Mor el dramaturg Alfonso Sastre, l''agitador social' del teatre

El dramaturg Alfonso Sastre ha mort aquest divendres 17 de setembre als 95 anys edat, tal com ha anunciat el grup municipal Abosanitz, que recorda que "la literatura va ser la seva eina de treball i la seva arma de revolució".

Sastre ha estat un dramaturg clau de segle XX i un escriptor de amplíssim espectre de gèneres literaris. Des de molt jove decideix encaminar la seva vida pels rumbs de teatre i es planteja la necessitat de donar a la seva obra una dimensió crítica, social i d'agitació revolucionària.

Arxiu - Alfonso Sastre, amb part de l'elenc d'una de les seves últimes obres - bululú 2120 - Arxiu

El 1946 funda, juntament amb altres companys, el grup de teatre d'avantguarda Art Nou. En aquells anys inicia també la seva obra com a dramaturg, amb títols com 'Comèdia somnàmbula', 'Urani 235' o 'Carregament de somnis', entre d'altres. El 1950 signa, juntament amb José María de Quinto, un manifest que anuncia la fundació de Teatre d'Agitació Social.

El 1953, any en què acaba els seus estudis de Filosofia, estrena 'Esquadra cap a la mort', obra censurada després de la seva tercera representació a Madrid (Teatre María Guerrero) per un grup de teatre universitari.

Després d'una primera etapa avantguardista, l'obra dramàtica de Sastre s'orienta cap al tema de la transformació revolucionària del món ja 'Esquadra cap a la mort' el segueixen importants obres, de les quals només se li autoritza a posar en escena unes poques; en unes el tema és la revolució ( 'La galleda de les escombraries', 'El pa de tots', 'Guillem Tell té els ulls tristos', entre d'altres) i en totes apareixen elements com la llibertat, la culpabilitat o la responsabilitat, amb una acció situada a Espanya ( 'Mort al barri' o 'La cornada'), o en un altre país amb una clara significació espanyola (com en els casos de 'La mordassa' o 'Assalt nocturn').

El 1961 crea el Grup de Teatre Realista, model de teatre d'urgència que preconitza. La seva obra dramàtica és molt extensa i també escriu altres obres com 'Ana Kleiber', 'La sang de Déu' i 'El corb'.

Durant els últims anys s'ha representat a Espanya 'La gitana Celestina' (1985), 'La taverna fantàstica' (1985), 'Història d'una nina abandonada' (1989), 'Els últims dies d'Emmanuel Kant' (1990), 'Els homes i les seves ombres' (1991), 'El viatge infinit de Sancho Panza' (1992), 'on ets, Ulalume, on ets?' (1994) o 'Els déus i les banyes' (1995).

Entre les seves últimes obres narratives publicades figuren: 'Necrópolis' (1994) i 'Històries de Califòrnia' (en llengua gallega, 1995); entre els seus últims llibres de poesia, 'Vida de l'home invisible explicada per ell mateix' (1995) i 'L'evangeli de Dràcula' (1997).

El conjunt de les seves obres està en curs de publicació en Hiru Argitaletxea, i en el llibre 'Alfonso Sastre o la il·lusió tràgica' (Hiru, 1997), publicat en commemoració dels cinquanta anys de l'aparició del grup Art Nou, han estat resumides la seva vida i la seva obra.

També ha rebut nombrosos premis entre els quals destaquen dos Premis Nacionals, un a 1985 per 'La taverna fantàstica' i un altre el 1993 per 'Jenofa Jonquera'.