seria d'estranyar que Sánchez surti escaldat amb qualsevol resultat i que el triomf de l'independentisme català suposi tornar a la dreta a Moncloa.

La batalla ha començat ...