El Parlament concedeix la Medalla d'Honor de 2021 a les "víctimes de la repressió" de l'1-O, a proposta de Borràs

La presidenta de la cambra, Laura Borràs, ha explicat que la Medalla es dipositarà al Museu d'Història del país, després de l'entrega que se celebrarà en la cerimònia del 10 de setembre al Parlament. 

|
La presidenta del Parlament, Laura Borràs, en una compareixença per anunciar la concessió de la Medalla d'Honor de la institució

 

La presidenta del Parlament, Laura Borràs, en una compareixença per anunciar la concessió de la Medalla d'Honor de la institució

@EP


El Parlament atorgarà la Medalla d'Honor en categoria d'or a les "víctimes de la repressió" en la "causa general" contra l'independentisme. Així ho ha anunciat la presidenta de la cambra, Laura Borràs, en una compareixença des del despatx d'audiències, aquest dijous a la tarda. 


Es reconeix així el "dolor sofert" per les persones "perseguides" per l'Estat "arran de l'1-O" i per defensar, al carrer i a les urnes, la voluntat d'autodeterminació. La Mesa va aprovar la decisió durant la reunió d'ahir a Tornabous (Urgell), a proposta de Borràs. La presidenta de la cambra ha explicat que la Medalla es dipositarà al Museu d'Història del país, després de l'entrega que se celebrarà en la cerimònia del 10 de setembre al Parlament.


Borràs ha apuntat que la Medalla d'Honor d'enguany vol expressar "la voluntat d'acompanyar institucionalment els qui pateixen la persecució per defensar la llibertat dels ciutadans a escollir el futur del país". Així, i a proposta de la pròpia presidenta, el Parlament atorgarà el reconeixement a les "víctimes de la repressió i de la causa general contra l'independentisme".


Borràs, però, no ha donat més detalls sobre quines seran les persones reconegudes, ni sobre el format de l'acte -tenint en compte que part de les implicades està a l'"exili"-. El divendres 10 de setembre, vigília de la Diada Nacional, se celebrarà la cerimònia al Parlament.


QUI SÓN ELS "REPRESALIATS"?


Òmnium fa mesos que ha quantificat que hi ha més de 3.000 persones "represaliades", xifra que també avalen des del Govern i els partits independentistes. El seu president, Jordi Cuixart, va subratllar a principis del 2021 que n'hi havia més de 3.300, entre les persones ferides de l'1-O i per les mobilitzacions post-sentència.


També s'hi compten els nou presos indultats, els "exiliats", els membres de la Mesa de Carme Forcadell i de la de Roger Torrent, l'expresident Quim Torra, així com activistes com ara Adrià Sas i Marcel Vivet, el "noi de la dessuadora taronja", la cúpula dels Mossos, o els 18 docents investigats per fer suposats comentaris ofensius contra l'actuació de la policia durant l’1-O.


A més, s'hi afegeixen els membres de les 'macro-causes' del Tribunal de Comptes, del Jutjat d'Instrucció 13, i alcaldes i alcaldesses per la seva vinculació amb l'organització del referèndum.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA